Categoria: general

Vam tenir el plaer de comptar amb Carlos Muñoz, fundador y CEO de Volotea, a la 3ª Edición de EY Insights Barcelona, amb la col·laboració d’EY, Carlos Muñoz,  ens vau oferir una conferència molt inspiracional, explicant els seus inicis a l’empresa familiar, la decisió d’emprendre i llençar Vueling fins arribar a ser emprenedor del nou Volotea.

Els senyors Oriol Alcoba Malaspina, director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, i Lluís Juncà, director general d’Innovació, Economia Digital i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya, han participat durant el dia d’avui en una trobada organitzada per la Comissió d’Innovació d’ASCEF (Associació Catalana de l’Empresa Familiar).
Durant l’esmorzar-col·loqui, Oriol Alcoba Malaspina i Lluís Juncà han explicat les diferents estratègies polítiques i industrials que promou la Generalitat per impulsar la competitivitat de les empreses.
Així mateix, han detallat els diferents programes que té l’administració per donar suport a les inversions empresarials a Catalunya i facilitar els projectes d’innovació de centres de recerca i universitats en col·laboració amb empreses.
Jornades com aquesta ens ofereixen l’oportunitat d’aprofitar la sinergia entre empreses i administració per assolir metes comunes, i permeten aportar un valor afegit a la societat.

Continuem amb el cicle d’esmorzars-col·loqui, iniciat a principis d’any,#ENSABEM #COMPARTIM #APRENEM on ens han acompanyat, en aquesta ocasió, el Sr. José Maria Serra, president de GCO, compartint les seves vivències a l’empresa familiar i amb una moderació a càrrec del Dr. Fernando Casado, Fundación Foción y Futuro.

Un any més, hem celebrat el curs d’accionistes amb Cuatrecasas. S’ha tractat temes com les relacions del soci amb la Societat, la protecció del patrimoni personal i familiar i qüestions tributàries específiques de l’empresa familiar. Els ponents han plantejat nombrosos casos pràctics amb participació molt activa dels assistents.

El Fòrum de JOVES format per més de 280 membres de les noves generacions de les empreses familiars de l’ASCEF,  va celebrar el passat 6 de juliol al Restaurat Pez Vela el seu tradicional sopar d’estiu.

Aquest sopar ha estat el primer acte d’Ariadna Sendra Garcia i Albert Borràs Arnal després de prendre el relleu a Ricard Oller com a copresidents del Fòrum. El sopar va comptar amb l’actuació del còmic “Tili” Alejandro Martínez, que va contribuir a que la vetllada es convertís en una forma diferent i informal d’establir noves relacions i complicitats entre els membre del Fòrum.

Barcelona, 29 de juny del 2023. L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) s’ha adherit a la xarxa de col·laboradors del Centre de Reempresa de Catalunya, el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses amb l’objectiu de treballar junts per fomentar la compravenda de negocis al nostre país.

Així doncs, les empreses i les persones que l’ASCEF derivi a Reempresa podran rebre atenció i acompanyament personalitzat i sense cap cost tant per si el que volen és cedir la seva empresa com si el que desitgen és adquirir-ne una en funcionament.

L’objectiu d’aquesta col·laboració és disseminar els serveis, recursos i el mercat de la Reempresa entre els membres de l’Associació i treballar conjuntament per mantenir viu el teixit empresarial.

A l’acte de signatura, que ha tingut lloc a la seu de Reempresa al 22@ de Barcelona hi han assistit Jaume Alsina, president de de l’ASCEF, Isabel del Sol, directora de l’ASCEF, Xavier Panés, president de la Cecot i del Centre de Reempresa de Catalunya, Laura Sallent, directora de Reempresa i Carla Jambrina, coordinadora del servei.

Afavorir la continuïtat de les empreses familiars a Catalunya, l’objectiu d’aquest conveni

Tan important com la creació d’empreses és afavorir la continuïtat i el creixement de les ja existents. En aquest sentit, el programa Reempresa és un model d’emprenedoria i creixement empresarial que consisteix en un mecanisme segons el qual una nova persona emprenedora pren el testimoni en la gestió d’una companyia ja existent.

Reempresa va iniciar el servei a l’any 2011 i ha assolit més de 4.000 reempreses d’èxit, les quals han generat més de 191 milions d’euros d’inversió induïda i han salvaguardat prop de 11.200 llocs de treball a Catalunya. Actualment, a la web del Centre de Reempresa de Catalunya hi ha més de 1.300 negocis que busquen un relleu.

L’acord signat entre les dues entitats significa sumar esforços, informació i recursos per augmentar el rendiment d’un model de creixement empresarial que podria evitar el tancament del màxim nombre d’empreses durant el temps d’execució del programa al país i salvaguardar llocs de treball, tal i com s’ha demostrat en aquests anys de funcionament del projecte.

