Autor: Borja Igual

El 62% de les empreses familiars van aconseguir augmentar o mantenir la seva plantilla de treballadors durant l’any 2020 respecte l’any anterior. Aquesta és una de les dades que recull l’Observatori de l’Empresa Familiar, elaborat per l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF) i Deloitte, que es va presentar en l’Assemblea Anual de l’IEF a la qual va assistir el president de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF), Amadeu Jori, en representació de les empreses sòcies de l’entitat.

L’Observatori de l’Empresa Familiar recull, entre altres aspectes, els efectes que la pandèmia ha tingut en l’activitat i les comptes de les empreses familiars que formen part de l’IEF, l’ASCEF i la resta de les Associacions Territorials d’Empresa Familiar d’Espanya. Tot i la bona dada en matèria d’ocupació, la crisi causada per la pandèmia de la Covid19 ha tingut un impacte negatiu en la facturació i resultats econòmics de les empreses familiars.

En concret, el nombre d’empreses familiars que van registrar pèrdues a l’any 2020 es van multiplicar per tres respecte al 2019, passant del 4% del total al 12%. Sobre aquest aspecte, el 46% de les empreses no van repartir dividends, mentre que el 42% restant en van poder repartir. Per altra banda, i en relació a la facturació, més de la meitat de les empreses familiars (el 57%) la van veure reduïda: una de cada cinc empreses va patir una disminució superior al 20%. Segons dades de l’Observatori de l’Empresa Familiar, el 36% van aconseguir augmentar la seva facturació. Aquesta millora, però, majoritàriament va ser inferior al 10%.

En la cloenda de l’Assemblea Anual, el president de l’IEF Marc Puig va reiterar davant la vicepresidenta segona del Govern i ministra d’Economia Nadia Calviño el compromís de l’empresa familiar per contribuir a la recuperació, reclamant un entorn favorable per a la inversió, amb regles clares i predicibles, i un marc fiscal que “no sigui pitjor que el de la resta d’Europa”.

Un dels grans reptes que tota empresa ha d’afrontar avui dia és la ciberseguretat, cada vegada més present i un risc en l’operativa de tota companyia. Per això, i per saber com s’ha d’adaptar al nou context cibernètic, l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) va organitzar amb EY una sessió al Círculo Ecuestre, de Barcelona.

“La informació és un dels actius més valuosos a totes les organitzacions, especialment en un món en que no paren d’augmentar els riscos amb la seva seguretat. Per això, és fonamental que les empreses protegim i mantinguem els serveis informàtics i la informació i fer front als cada vegada més freqüents atacs cibernètics que poden deixar en situació molt compromesa la capacitat operativa de tota empresa“, va expressar Amadeu Jori, president de l’ASCEF, en el parlament de benvinguda.

Xavier Ferré, soci responsable de Ciberseguretat a EY Catalunya, va començar la sessió detallant el context actual, on va destacar “la digitalització i evolució tecnològica dels negocis, la sofisticació dels atacs i l’augment de la regulació relacionada amb l’obligació de protegir les dades” com tres punts que expliquen el per què la ciberseguretat “ha vingut per quedar-se“. Es tracta d’un “crim organitzat que s’ha convertit en la tercera economia il·legal del món“, amb atacs quirúrgics i dirigits.

La situació pandèmica que vivim degut a la Covid-19 “ha afavorit els atacs“, ja que en un context protagonitzat pel teletreball amb xarxes de connexió domèstiques hi ha hagut debilitats de seguretat.

Davant un atac, Ferré va subratllar que “el temps marca la diferència de l’impacte, ja que s’han de prendre decisions amb rapidesa davant situacions complicades“. No obstant això, va remarcar la importància d’estar preparats prèviament i, per aquest motiu, “s’han de tenir en compte un cicle de cinc punts: identificar, protegir, detectar, respondre i recuperar“. “Existeixen moltes eines i passos que podem seguir i fer per ajudar-nos en el dia a dia“, va afegir. En aquest sentit, Ferré va assenyalar la importància d’aconseguir que la nostra companyia sigui resilient, amb capacitat per poder respondre a eventuals incident.

