El passat 22 d´abril ASCEF juntament amb Garrigues i JP Morgan vam organitzar una sessió sobre els aspectes fiscals i financers que s´han tenir en compte quan es produeix un esdeveniment de liquiditat.
Com va comentar Garrigues, quan es produeix un esdeveniment de liquiditat, bé perquè es produeixi una desinversió total o parcial de la empresa familiar, convé analitzar detingudament no només la fiscalitat de la operació de venda, sinó l´impacte d´aquesta operació en la fiscalitat d´operacions passades i en la fiscalitat futura de la nova estructura.
Per altra banda, JP Morgan va reiterar la importància de realitzar un bon anàlisis i planificació de la cartera financera, tenint en compte les noves circumstàncies i necessitats del grup familiar.
Màlaga ha acollit aquest cap de setmana la 22a Trobada Nacional del Fòrum Familiar, en què 374 joves membres d’empreses familiars de tot Espanya s’han citat sota el lema “Origen / Destino”. Durant tres dies, la trobada ha servit per analitzar com les noves generacions de l’empresa familiar afronten els reptes del present com el creixement, la innovació, les decisions valentes i transcendents; temes que sens dubte marcaran el futur de les seves companyies, en un context de transformació constant.
Organitzat per l’Instituto de la Empresa Familiar (IEF), amb la col·laboració de l’Asociación Andaluza de la Empresa Familiar (AAEF) i el patrocini de Deloitte i Banco Santander, l’esdeveniment es consolida com a punt de trobada principal per als joves accionistes, consellers i directius de l’empresa familiar espanyola.
En paraules d’Ana Álvarez Aldomá, presidenta del Forum Familiar de l’IEF, “les noves generacions estem en un moment clau, en què hem de prendre decisions que afecten el futur de les nostres empreses. Trobades com aquesta ens permeten compartir experiències reals i afrontar aquests reptes amb una visió més completa i a llarg termini”.
Per part seva, María Contreras Campo, presidenta del Fòrum de l’AAEF, ha destacat que “Andalusia s’ha consolidat com un entorn molt dinàmic per a l’empresa familiar, amb companyies que estan creixent, innovant i generant ocupació. Aquest tipus de trobades reforcen la preparació de les noves generacions per continuar aquest camí”.
Innovació, decisions i nous models empresarials
Durant les jornades, s’han abordat qüestions clau per a el present i el futur de l’empresa familiar, com la innovació, la construcció de marques amb impacte, la ciberseguretat o l’evolució de sectors com el turisme. A través de diàlegs empresarials i tallers pràctics, els assistentes han pogut intercanviar experiències sobre la presa de decisions en moments estratègics, el creixement empresarial o el paper de l’emprenedoria dins l’entorn familiar.
A més, la trobada ha inclòs visites a companyies familiars com Mayoral de la mà de Manuel Dominguez, president de la companyia qui, ha pogut traslladar de primera mà la història i l’organització d’una empresa capdavantera espanyola, així com espais de networking que han afavorit l’intercanvi d’experiències entre els participants. Un dels aspectes destacats d’aquesta edició ha estat la presència equilibrada de dones, que han representat el 50% dels ponents, i han reflectit la rellevància creixent del lideratge femení a l’empresa familiar.
Així mateix, per tercer any consecutiu, la Trobada ha estat un esdeveniment neutre en carboni, en línia amb el compromís de les noves generacions amb la sostenibilitat.
Origen, destinació i presa de decisions
Durant la jornada central, la Trobada ha acollit diverses ponències sobre els principals reptes de l’empresa familiar. En els diàlegs empresarials han participat Pilar Martínez-Cosentino, CEO de Grupo Cosentino; Ana Álvarez Aldomá, vicepresidenta del Grupo Armando Álvarez; Hugo Serra, CEO de GCO; i Salvador Bautista, secretari general de Bergé, que han compartit la seva visió sobre l’evolució, els desafiaments i les oportunitats actuals d’aquestes companyies.
En matèria d’innovació, Sonsoles Galindo, responsable d’Innovació Corporativa de Deloitte España, ha abordat els principals frens i hàbits necessaris per a impulsar processos innovadors a les organitzacions.
