Autor: usuari_ascef_admin

 – Vostè ha estat la primera dona agent de canvi i borsa a l’Estat Espanyol. Què o qui la va impulsar a dedicar-se aquest món de les finances?

Un cop llicenciada en Economia vaig començar a treballar a l’empresa de la meva família.  La meva principal funció va ser entrar al món financer dels mercats de les comodities a fi de realitzar operacions de cobertura per evitar les excessives fluctuacions del coure, que era una de les primeres matèries que utilitzaven per fabricar els productes elaborats de metall.  Posteriorment, el meu marit i uns amics seus em van animar a presentar-me a les oposicions d’Agents de Canvi i Borsa.  Era la primera vegada que es podien presentar dones.  Aquest va ser un repte que em va esperonar a fer les oposicions i a entrar finalment al món financer un cop guanyades.

– Quins obstacles va haver de superar en un entorn tan masculí?

Atès que havia guanyat unes oposicions, era Agent de Canvi i Borsa i, per tant, tenia els mateixos drets i obligacions dels meus companys del Col·legi Professional.  Ara bé, en ser una dona vaig haver de demostrar més vegades els meus coneixements i la meva activitat professional. A les dones se’ns exigeix un excel·lent, quan als homes amb un aprovat en tenen prou per escalar nivells d’apoderament.  Crec que, encara avui, és un fet que existeix una vara de mesurar diferent entre el professional masculí i el femení. De totes maneres, un cop superats els primers moments, no he trobat impediments, pel fet de ser dona, per al desenvolupament de la meva tasca, tant en l’àmbit col·legial com en el meu despatx professional.

– Creu que les finances segueix sent un món masculí o com en altres àmbits professionals hi ha una feminització?

Des dels anys setanta del segle passat, han transcorregut moltes coses i les dones hem anat conquerint quotes de participació i de poder en el món de les finances.  Jo vaig ser la primera dona Agent entre 115 professionals; abans de la reforma vàrem ser tan sols 6. Avui dia, però, moltes dones ocupen càrrecs de responsabilitat sobretot a l’àmbit de la gestió de patrimonis. I haig de dir, amb contundència, que ho fan amb excel·lents resultats. No obstant això, encara resta camí per recórrer, a fi d’aconseguir la plena igualtat en càrrecs directius.

– I després va fundar GVC Gaesco, per què? Quin espai va veure que era necessari omplir?

Arran de la Llei de Reforma dels Mercats de Valors del 1988, va desaparèixer la figura de l’agent com a professional persona física.  Al seu lloc van aparèixer societats i agències de valors que eren els nous membres dels mercats.  Juntament amb dos altres agents vàrem fundar una societat de valors “Garçon, Vallvé i Contreras”, l’actual GVC.  Posteriorment, vaig comprar la participació dels meus dos col·legues i uns anys més tard la companyia Gaesco. Per aquest motiu, el grup que presideixo té com a denominació GVC Gaesco. Entenc que aquest grup omple un espai, el d’oferir serveis d’assessorament a inversors i emissors, seguint uns determinats valors, que són la lleialtat, la transparència i l’eficàcia alhora que una total independència, la qual cosa no tenen altres grups vinculats a la banca o a grans institucions.

– Quins valors i principis ha volgut inculcar a la seva empresa?

En primer lloc, tota la nostra activitat actua al voltant de la figura del client.  Devem al client donar el nostre servei amb honestedat, lleialtat, transparència i eficàcia.  El nostre propòsit és “tenir cura” de les inversions dels estalviadors, fent tot el possible per preservar el seu capital i rendibilitzar-lo, d’acord amb el risc que puguin o vulguin assumir. D’altra banda, també cuidem les activitats dels emissors, tractant d’assessorar-los en cercar els recursos més adients pels projectes que tenen planejats.

– En la seva experiència, quin espai ocupa l’empresa familiar en l’entorn econòmic i financer?

Al meu entendre, l’empresa familiar ocupa un espai molt important al món econòmic i financer.  Algunes de les grans empreses cotitzades a les Borses són familiars i la seva valoració resulta sovint superior. Una de les raons principals és que l’empresa familiar cerca la seva sostenibilitat a llarg termini.  La seva gestió té unes prioritats molt ben definides. Altrament, en una empresa no familiar, sovint les intencions dels seus màxims directius és aconseguir un resultat extraordinari a curt termini, encara que allò pugui provocar un augment descontrolat de les depeses o unes projeccions poc raonades. Els nostres gestors i analistes visiten personalment més de 100 empreses cada any i veuen aquestes diferències amb molta claredat.