Per finalitzar la sessió es va comptar amb la presència d’Ángel Pérez, de CISO Autopistas (Abertis Company), qui va explicar l’experiència de la companyia davant la ciberseguretat.

La resposta per part dels assistents a la sessió, la primera organitzada per l’ASCEF de manera presencial des de que va començar la pandèmia de la Covid-19, va ser molt positiva per la temàtica i els punts tractats.

Internacionalitzar l’empresa és una decisió important a tota companyia. Es tracta d’un procés important en el que entren diferents variables que s’han de valorar i tenir present. “El primer que s’ha de fer és donar credibilitat al projecte i per això s’ha de verbalitzar, fer-lo visible per a tots“, afirma Jaume Alsina, conseller delegat d’Encofrats Alsina, qui va oferir una ponència la setmana passada dins el marc de col·laboració entre l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) i el Consell Empresarial d’Osona (CEDO).

La conferència estava dirigida als joves de les famílies empresàries de totes dues entitats, el Fòrum de l’ASCEF i el Club Fem Empresa del CEDO, amb la finalitat que Jaume Alsina expliqués el procés d’internacionalització i per ser una empresa GLO-CAL, és a dir, una companyia global que pensa en local. Encofrats Alsina, actualment amb 33 centres d’operacions, treballa a 17 països amb més de 5.000 projectes completats i un volum de negoci per operacions internacionals del 68%. “La internacionalitzar és un canvi cultural de tota la companyia i no només d’un departament“.

“En el moment d’internacionalitzar la companyia s’ha de tenir paciència i saber que és un projecte a llarg termini. No es pot anar amb presses i anar a l’aventura, però tampoc amb necessitat perquè serà llençar diners. S’ha d’anar poc a poc ja que no es pot replicar el mateix model que tenim aquí“, va expressar Alsina, qui també va subratllar la importància de “crear sinèrgies amb empreses familiars que ja han fet el procés“. El conseller delegat de l’empresa associada a l’ASCEF, va assegurar que “la filosofia de l’empresa familiar és un punt a favor en aquesta estratègia, ja que com a tal sabem esperar i trobar el punt de maduresa dels projectes“.

Alsina considera que “cada territori demana coses diferents“. “No es pot uniformitzar el com establir-se a cada país; l’operativa ha d’anar lligada a la cultura de cada país però la clau es no voler imposar la nostra cultura i manera de treballar“, va afegir.

Jaume Alsina va recordar que “internacionalitzar també és saber dir prou a un projecte creat“. “Quan un país no dona els resultats esperats cal saber tancar-lo i això s’ha de fer a través d’uns paràmetres establerts i objectius. Per això també és important dibuixar escenaris, ja que ajuden a prendre decisions i actuar en cas de necessitat“.

• L’acord presta especial atenció als joves que formen part de l’empresa familiar tant en la gestió com en les àrees de govern de la companyia
• L’empresa familiar suposa a Catalunya el 88,3% de la totalitat de les empreses privades, contribueix el 69% del Valor Afegit Brut (VAB) i genera el 76% dels llocs de treball privats.

Barcelona, 20 d’abril de 2021

L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) i el Consell Empresarial d’Osona (CEDO) treballaran conjuntament per incentivar la relació entre les empreses familiars de la comarca amb l’objectiu d’ajudar-les a assolir els seus projectes empresarials. Entre les accions que es portaran a terme es troba la posada en marxa d’eines facilitadores per a l’intercanvi d’experiències i la generació de coneixement de valor. Les empreses familiars són la principal tipologia d’empresa de la comarca d’Osona, principalment del sector agroalimentari (indústria de la carn) i del sector metall mecànic; encara que repunta el sector turístic.

A totes dues organitzacions els hi preocupen temes com el relleu generacional, el creixement, la professionalització, la internacionalització de les empreses, la transformació digital i la sostenibilitat.

Aquest acord té també com a focus principal fomentar la iniciativa empresarial i la col·laboració entre els joves que formen part de l’espai “Fem Empresa” del CEDO i els joves del “Fòrum” de l’ASCEF, mitjançant activitats pensades com a lloc de trobada i formació sobre temes que els afecten.