Tanmateix, Ignacio Rivera, president executiu d’Hijos de Rivera i de l’IEF, ha liderato un workshop centrat en la construcció de marques amb impacte positiu, acompanyat de María Gómez Ormazábal, directora de Comunicacin, Cultura e ESG de Gorlan.
La ciberseguretat tambè ha tingut un paper destacat amb la intervenció d’Alba Márquez, responsable de GSI per a EMEA en Seguretat de Google Cloud, que ha analitzat els principals riscos i desafiaments en aquest àmbit.
Pel que fa a sectors estratègics, la sessió dedicada al turisme ha comptat amb la participació de Marta Barceló, presidenta de Barceló Crestline, i Carolina Santos Pérez-Maura, directora d’operacions a Sharing Co, que han compartit la seva visió sobre la transformació del sector, moderades per Carla Terry, d’Osborne.
Per part seva, Rafael Domínguez de la Maza, conseller delegat de Mayoral, ha abordat l’evolució de l’empresa familiar i la seva vinculació amb el model de family office juntament amb Antonio García de Castro, president de San Telmo Business School.
Durant la sessió de tarde, la Trobada s’ha dedicat a la presa de decisions valentes amb intervencions com la de Paco Ávila, fundador de Medac i UTAMED, i Eduardo Dávila Miura. També, Laura González-Estéfani, fundadora i CEO de TheVentureCity, i Pablo López, CEO i cofundador de Silbon, han compartit la seva experiència en emprenedoria i creixement empresarial.
En tancar la jornada, els joves han pogut comptar amb el testimoni de Jaime Lafita, president de DalecandELA, un exemple d’actitud davant dels desafiaments de la vida.
ENF 2027
La Trobada ha conclòs amb l’anunci de la seu de la 23a Trobada Nacional del Fòrum Familiar, que se celebrarà el 2027 a Avilés.
El 8 de març es va celebrar un nou Dia Mundial de la Dona que, un cop més, va posar el focus en la necessitat de seguir retallant les desigualtats de gènere que malgrat el marc normatiu i les polítiques públiques segueix present en moltes àrees de la nostra societat.
Per a l’empresa familiar trencar amb les desigualtats de gènere és un tema fonamental perquè les empreses familiars no són tan sols un negoci sinó un projecte compartit que es construeix amb persones i valors, i el talent femení hi ha jugat sempre un paper fonamental.
L’evolució del rol de la dona a l’empresa familiar és evident. A la nostra associació tenim bons exemples de dones que són al capdavant de l’empresa familiar o tenen un càrrec executiu dins de l’organització o els consells executius. Les dones aporten idees, capacitat d’organització, lideratge i una mirada diferent que enriqueix l’empresa. Aprofitar aquest talent no és només una qüestió d’igualtat, sinó de sentit comú.
Com a reflex de la importància del paper de la dona a l’empresa familiar, a l’Associació es va crear el grup de dones Anem a Compartir, un grup inquiet i molt actiu que acull a totes les dones de les empreses familiars. És un espai per escoltar, parlar, reflexionar, aprendre i créixer com a dones i com a persones. Un espai que posa en valor la mirada en femení.
La supervivència i la longevitat de l’empresa familiar van ser l’eix de la Jornada de Treball de la Red de Cátedras de Empresa Familiar, celebrada a Madrid el 29 de gener i inaugurada per José Luis Blanco,director general executiu de l’Instituto de la Empresa Familiar. La trobada va tornar a posar en valor la col·laboració entre universitat i empresa com una palanca fonamental per generar coneixement rigorós i aplicable als reptes reals que afronten les empreses familiars en la continuïtat a llarg termini.
L’eix de la jornada va ser l’avanç del nou informe, en el que està treballant la xarxa de càtedres, sobresupervivència i governança, a càrrec d’Ángel Meroño, de la Universidad de Murcia i Vicente Sabater, de la Universitat d’Alacant. L’informe aportarà evidència i anàlisi sobre com els sistemes de governança influeixen de manera decisiva a la continuïtat generacional, la professionalització i la presa de decisions estratègiques a l’empresa familiar i va donar pas a una sèrie de diàlegs contrastant l’enfocament acadèmic amb l’experiència directa d’empreses familiars amb una llarga trajectòria.