 

Durant la celebració del XXVII Congreso Nacional de la Empresa Familiar, l’Instituto de la Empresa Familiar (IEF) va presentar els resultats de la seva tradicional enquesta interactiva que ofereix una visió detallada sobre les expectatives i estratègies de les empreses familiars per a 2025, sent una radiografia de com planegen enfrontar els desafiaments i aprofitar les oportunitats que el nou any portarà.

L’enquesta reflecteix que el 60% de les empreses familiars projecten un augment en les seves vendes per a 2025, mentre que un 31% esperen mantenir els nivells de facturació d’enguany. En paral·lel, el 42% de les companyies preveuen ampliar les seves plantilles, mostrant una perspectiva positiva respecte a l’ocupació.

Aquesta confiança es dona en un context econòmic del país que les empreses valoren amb un 5,55, en una escala de 0 a 9. Encara que predomina l’expectativa d’un creixement moderat (59%), aquesta està acompanyada d’una limitada creació d’ocupació neta. Només el 3% dels enquestats anticipa un escenari de forta expansió econòmica, amb una intensa generació de llocs de treball.

Entre els riscos més rellevants identificats per les empreses, els canvis reguladors lideren amb un 60%, seguits de la dificultat per a trobar professionals qualificats (56%) i els desafiaments geopolítics (43%). Un aspecte destacat és el limitat accés als fons Next Generation EU. A penes un 23% de les empreses va declarar haver rebut suport d’aquests recursos, i en la majoria dels casos, amb impactes marginals en els seus balanços. Aquesta dada posa de manifest la necessitat de millorar la gestió i canalització d’aquestes ajudes cap a les empreses familiars, essencials per a l’economia espanyola.

Innovació i longevitat: Un equilibri necessari

Les empreses familiars han demostrat que és possible equilibrar la innovació amb un fort arrelament territorial, integrant tots dos aspectes com a pilars de la seva identitat. Segons l’enquesta, el 57% dels enquestats considera que liderar projectes innovadors sense perdre les seves arrels és una part fonamental dels seus valors empresarials. Aquest compromís es reflecteix en la seva capacitat per a adaptar-se als canvis del mercat i desenvolupar iniciatives que enforteixen tant la seva competitivitat com el seu impacte local.

No obstant això, no estan exemptes de desafiaments. Entre les principals barreres que dificulten la innovació, les empreses identifiquen la captació de talent (56%), la gestió del canvi (53%) i els conflictes generacionals (25%). Aquests factors subratllen la importància d’una estratègia integral que abordi tant el desenvolupament d’habilitats internes com la cohesió entre diferents generacions de lideratge. Quant al tipus d’innovació aplicada, les empreses destaquen fer-lo, en un 58% dels casos, a través dels seus departaments de R+D (innovació interna), seguit del desenvolupament de noves tecnologies (49%).

En termes de sostenibilitat a llarg termini, l’enquesta destaca que els pilars fonamentals per a garantir la longevitat d’aquestes empreses són la governança (54%), la planificació de la successió (50%) i la professionalització (34%). Aquests elements no sols són clau per a preservar el llegat familiar, sinó també per a assegurar la seva capacitat d’adaptació i èxit en un entorn empresarial cada vegada més competitiu i globalitzat.

Modernització: Talent i digitalització com a eixos clau

La modernització de les empreses familiars s’erigeix com una prioritat estratègica per a mantenir la seva rellevància en un entorn econòmic i tecnològic en constant evolució. Segons l’enquesta, el 55% de les empreses considera que la captació i retenció de talent són factors essencials per a garantir la seva competitivitat. Aquest enfocament reflecteix la creixent necessitat de comptar amb equips qualificats, capaços d’abordar reptes complexos i contribuir a la implementació de solucions innovadores.

En paral·lel, un altre 52% dels enquestats subratlla la importància d’avançar en digitalització i en la integració de la intel·ligència artificial com a eines clau per a adaptar-se a les demandes del mercat actual. Aquestes tecnologies no sols optimitzen processos interns, sinó que també habiliten noves maneres d’interactuar amb clients i mercats globals, ampliant l’abast i l’impacte de les empreses.