Pel President d’ASCEF, Amadeu Jori, aquest acord representa “un reconeixement a l’important teixit empresarial familiar de la comarca i a la nostra sòlida voluntat de treballar amb el Consell Empresarial d’Osona, i en particular amb els més joves, per tal d’aconseguir que l’empresa familiar es pugui desenvolupar en la màxima de les seves capacitats“, afirma. L’empresa familiar suposa a Catalunya el 88,3% de la totalitat de les empreses privades, contribueix el 69% del Valor Afegit Brut (VAB) i genera el 76% dels llocs de treball privats.

Per la seva banda, la presidenta del CEDO, Lurdes Baulenas considera que “aquesta aliança és símbol de l’esperit de la comarca i de la nostra entitat de crear sinèrgies en el sí de fomentar networking entre les empreses. L’empresa familiar segueix sent un dels pilars empresarials de la nostra comarca i facilitar eines per a fer-les créixer en els àmbits més joves és clau per la seva continuïtat a Osona i a Catalunya“.

El primer acte producte d’aquesta relació ha estat la conferencia sobre la internacionalització de l’empresa portada a terme la setmana passada per l’empresari Jaume Alsina, conseller delegat d’Encofrats Alsina, empresa associada a l’ASCEF. Alsina és membre de la tercera generació de l’empresa familiar, porta 20 anys treballant a la companyia i en la seva conferència va explicar el seu procés de creixement exterior per ser una empresa GLO-CAL (una companyia global que pensa en local).

• L’empresa familiar a Catalunya suposa el 88,3% de la totalitat de les empreses privades, contribueixen el 69% del Valor Afegit Brut (VAB) i generen el 76% dels llocs de treball privats.
• Les aliances entre les entitats empresarials contribueixen a detectar oportunitats i a canalitzar l’accés als fons europeus

Barcelona, 14 d’abril de 2021

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i el president de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF), Amadeu Jori Armengol, han signat un acord de col·laboració entre ambdues entitats per treballar conjuntament en l’impuls del programa ‘Next Generation EU’ entre les empreses familiars catalanes. Ambdós presidents aposten per la cooperació publicoprivada i per les aliances entre diferents entitats com a eines efectives per canalitzar l’accés als fons europeus.

“En el camí de la recuperació econòmica hem de treballar tots junts. L’empresa familiar té una important dimensió a Catalunya i, per tant, un paper rellevant tant en el marc de l’economia com en l’entorn social. En aquests temps excepcionals la col·laboració i la cooperació entre institucions i empreses seran l’eix fonamental de la reconstrucció econòmica i la transformació social“, ha expressat Sánchez Llibre.

Per la seva part, Jori Armengol ha subratllat que “les empreses familiars es caracteritzen pel seu compromís a llarg termini, la voluntat explícita de crear valor i llocs de treball i la seva capacitat d’adaptació i innovació. És per això que podem ser exemple de com maximitzar l’ús dels fons amb uns projectes compromesos i de futur“.

Fruit d’aquest conveni, Foment i ASCEF treballaran per aprofundir més en les oportunitats que poden oferir els fons europeus per al conjunt de les empreses familiars de Catalunya. Un altre dels objectius principals d’aquesta aliança, serà connectar aquestes empreses amb els continguts del pla d’acció mundial de l’Agenda 2030 i convertir els ODS del Pla en una part estratègica del seu negoci.

L’acte de signatura ha comptat també amb la presència del director Àrea de Negoci i Responsable Relacions Parlament i AAPP de la patronal catalana, Benet Maimí, i la directora de Networking d’aquesta, Carme Castellnou. Per part d’ASCEF, Amadeu Jori Armengol ha estat acompanyat per Ignasi Botet, membre de la comissió de Relacions Institucionals de l’empresa familiar.

Pilar Martínez-Cosentino, vicepresidenta Executiva Grup Cosentino, i Enrique Silla, CEO Jeanología, participen en la sessió “Transformació i Sostenibilitat” del Cicle “L’Empresa Familiar Comparteix”, organitzat per les Associacions Territorials de l’Empresa Familiar.