A la primera taula de diàleg van participar Ricardo Cabeza, director general de Grupo El Gaitero, i Guillermo Pérez-Bustamante, de la Universidad de Oviedo. La segona taula va estar protagonitzada per Juan Ignacio de Mesa Ruiz, president del Consell d’Administració de Mazapán Santo Tomé, i Laura Guitart Tarrés, de la Universitat de Barcelona. I la tercera per Manuel Barbadillo, president de Bodegas Barbadillo, i Tomás M. Bañegil de la Universidad de Extremadura.
En aquestes taules de diàleg es van compartit reflexions i aprenentatges al voltant de qüestions clau com ara la governança, la successió, el lideratge, la professionalització i la visió a llarg termini, així com la necessitat de comptar amb estructures que facilitin l’alineament entre família, propietat i gestió. Tot plegat va posar de manifest la importància d’anticipar els processos de relleu generacional i adaptar els models de govern a la realitat i al moment vital de cada empresa familiar.
Es va destacar que la governança no s’ha d’entendre únicament com un conjunt de normes formals, sinó com un marc viu que afavoreix el diàleg, ordena la presa de decisions i reforça la cohesió entre els diferents òrgans de l’empresa familiar, contribuint així a la seva estabilitat i creixement sostingut al llarg del temps.
Des de fa més de 20 anys, la Fundació bonÀrea treballa per millorar la qualitat de vida al món rural, amb una atenció especial a les persones grans, la promoció de la salut a través de l’esport i el foment de l’educació en competències digitals dels infants i joves. Una entitat sense ànim de lucre que neix del compromís social de bonÀrea Agrupa, amb l’objectiu de garantir que viure al territori sigui una opció sostenible i atractiva, contribuint d’aquesta manera a la lluita contra el despoblament rural.
Com neix la idea de crear la Fundació bonÀrea?
La Fundació bonÀrea es va constituir l’any 2002 com a resposta a una necessitat social clara: garantir serveis sociosanitaris de qualitat en zones rurals, on tradicionalment han estat menys accessibles. El gran creixement poblacional de Guissona i altres municipis de la Segarra va generar una demanda creixent d’atenció professional a la gent gran. A més, des de la Fundació també es promou un estil de vida saludable a través de l’esport i més recentment, es contribueix també a l’educació en competències digitals dels nens i nenes del nostre entorn.
Per què la Fundació està vinculada al territori rural i a l’àrea d’influència de l’empresa?
bonÀrea té arrels profundes al territori des de 1959 i un propòsit clar: contribuir al progrés i al benestar del nostre entorn rural, amb un compromís ferm per lluitar contra el despoblament i generar oportunitats de futur per a les persones que optin per fer la seva vida als pobles.
Així, la Fundació bonÀrea segueix aquesta mateixa vocació: actuar i generar impacte real al nostre entorn rural, per això, centrem els nostres esforços a la Segarra i altres comarques eminentment rurals.
Quins són els principals objectius i els reptes de la Fundació?
La finalitat principal és oferir una atenció integral i de qualitat a les persones grans, promoure la salut i la pràctica de l’esport i el lleure i contribuir a impulsar l’educació i la formació tecnològica.
Per complir amb aquests objectius la Fundació compta amb diferents equipaments i projectes: dues residències per a gent gran, inaugurades el 2002 i el 2024, diferents equipaments esportius com són un gimnàs, una piscina coberta i zona de wellness, un camp de pitch and putt i pistes de pàdel i, finalment, un espai on tots els nens i nenes, nois i noies de Guissona treballen la robòtica educativa en el marc d’un projecte anomenat La Llavor.
Els reptes de futur inclouen innovar en serveis sociosanitaris i de prevenció de la salut, seguir facilitant la pràctica d’activitats esportives, promoure la comunitat en general i el món cooperatiu en particular, així com consolidar La Llavor com a referent en educació digital per a zones rurals.
A qui van adreçades les activitats i quin impacte tenen?