Malgrat els desafiaments inherents, com l’escassetat de professionals altament qualificats i els costos associats a l’adopció de noves tecnologies, les empreses familiars demostren una visió resilient i estratègica. Aquest compromís amb la modernització no sols respon a les expectatives marcades per a l’any vinent 2025, sinó que també reforça el seu paper com a motors d’innovació i desenvolupament sostenible.

La ciutat de Santander va ser l’escenari del XXVII Congreso Nacional de la Empresa Familiar organitzat per l’Instituto de la Empresa Familiar (IEF) en col·laboració amb l’Asociación Cántabra de Empresa Familiar (ACEFAM) i patrocinat per Banc Santander i KPMG. L’esdeveniment va reunir més de 650 assistents, entre representants institucionals, líders empresarials i experts, reafirmant la seva posició com el fòrum empresarial més important del país.

Sota el lema d’aquesta edició, “Somos Futuro”, el Congrés va voler subratllar el compromís que tenen les empreses familiars amb la construcció de futur, com a part essencial de la modernització, el progrés i la prosperitat del país.

Entre les sessions, cal destacar la taula rodona “Pilars d’un futur millor: Les claus de l’impacte positiu”, on Ignacio Rivera, José Manuel Entrecanales, president d’Acciona; Andrés Sendagorta, president de Sener; i Sabina Fluxá, vicepresidenta i CEO del Grup Iberostar, van parlar del compromís que tenen les empreses familiars amb fer una aportació positiva a la societat.

Juanjo Cano, president de KPMG a Espanya, va oferir la seva perspectiva sobre els reptes i oportunitats que la intel·ligència artificial planteja per a les empreses familiars, i com aprofitar aquesta tecnologia en un entorn empresarial que està en constant evolució.

També cal destacar la taula rodona titulada “Pensar en futur en un món inestable”  amb Pablo García-Bedoy, líder d’Assumptes Públics Europa en LLYC; José María de Areilza, secretari general de Aspen Institute España i director de la revista Política Exterior; i Rocío Martínez-Sampere, directora de la Fundació Felipe González. Aixi com les dues intervencions sobre les trajectòries empresarials de dues companyies familiars: Grup Armando Álvarez i Grup Cosentino.

Com cada any, el Congrés va tenir un país convidat, en aquesta ocasió va ser Itàlia amb una taula rodona dedicada a aquest país amb Manfredi Lefebvre d’Ovidio, president executiu d’Abercrombie i Kent Travel Group; Antoni D’Amato, president i CEO Seda International Embalatge Group; Antonio Pellicer, president executiu de IVI RMA Global; Andrea Illy, president de Illycafé, i Carlo Bonomi, managing principal de Investindustrial, que van oferir la seva visió sobre les empreses familiars italianes i la seva rellevància internacional.

• Per què i com neix la Fundació Imhotep?

La Fundació Privada Imhotep és una entitat sense ànim de lucre, constituïda a Barcelona l’any 1995 pel Dr. Gaspar Alomar, fundador del Grup CreuBlanca. Va néixer com una aposta ferma per a contribuir a la millora de la societat de manera transparent, innovadora, sostenible i compromesa amb el benestar de les persones.

El Dr. Alomar, apassionat de la cultura egípcia, va triar el nom d’Imhotep per a la Fundació en honor a la figura d’Imhotep, déu egipci de la medicina. A més de la seva relació amb la salut, Imhotep va ser enginyer, polític i legislador durant la III Dinastia de l’Imperi Antic. Els perses el van venerar com a déu de la ciència mèdica, i els grecs li van atorgar el nom d’Esculapi, precursor de la medicina moderna.

• Quin és el lligam entre la Fundació i CreuBlanca?

La Fundació Imhotep està estretament vinculada a CreuBlanca com el seu braç dedicat a la recerca, la formació i la innovació en l’àmbit de la salut. Aquesta fundació reflecteix el compromís de CreuBlanca d’avançar en el coneixement mèdic, proporcionar una atenció sanitària d’excel·lència i promoure un model hospitalari sostenible.

Gràcies a la Fundació Imhotep, CreuBlanca pot impulsar programes de formació continuada per als professionals sanitaris, desenvolupar projectes de recerca que millorin els diagnòstics i tractaments, i participar activament en el desenvolupament de tecnologies mèdiques innovadores. A més, integra pràctiques sostenibles en els seus projectes, fomentant l’ús responsable de recursos i la implementació de solucions ecològiques. Aquest lligam reforça la missió de CreuBlanca d’oferir una medicina personalitzada i avançada, alhora que contribueix a l’evolució del sector sanitari i al respecte pel medi ambient.