Les empreses familiars sol·liciten de les Administracions Públiques marcs normatius que incentivin la inversió i l’activitat empresarial i no les penalitzin.

La pandèmia provocada per la Covid-19 ha suposat una acceleració dels processos de transformació de les empreses familiars cap a un model més sostenible, i els valors intrínsecs a aquest tipus d’empreses, com són la vocació pel llarg termini, l’esforç i el compromís amb les famílies, els empleats i l’entorn en el qual s’assenten, s’han revelat com un important aliat per avançar per aquesta senda.

Així s’ha posat de manifest en la sessió en línia titulada “Transformació i Sostenibilitat”, organitzada per les Associacions de l’Empresa Familiar vinculades a l’Institut de l’Empresa Familiar entre les quals es troba l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF), que ha comptat amb la participació de Pilar Martínez- Cosentino, vicepresidenta Executiva Grup Cosentino, i d’Enrique Silla, CEO Jeanología, i que han estat moderats pel periodista Juanma Romero.

Per a Pilar Martínez-Cosentino, que lidera des d’Almeria una empresa que produeix i distribueix superfícies innovadores per al disseny i l’arquitectura, amb 5.000 treballadors a tot el món i unes vendes a l’exterior que representen el 92% de la seva facturació total, el concepte de sostenibilitat és una mica més a cuidar del medi ambient: “en Cosentino entenem la sostenibilitat en un sentit ampli, com una manera de preservar la Companyia en el futur fent-la valuosa per a l’entorn ambiental, la societat i tots els grups d’interès“.

En aquesta mateixa línia es va pronunciar Enrique Silla, per a qui la sostenibilitat consistiria a alinear tres aspectes: planeta, persones i beneficis. “Aconseguir l’objectiu de la sostenibilitat només s’aconsegueix amb rendibilitat“, va assegurar el CEO de Jeanología, una empresa tèxtil valenciana present en 22 països, la facturació dels quals procedeix en un 98% de l’exterior i que ha aconseguit liderar la transformació d’indústria tèxtil en el món amb les seves tecnologies disruptives capaces d’augmentar la productivitat, reduir el consum d’aigua i energia, eliminant al mateix temps residus i emissions.

Per als dos empresaris la sostenibilitat s’ha convertit en un concepte clau dins de la visió competitiva de l’empresa. “Estem en un món en el qual el consumidor no comprarà un producte si sap que per a fabricar-lo s’han destruït recursos naturals o s’ha ocupat mà d’obra infantil“, va assegurar Enrique Silla, qui a més va dir que “si les empreses són competitives en sostenibilitat i responsabilitat social, es guanyaran la credibilitat i confiança del client i aconseguiran atreure i retenir talent“.

Les Administracions Públiques han d’incentivar, no penalitzar

Per part seva, Pilar Martínez-Cosentino va subratllar la necessitat que les empreses realitzin el viatge cap a la sostenibilitat acompanyats de les Administracions Públiques i de la societat en general. “Si volem fer un salt endavant com a societat, sense deixar-nos a ningú enrere, necessitem incrementar la competitivitat de les empreses per la via d’incorporar talent, i per a això es necessita impulsar l’FP Dual i uns estudis universitaris que responguin a les necessitats de les empreses“. “O fem un pla d’Educació a llarg termini a Espanya o serà complicat evolucionar com a país“, va afirmar.

Des del punt de vista d’aquests dos empresaris familiars, el paper de les Administracions Públiques a l’hora d’aconseguir el repte d’una major competitivitat empresarial passa per crear uns marcs normatius que incentivin la inversió i l’activitat i no les penalitzin. “Necessitem incentius a la generació d’ocupació, a la R+D+i; a la internacionalització; fa falta que les Administracions ens ajudin a ser més competitius. Les empreses som part de la solució, i en la mesura en què siguem més competitives i rendibles, podrem contribuir de millor manera a la sostenibilitat“, va afirmar Martínez-Cosentino.