Les activitats que es realitzen des de la Fundació bonÀrea tenen diferents destinataris. Per un costat, les dues residències, que representen un espai d’atenció integral i de qualitat, van destinades a les persones grans i compten amb tots els serveis i atencions per a l’estada dels avis i àvies, amb activitats variades, projectes per apropar les iniciatives locals als residents i diferents espais de trobada, a més, també funciona com a Centre de dia. Actualment, 475 persones fan ús d’aquests equipaments i es generen 285 llocs de treball en el seu global, xifres que augmentaran amb la futura ocupació de totes les places disponibles.
Els equipaments destinats a promoure la salut a través de l’esport estan oberts a tot tipus de públic, no només als residents. Són espais des d’on es promouen hàbits saludables i que són punts de socialització i de dinamització de la vida comunitària. Actualment compten amb prop de 2.000 persones usuàries.
Finalment, a través del projecte La Llavor, s’ofereix robòtica educativa a través de la metodologia Lego Education per potenciar les competències digitals i habilitats STEAM de forma gratuïta, universal i dins el currículum escolar – això vol dir de forma gratuïta – a més de 1.600 alumnes de 5 municipis de La Segarra i propers, amb més de 41.000 hores formatives anuals.
L’impacte de les diferents accions de la Fundació bonÀrea són tangibles i contribueixen a la millora de la qualitat de vida, la cohesió social i la reducció de les desigualtats del nostre entorn rural.
Un altre dels projectes destacats de la Fundació també és “Una col·lecció Singular a Guissona”, un projecte de col·laboració de la Fundació bonÀrea i la Fundació Josep Santacreu. Amb aquesta col·laboració hem transformat els espais de la nova residència mitjançant l’impacte positiu de l’art i donant visibilitat a un projecte social de primer ordre que posa en valor les capacitats i el talent artístic de persones amb diversitat funcional, malalties mentals i risc d’exclusió. A través de 240 obres de 23 artistes de la col·lecció d’Art Singular cedides per la Fundació Josep Santacreu s’ha omplert d’art i emoció les parets de la residència de Guissona de la nostra Fundació.
Quina vinculació hi ha entre la Fundació i l’empresa?
La Fundació bonÀrea és una iniciativa sense ànim de lucre impulsada per bonÀrea Agrupa. Comparteix els valors corporatius: proximitat, sostenibilitat i compromís amb el territori. bonÀrea aporta recursos i finançament per fer realitat projectes que generen valor social i econòmic al nostre entorn, però tenim clar que la Fundació ha de ser un ens autosuficient que pugui garantir el seu propòsit amb el normal exercici de les seves activitats i sense dependre de les aportacions o donacions que puguin provenir del grup empresarial.
Daniel Marsol Trescents Director de Comunicació, Màrqueting, Relacions Corporatives i RSC de bonÀrea Agrupa
La vocació de permanència o el que és el mateix de supervivència és un dels propòsits de l’empresa familiar, per tant, analitzar els factors que intervenen en la seva supervivència és un element clau per conèixer la dinàmica de l’empresa familiar.
Mentre treballem en l’Informe sobre l´Empresa Familiar a Catalunya realitzat per les Càtedres d’Empresa Familiar catalanes hem volgut preguntar a Pilar Marqués i Fernando Álvarez, membres del grup de treball del «Informe Relevancia y Supervivencia de la Empresa Familiar en España 2025», realitzat per la Red de Cátedras de Empresa Familiar i l’Instituto de la Empresa Familiar, com influeixen al seu entendre factors com la dimensió, l’edat, la innovació…
– Per què quant més gran és l’empresa millors taxes de supervivència?
Perquè les empreses més grans solen tenir més recursos financers, més actius i més personal que els permet fer front a nous reptes. A més, en disposar d’aquest major marge de recursos poden aconseguir un millor accés a finançament, equips directius més professionalitzats i major capacitat per a diversificar riscos. Tot això els permet tenir més marge per a adaptar-se a crisi o canvis del mercat.
– Podem trencar el mite que la tercera generació, és a dir els nets delfundador, són els que tanquen l’empresa?
Sí. No és una regla inevitable. Cal assenyalar que les empreses no familiars també tanquen i es transformen. Al costat de la dimensió, de la qual parlàvem abans, un altre tema clau del teixit empresarial és la supervivència. Gairebé el 60% de les noves empreses tanquen abans de complir cinc anys, per la qual cosa superar els 25 anys, que equivalen a aconseguir una successió generacional, té molt mèrit.