El 28 de juny una representació de socis de l’ASCEF va visitar l’empresa Lluch Essence dedicada als aromes i les  fragàncies.

La reforma de la Llei de Mecenatge, ara sí

Espanya va disposar de la primera llei amb incentius fiscals a la participació privada en activitats d’interès general el 1994. Vuit anys més tard s’aprovava la que esdevindria la Llei de Mecenatge espanyola, la 49/2002, que malgrat que naixia com una llei pionera en l’àmbit europeu, entraria en decadència de manera ràpida, fins al punt que en poc temps ja sorgirien diverses propostes de modificació.

D’altra banda, França aprovaria un any més tard la seva Llei Aillagon – llei de mecenatge que prenia el nom del ministre de Cultura d’aquell moment – llei europea referent en la matèria des d’aleshores i que deixaria la llei espanyola molt enrere. En aquest context, va resultar fonamental la creació de la Mission du Mécénat, que establiria polítiques públiques de conscienciació, pedagogia i difusió en el coneixement del mecenatge, convencent la ciutadania del perquè tots n’hem de ser agents actius i els seus beneficis per a la societat en general. Aquesta iniciativa seria la que desenvoluparia una implicació i participació social envejable per als altres països de l’Euroregió.

Amb tot i això, cal destacar que quan al Sr. Aillagon se li va proposar ser ministre de Cultura, ell, savi com és, va tenir molt clar el que li convenia i va preguntar: “Qui és el ministre d’Hisenda?”. Sabia del cert que qui disposava de la clau per poder establir polítiques transformadores seria el seu homòleg en matèria de tributs.

I això és el que no hem sabut coordinar mai a l’Estat espanyol. Els sectors cultural, social i de la recerca han tingut clar com són d’imprescindibles els recursos privats per impulsar amb èxit els seus projectes. Així mateix, és inqüestionable el seu paper per sustentar l’estat de benestar si tenim en compte que la despesa de les entitats no lucratives en activitats d’interès general arriba gairebé als 17.000 milions d’euros, però des del ministeri d’Hisenda o la conselleria d’Economia, sempre han estat reticents a aprovar qualsevol acció que comportaria un cost fiscal estimat de prop de 700 milions d’euros. No cal ser un gran matemàtic per comprendre que el rèdit dona a favor de la societat i del benestar de tots, en tant que les beneficiàries en són entitats i les accions que vetllen per la nostra qualitat de vida. Tanmateix, en temps de crisi com els que portem concatenant any rere any al nostre país, no és una decisió que cap ministre hagi estat disposat a prendre, fins ara.

Algunes comunitats autònomes han sabut legislar en el tram de l’IRPF en què tenen competència, però encara en són poques, i no és el cas de Catalunya, on continuem lluitant perquè es corregeixi pel que fa al sector social i cultural, sobretot atès que som una de les comunitats autònomes més solidàries de l’Estat.

Han calgut vint-i-un anys, molta pressió de diversos sectors i molta feina de persones que han treballat de manera conjunta per fer possible que Sergi Miquel, diputat del Grup Plural, assolís una majoria suficient a l’hemicicle parlamentari a favor d’una reforma de la Llei de Mecenatge. Durant anys, cadascun dels partits polítics que ha ostentat el govern ha anunciat i vaticinat la “nova” llei i així hem anat esperant, al llarg de més de dues dècades, que la modificació esdevingués una realitat.

Finalment, el passat mes d’abril, no sense dificilíssimes negociacions internes, es va aconseguir vèncer un primer tram parlamentari amb l’aprovació al Congrés d’una reforma, que si bé era la panacea, sí que donava un pas endavant important beneficiant el micromecenatge, la fidelització, i reconeixent noves tipologies de donatius i modalitats d’explotació econòmiques, entre altres millores.

Quan vaig escriure aquest article només mancava l’aprovació del Senat i de la publicació del nou articulat al BOE per poder celebrar que l’Estat espanyol tindria, a partir del dia 1 de gener de 2024, una llei una mica més justa amb totes aquelles persones, empreses i entitats que participen, col·laboren i ajuden a fer del nostre país un lloc millor, i que la llei s’adaptava (una mica més) a les noves maneres de fer socioeconòmiques del segle XXI.

Teníem estudiats molts imprevistos que sabíem com salvar però en cap cas ens havíem imaginat que ens esperava un demolidor gir de guió, la convocatòria d’eleccions generals, que comportava la dissolució de les Corts i a tres dies de ser aprovada, la pèrdua de tota la feina feta en matèria de mecenatge.