En la mateixa línia es va pronunciar Enrique Silla, qui va demanar a les Administracions Públiques “menys intervencionisme i que deixin la gestió en mans de les empreses“.

Sobre les lliçons que la pandèmia ha deixat a les empreses familiars, els dos empresaris van coincidir a subratllar la capacitat de resiliència que s’ha instal·lat en els empresaris. “Crec que estem ara millor preparats per a un món més incert; hem guanyat en flexibilitat i agilitat per a enfrontar-nos a situacions que poden tornar a ocórrer en el futur“, va assegurar el CEO de Jeanología. Pilar Martínez-Cosentino va posar l’accent, a més, en un nou estil de gestió que aposta per organitzacions més horitzontals i que sap escoltar millor el client: “ens hem reinventat, i el que ve després del Covid no se semblarà al que hi havia abans“, va assenyalar.

Al seu judici, les eines amb les quals l’empresa familiar continuarà liderant la creació d’ocupació i la generació de benestar en les societats seran aquesta aposta per la sostenibilitat que connecta directament amb la idiosincràsia d’aquestes organitzacions i que, en bona part, és la conseqüència d’uns valors molt arrelats en el seu si, com la mirada posada en el llarg termini, els valors relacionats amb la família, el treball i l’esforç, i el compromís amb empleats, proveïdors, clients i amb la societat.

No obstant això, les empreses familiars “hauran de continuar donant la batalla per a guanyar grandària, perdent la por al creixement inorgànic, mitjançant operacions de fusió“, com va sostenir Enrique Silla, i redoblar la seva aposta per la comunicació “per posar en valor davant la societat el seu paper fonamental en la creació de riquesa i benestar“, en paraules de Pilar Martínez-Cosentino.

Cicle L’Empresa Familiar comparteix                                 

El cicle “L’empresa familiar comparteix” està organitzat per la xarxa d’Associacions Territorials de l’Empresa Familiar, integrada per més de 1.500 empreses familiars líders en els seus sectors d’activitat. El propòsit d’aquesta activitat és compartir entre els socis de tota la xarxa d’associacions les seves experiències davant la Covid-19, els reptes als quals s’han enfrontat i les mesures que han anat escometent per a minimitzar al màxim les conseqüències derivades d’aquest, a més de visibilitzar la importància que tenen les empreses familiars en la generació de riquesa i ocupació a Espanya.

Podeu accedir al vídeo de la sessió a través d’aquest enllaç a l’espai privat del web.

Des de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) lamentem profundament la pèrdua de Marià Puig, exemple d’empresari familiar, als 93 anys.

Va ser membre de la segona generació i president de Puig, impulsor de la internacionalització del grup empresarial de perfumeria, moda i cosmètica i referent del seu sector d’activitat. A més, Marià Puig va ser membre fundador de l’Instituto de la Empresa Familiar, presidència del qual va ocupar entre l’any 1995 i 1997.

El grup Puig, actualment dirigida per la tercera generació, és una de les empreses sòcies de l’ASCEF.

Les nostres condolences a la seva família i a totes les persones que formen part d’aquest grup empresarial.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són una iniciativa impulsada per Nacions Unides per donar continuïtat a l’agenda de desenvolupament que han sigut adaptats per tots els països però, també, necessiten de la participació del sector privat. Amb aquesta premissa l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) va organitzar una sessió oferta per Silvia Urarte, professora titular de la Universitat Oberta de Catalunya en Responsabilitat Social Corporativa.

Els objectius de la ponència eren, més enllà d’analitzar els 17 objectius generals marcats a l’Agenda 2030, mostrar la vinculació pràctica d’aquests ODS a l’activitat de les empreses i alinear els objectius estratègics de la companyia amb els diferents ODS. “Els ODS han de formar part de la cultura empresarial, convertint-se en un valor corporatiu de l’empresa“, va assegurar Silvia Urarte.

“Els estats són els principals responsables de l’Agenda 2030, però és necessària la participació i implicació del sector privat per poder complir amb els diferents ODS. No es tracta d’una qüestió de responsabilitat social, és més bé una obligació per a la sostenibilitat“, va explicar Urarte.