• Quines son les principals àrees de treball i projectes?

Els principals àmbits d’actuació són:

1. La salut. Impulsem la transformació social a través de programes de salut que contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones, apropant el coneixement, per aconseguir que tinguin una actitud conscient i activa en la cura de la salut.
2. La formació. Apropem el coneixement a la comunitat de professionals sanitaris a través de l’educació i la formació d’excel·lència com a motor de progrés i millora en el servei ofert als nostres pacients.
3. La investigació. Donem suport al progrés. Per això promovem la investigació i fomentem la innovació amb l’objectiu d’aconseguir avenços en salut i altres ciències de la vida.
4. La sostenibilitat: Ens comprometem a integrar pràctiques sostenibles en tots els nostres projectes, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental i promoure un desenvolupament responsable en les nostres activitats.

• Com defineixen des de la Fundació el paper del metge

Els professionals de la medicina han de redreçar la tendència de la medicina actual (deshumanitzada, impersonal…) i aplicar una medicina més humana, menys agressiva i al costat del pacient, sense oblidar l’alta tecnologia per ajudar als seus pacients.

El metge ha de ser conseller, confessor i amic, i estar sempre al costat del pacient.

• Què és el concepte d’ecomedicina?
  

La ecomedicina és un enfocament innovador en salut que combina principis mèdics i ecològics per promoure el benestar de les persones mentre es preserva el medi ambient. Des de la Fundació Imhotep i CreuBlanca, fomentem una gestió sanitària sostenible, integrant els principis de l’ecomedicina en les nostres activitats i projectes. El nostre objectiu és oferir una atenció mèdica d’excel·lència que també sigui responsable amb el medi ambient, generant un impacte positiu tant en la salut com en l’entorn.

Apostem per la prevenció com a prioritat, oferint tractaments i tècniques el menys agressius possibles per la salut i el medi ambient, garantint que els tractaments mai siguin més perjudicials que la pròpia malaltia.

Optimitzem els recursos naturals mitjançant programes d’eficiència energètica, reciclatge i una gestió sostenible de residus. Comptem amb tecnologia de baix consum energètic i dispositius d’esterilització que utilitzen menys productes tòxics i aigua, així com processos per separar eficientment els residus infecciosos, reciclables i orgànics.

Finalment, apostem per la transformació digital, que ens permet minimitzar l’ús de paper, millorar l’eficiència dels processos interns i contribuir a la preservació del medi ambient. Aquest conjunt d’iniciatives reflecteix el nostre compromís amb una atenció mèdica responsable i sostenible.

Dra. Enriqueta Alomar Serrallach         
Presidenta Fundació Privada Imhotep

Pilar Pérez-Valenzuela, sòcia de l’Àrea Financera Tributària de Cuatrecasas, ha coordinat un curs sobre compliance patrimonial molt interessant i és per això que li hem demanat que ens expliqui les claus d’aquest concepte:

• Què és el compliance patrimonial i quines situacions poden afectar el patrimoni familiar?

Per compliance patrimonial entenem un exercici: (i) de revisió per als membres de la família empresària, sobre les conseqüències econòmiques que determinades situacions personals poden comportar en el seu patrimoni, personal i empresarial, i (ii) de decisió, sobre quins instruments jurídics són els més adequats per a reduir o eliminar el risc de fragmentació del seu patrimoni. Aquest exercici porta amb si el coneixement del context familiar, patrimonial i un adequat assessorament sobre els efectes jurídics i tributaris associats a la solució que s’adopti.

• És la successió un moment clau per preservar el patrimoni familiar?

Efectivament, quan l’escenari de relleu generacional és pròxim, és convenient fer un exercici de revisió i decisió. Els membres de la següent generació es convertiran en propietaris i moltes vegades també accediran al govern de l’empresa familiar. Per això, es recomana buscar el consens entre els interessos dels socis i els interessos de l’empresa, a través d’acords familiars, pactes estatutaris i instruments successoris personalitzats a cada família i escenari patrimonial i personal.

• Quins són els aspectes claus per afrontar amb èxit el relleu generacional?