Hem caigut a la casella que t’envia al punt de sortida de nou. La feina feta intentarem que no es perdi i exigirem al partit que pugi al govern reconèixer el consens polític que s’havia aconseguit i que aquest contratemps esdevingui una oportunitat per aprovar una llei encara millor.

A hores d’ara ja no m’atraveixo a dir res més que no sigui que tornarem a lluitar per una Llei de Mecenatge digne. I mentrestant, des de la Fundació Catalunya Cultura, i en col·laboració amb la Càtedra de RSS de la Universitat de Girona, seguirem impulsant el Segell IMPULSA CULTURA que visibilitza i certifica la sensibilització d’aquelles empreses amb propòsit que busquen, a través de la cultura, deixar un llegat al seu territori i apostar per la seva gent i el seu país.

Maite Esteve
Directora de la Fundació Catalunya Cultura.

El món agrícola i ramader i les empreses del sector agroalimentari sumen, als factors d’incertesa general (inflació, cost de l’energia, conflicte bèl·lic) els efectes del canvi  climàtic que te conseqüències directes com l’actual sequera o el tancament dels canals de regs de les comarques lleidatanes. Per això , en aquesta entrevista amb Dr. Manel Plana-Farran, professor responsable de l’assignatura “Gestió de l’Empresa Familiar” del Grau en ADE a la Universitat de Lleida i coordinador de la Càtedra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Lleida, hem volgut revisar la situació actual de l’empresa familiar en l’entorn agrari.

Quin és el pes de l’empresa familiar dins el sector agrícola?

Segons dades de la Comissió Europea, el 95,2% de les explotacions agràries dins l’espai europeu, es consideren explotacions agràries familiars. També cal dir que generen el 80% dels llocs de treball del sector, cultiven el 60% de les terres i, una de les dades més impactants; més del 33% dels caps de les explotacions agràries familiars tenen 65 anys o més. A l’altre costat de la piràmide poblacional, veiem  que únicament el 6% dels caps de les explotacions agràries tenen menys de 35 anys. No cal ser molt despert per veure que hi ha un problema de relleu generacional i, en definitiva, un canvi de model de les explotacions agràries com les coneixem fins ara.

Ara bé, com moltes vegades succeeix, aquestes  últimes dades cal matisar-les com ha fet de forma molt encertada l’economista i Director de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Francesc Reguant. En un article publicat a la revista Índice amb el títol: “¿Por qué contamos mal a los agricultores?” respecte a les dades d’ocupats al sector agrari de l’any 2019 ens diu que la mitjana d’edat és la d’un sector jove, (41,62 anys), les dades són similars als autònoms (47 anys), on acostumen a estar els caps de les explotacions agràries familiars. En el cas de les dones, les mitjanes són més altes. I aquestes diferències en les dades són fruit de diferents aspectes com pot ser la diferència entre  qui està en la gestió i qui té la propietat.

Més enllà d’aquestes xifres, hi ha dos idees clau de l’empresa familiar en el sector agrari; per un costat és la extensa presència de les explotacions agràries familiars en el conjunt del sector agrícola i per l’altre, el problema del relleu generacional.

Valors propis de l’empresa familiars com el lligam amb el territori o el llegat, són més forts a l’empresa familiar del sector productiu?

Sense cap mena de dubte hi ha una qüestió de “militància” en aquest tipus d’empreses familiars. Molts cops repeteixo la màxima que “sense projecte econòmic, no existeix projecte social” i em refereixo al fet que la viabilitat econòmica és un element essencial i clau que s’afegeix als elements exposats a la pregunta. En una activitat tan arrelada al seu espai i amb un contacte constant amb el seu entorn com és l’agricultura no pot obviar-se el llegat familiar, la constant cura i interacció amb el seu territori, la producció i transformació d’aliments i també, la necessitat de l’obtenció d’una rendibilitat justa i equilibrada a la cadena agroalimentària. I aquí és un hi ha un dels principals elements d’anàlisi i de constant reivindicació per part de les explotacions agràries, la falta d’una distribució més equànime del valor afegit generat en la cadena de valor. En definitiva, que el preu que paga el client final pels productes agroalimentaris, es distribueixi d’una forma més equitativa per tots aquells actors que conformen la cadena de valor. I en l’inici d’aquesta generació de valor hi són les explotacions agràries familiars.

També cal remarcar que les economies d’escala, les integracions verticals cap enrere i les inversions fetes per empreses que no són “genuïnes” del sector agroalimentari estan canviant la fisonomia d’aquesta activitat econòmica. Cada cop hi ha més grups empresarials que inverteixen en aquest sector, reduint la presència de les empreses agràries familiars.

Hi ha relleu generacional a l’empresa familiar del mon rural?