El que destaca dels 17 ODS és la seva “universalitat” i transversalitat. “Són globals perquè estan pensats per a tots els països, i també són universals perquè estan pensats per a totes les persones“. La seva transversalitat s’explica en que treballar en l’aplicació d’un d’aquests té implicació en el compliment d’un altre. Per exemple, l’objectiu 8 (promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball decent per a tothom) està relacionat amb l’objectiu 12 (garantir modalitats de consum i producció sostenibles).

Podeu consultar tota la informació sobre la ponència realitzada a través d’aquest enllaç a la part privada del web.

El Fòrum de l’ASCEF, grup format per prop de 300 joves vinculats directament a les empreses familiars d’ASCEF, treballa en el disseny del seu nou pla d’acció en el que impulsarà iniciatives relacionades amb els temes que més interessen als seus associats com la formació, la digitalització, l’ús de la intel·ligència artificial en les empreses familiars, la responsabilitat social corporativa o el relleu generacional, entre altres.

Ricard Oller ha pres recentment el relleu d’Albert Campabadal en la presidència del Fòrum. Campabadal es manté en la junta que també està formada per Miriam Pujol, Olga Carbó, Anna Guixà, Guillermo Vidal, Marc Morillas, Albert Borràs, Juan Enrique Yxart i Carles Alsina. “Albert ha deixat el llistó molt alt i és a partir del seu treball que seguirem avançant en equip amb una junta composta per grans persones i amics i amigues“, afirma Oller.

Dins d’aquest pla d’acció està previst, tan aviat la situació derivada de la pandèmia ho permeti, dinamitzar el programa d’activitats i reeditar actes d’èxit com va ser l’Speed Company Networking Event o el sopar d’estiu en la qual sempre tenim ponents de rellevància en la societat civil i empresarial. El Fòrum de l’ASCEF també té previst establir col·laboracions amb altres entitats que també disposin de grups semblants d’actuació.

La Unió Europea ha fet un especial esforç en transmetre a ciutadans i empreses que el seu pressupost a llarg termini, juntament amb el Next Generation EU (Fons Europeus per a la recuperació), serà “el major paquet d’estímul mai finançat a través del pressupost de la UE“. Un total de 1,8 bilions d’euros que ajudaran, segons aquesta organització politicoeconòmica, a reconstruir la Europa posterior a la COVID-19, “que serà més ecològic, digital i resilient“.

L’entorn econòmic està vivint un moment històric, ja que des de les institucions i des del conjunt de la societat civil s’estan establert les bases d’un procés de canvi a mig i llarg termini.

Next Generation EU és un instrument d’emergència puntual de durada limitada i utilitzat exclusivament per a mesures de resposta i recuperació, que aportarà 750.000 M€, dels que més de 140.000 M€ van dirigits a Espanya: 72.700 M€ en subvencions i 67.300 M€ en préstecs. Una injecció econòmica que representa més del 11% del PIB del nostre país.

Aquests fons es vertebren principalment entorn de dos grans vectors de transformació: la transició ecològica, amb un 37% de les ajudes, i la transformació digital, amb un 33% del total dels recursos. La igualtat de gènere i la cohesió social i territorial s’inclouen com eixos transversals.

Els fons de Next Generation EU es materialitzaran a través dels Pressupostos Generals de l’Estat, després de l’aprovació del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). L’Administració General de l’Estat transferirà els fons a les Comunitats Autònomes i Entitats Locals a través de convenis i subvencions, que hauran estar vinculades a les polítiques públiques d’un dels eixos prioritaris.

Els experts assenyalen que s’hauran d’establir missions que transformen l’economia. Alguns exemples són generar indústries avui inexistents a partir dels centres de recerca, com per exemple el disseny del xip europeu, transformar el turisme en més productiu, ser més eficients en sanitat, transformar la indústria automobilística per produir vehicles elèctrics i autònoms, o consolidar l’ecosistema de les startups del sector digital i del biotecnològic.

Per ampliar la informació:

• Comissió Europea
• Deloitte
• La Vanguardia