En la nostra opinió, un dels pilars fonamentals és la comunicació i la transparència en el procés, és a dir, que els membres de la Família, ja sigui des de la seva posició de propietaris i/o membres de l’òrgan d’administració o treballadors de la companyia, puguin traslladar les seves expectatives i la seva visió als membres de la generació sortint. Una adequada gestió de les expectatives, en equilibri amb els interessos requerits per a la bona marxa del negoci, pot ser la solució a confrontacions i bloquejos en la presa de decisions que, per la nostra experiència, es produeixen amb freqüència en els moments de relleu generacional.

• Com influeix l’estructura de l’Empresa en la protecció del patrimoni?

Com dèiem, conforme la família empresària creix, és major el repte d’equilibrar les expectatives i interessos de les persones amb el creixement i bon govern del negoci. Per això, segons l’etapa de desenvolupament de la família i de l’Empresa, canviaran l’estructura patrimonial i organitzacional. No hi ha solucions estàndard i definir l’estructura adequada de l’empresa és un treball “Taylor made”.

• Què és un pacte familiar?

Un pacte familiar és un acord entre els membres de la família empresària per a definir les relacions econòmiques i funcionals entre la família, l’empresa i la propietat, amb l’objectiu d’ajudar al desenvolupament de l’empresa i preservar la seva continuïtat com a empresa “familiar”.

A Cuatrecasas portem molts anys acompanyant als nostres clients en la consecució d’acords familiars. Una de les principals idees que els traslladem és que, per a treballar un pacte familiar amb èxit, és molt important que els membres de la família estiguin disposats a buscar consens, entenguin la importància de mantenir el millor govern en el negoci i que estiguin receptius a les mesures que es puguin plantejar. Aquesta actitud dels membres de la família és un treball de visió a llarg termini, que es pot fomentar amb formació i informació sobre què implica ser membre d’una família empresària.

Des de sempre, l’Empresa Familiar està compromesa amb el talent i especialment, el talent jove. Per això, es va crear el Programa de Pràctiques a l’Empresa Familiar amb un doble objectiu: ajudar a les empreses associades a beneficiar-se dels avantatges de comptar amb joves estudiants en pràctiques i, al mateix temps, facilitar als joves pertanyents a les famílies empresàries associades, formació i experiència laboral en l’inici de la seva carrera professional per a créixer professionalment, al mateix temps que gaudeixen de l’oportunitat de conèixer altres empreses familiars

Aquest programa que l’ASCEF ja tenia en marxa, ara  creix per connectar estudiants en formació i empreses de les famílies empresàries associades a AEFA (Alacant), AAEF (Andalusia), AEFAS (Astúries), ACEFAM (Cantàbria), AEFCLM (Castella-la Manxa), EFCL (Castella i Lleó), ASCEF (Catalunya), AEEF (Extremadura) i ADEFAM (Madrid). Si vols participar en el programa cal:

Com empresa:
– Estar associada a AEFA, AAEF, AEFAS, ACEFAM, AEFCLM, EFCL, ASCEF, AEEF o ADEFAM.
– Oferir un programa de pràctiques de mínim 1 mes (sent recomanable 3 mesos).
– Supervisar les pràctiques mitjançant un tutor assignat en l’empresa
– Encara que no és obligatori que les pràctiques siguin remunerades es recomana oferir 300€/mes.
– Inscriure’t en el programa a través d‘aquest enllaç.
Com estudiant:
– Ser descendent directe d’una família empresària associada a AEFA, AAEF, AEFAS, ACEFAM, AEFCLM,EFCL, ASCEF, AEEF o ADEFA
– Ser estudiant universitari, de màster o de FP.
– Poder formalitzar un acord de pràctiques amb el teu centre educatiu.
– Inscriure’t en el programa a través d’aquest enllaç.

Un grup de socis de l’ASCEF van visitar la Fundació Pasqual Maragall, on, la seva directora general adjunta, Gloria Oliver, ens va posar en coneixement sobre com la Fundació contribueix i aposta, tant en les noves tecnologies i els avenços en la investigació en la prevenció de l’Alzheimer. També, vam tenir l’oportunitat d’escoltar a la Pilar Pérez-Valenzuela, sòcia de Cuatrecasas, sobre com la filantropia pot ser un instrument estratègic i aglutinador de les diferents generacions de la família empresària i les diferents eines per donar contingut al projecte filantròpic de la família.

L’ASCEF ha celebrat, en col·laboració amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya, unes jornades sobre l’Empresa Familiar, on s’han abordat, de la mà de professionals experts, temàtiques com, entre altres: l’estructura de govern de l’empresa i la família; el relleu a l’empresa familiar i els pactes successoris.