Les dades ens diuen que el relleu generacional és un dels problemes i preocupacions que estan damunt la taula de les diferents administracions, començant per les instàncies europees. Una de les potes de la Política Agrària Comuna (PAC) és la de facilitar el relleu generacional d’aquests tipus d’explotacions, però es pot veure cada cop més el malestar d’un sector que genera dos elements bàsics i fonamentals de la nostra societat, aliments que abasteixen les botigues i que permeten alimentar-nos dia rere dia (aquest va ser un dels objectius del naixement de la PAC, abastir d’aliments un continent devastat per la II guerra mundial i que es tingués accés a aquests aliments a uns preus raonables) i una contribució fonamental al PIB, esdevenint un sector “locomotora”.

El mon agrícola i ramader i les empreses del sector agroalimentari sumen als factors d’incertesa general (inflació, manca de subministrament), els efectes del canvi  climàtic, com creus que cal afrontar aquesta situació?

La sequera actual i la crisi de regs que ha tingut el Canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues ens ha fet veure que hi ha una Catalunya que ha estat i és el rebost on es produeix aliments  i que sempre s’ha hagut d’anar adaptant. I ara, també ho faran; les empreses familiars agràries sempre han fet de la necessitat virtut. De fet, ja s’estan fent plantacions adaptades als recursos hídrics minvants. Les plantacions de vinyes cap al Prepirineu, especialment al Pallars Jussà i Sobirà són un altre exemple d’aquesta adaptació a un altre escenari climàtic.

Tornant al Canal d’Urgell, és una de les obres que ha tingut més transcendència en la nostra història productiva, econòmica i social, esdevenint el pacte més clar entre la burgesia i la pagesia. Fa 160 anys que va començar a córrer aigua per uns Canals que han permès florir tota una producció i una industria agroalimentària vital pel nostre país; ara bé, en l’actualitat la producció, la transformació i, sobretot, la comercialització d’aquests productes representa el repte essencial per les explotacions agràries familiars.

I els reptes d’aquestes explotacions també representen una necessitat de país; un país equilibrat, des del punt de vista econòmic, social i poblacional; és una necessitat que no podem defugir. Per acabar i com exemple d’això que dic és el que va succeir amb el foc de la Ribera d’Ebre de l’any 2019. Els fronts dels incendis que es van poder controlar abans, coincidiren amb els camps  que estaven cultivats. Per reflexionar-hi.

 

Totes les empreses creuen en el valor dels joves, en el seu talent, coneixements i empenta, però en les empreses familiars aquest valor és encara més rellevant. Els joves són, som, la següent generació, el relleu, el futur. Per això ha estat per a mi un honor representar els joves de l’ASCEF i treballar per a ells com a president del Fòrum de joves.

Ara, després de tres anys, que han volat, toca fer balanç i passar el relleu. Aquests tres anys he treballat amb els meus companys per detectar les necessitats dels membres més joves de les empreses familiars, oferir les formacions més adients i, sobretot, per crear espais i punts de trobada que fomentin les relacions entre els joves de l’empresa familiar i apropar-los a les activitats de l’ASCEF.

Hem implementat l’Speed Company Networking Event, una trobada en la qual dos o tres membres del Fòrum presenten el projecte empresarial de les seves famílies i responen preguntes sobre les empreses i les famílies. També hem organitzat conferències amb persones rellevants de la societat civil i empresarial, visites a empreses, formacions i sopars per fomentar el networking entre els joves d’entre 18 i 45 anys que formen part del Fòrum de l’ASCEF. També hem mirat cap a fora i hem mantingut la col·laboració amb l’AIJEC- Joves Empresaris de Catalunya i hem signat un nou conveni de col·laboració amb PIMEC Joves.

Me’n vaig content i agraït amb tots els companys que han format part de la junta durant el meu mandat: Anna Guixà, Carlota Aguilar, Marc Morillas, Olga Carbó, Guillermo Vidal, Juan Enrique Yxart i  Miriam Pujol. Feliç de poder anunciar la recent incorporació de dos joves de gran vàlua al comitè del Fòrum com són el Tristán Fisas i  el Joan Calvo Lluch. I convençut que la nova junta encapçalada per Ariadna Sendra i Albert Borràs com a copresidents, i amb Albert Campabadal, Tristán Fisas, Joan Calvo, Paco Carbó, Carlos Alsina, Marta Hernampérez i un servidor farà una gran feina en els propers tres anys.

Per mi ha estat un honor poder liderar aquest projecte aportant el màxim a l’empresa familiar i a la societat empresarial de Catalunya. Estic molt tranquil perquè deixo el meu relleu en molt bones mans.

Gràcies a tots els que m’heu fet costat.

Ricard Oller i Rius