Els estudis demostren que les empreses familiars, majoritàriament, sobreviuen més. Moltes empreses familiars arriben amb èxit a la tercera o quarta generació quan existeix bona governança, planificació de la successió i professionalització de la gestió. El problema no és la generació, sinó com es gestiona la transició.
– El canvi tecnològic, la revolució de la IA, la innovació pot influir en la supervivència de l’empresa familiar?
Sí. L’adopció de noves tecnologies com la IA pot millorar l’eficiència, facilitar la presa de decisions basada en dades, facilitar nous models denegoci i augmentar la competitivitat. Les empreses familiars que innoven i s’adapten tecnològicament tenen més possibilitats de sobreviure i créixer.
Actualment, moltes empreses ja estan pensant com els pot ajudar la IA i estan actuant en aquesta línia. Un bon inici és començar pel lloc (departament, procés, …) on es disposi de dades, encara que aquestes estiguin poc estructurades. Una altra recomanació és deixar-se ajudar per empreses especialistes en implantacions d’IA.
Una de les claus de la supervivència de l’empresa familiar pot ser el fet que el tancament es viu com un fracàs familiar, és a dir, col·lectiu, què opineu?
Sens dubte influeix. En moltes empreses familiars – sobretot les multigeneracionals – existeix un fort compromís emocional i de llegat, la qual cosa genera major esforç per mantenir el negoci. Aquest sentiment de responsabilitat compartida pot impulsar la continuïtat, encara que també és important equilibrar-lo amb decisions empresarials racionals.
Fernando Álvarez Gómez Estudis d’Economia i Empresa Director Màster Universitari en Direcció d’Empreses. UOC
Pilar Marquès Gou Directora. Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona
Amb motiu del dia internacional de les dones, des de la Càtedra d’Empresa Familiar de la Universitat de Barcelona ens proposen aquest article que parla sobre el paper de la dona dins de les empreses familiars. Aquí us fem un resum del contingut de l’estudi i us proposem algunes reflexions. Esperem que gaudiu de la lectura:
Són les empreses familiars avui més inclusives amb les dones en la successió del lideratge?
Un estudi dut a terme pels investigadors Cristina Alvarado (UB) i Martin Euwema (KU Leuven) publicat l’any 2024 va evidenciar com ha anat canviant les darreres dècades la participació de les dones en la successió del lideratge dins de l’empresa familiar. Si bé les empreses familiars poden estar més ben posicionades per assolir nivells més alts d’igualtat de gènere en el lideratge i contribuir a les metes de desenvolupament sostenible, encara hi ha una bretxa per cobrir i cal treballar perquè les dones puguin tenir igualtat d’oportunitats i condicions per ser futures successores en el lideratge.
D’acord amb aquest estudi, sobre les recerques que s’han publicat sobre el tema en els últims 40 anys, el model de participació de les dones a aquest nivell ha canviat de manera important. S’ha transitat des d’un model tradicional en el qual el successor “natural” era el primogènit home, cap a un enfocament més obert i inclusiu on es consideren les capacitats, la motivació i l’interès de les dones i altres membres de la família en aquesta mena de posicions. No obstant això, aquest avanç no és uniforme. La presència de dones en llocs de direcció creix en general, però varia molt segons regions, cultures i contextos empresarials.
Del “lideratge invisible” a la legitimitat
En els primers estudis (finals dels 80 i 90) les filles apareixien sovint com a “successores invisibles”. Amb el temps, la recerca reporta com ha augmentat el reconeixement de les dones com a líders d’empreses familiars, però el focus es desplaça a un repte més qualitatiu i subjectiu: com construeixen la seva identitat i legitimitat com a líders dins de la família i davant l’equip professional. Encara s’observa com persisteixen barreres per a elles com ara els estereotips de gènere, biaixos (a vegades inconscients), menor accés a mentoria/coaching i dubtes sobre la seva autoritat per part de familiars o empleats no familiars. Un missatge clau és que el rol de la família propietària és fonamental per a aconseguir millores en aquest sentit. La inclusió en la successió no depèn només de “polítiques” d’empresa: la conducta de la família empresària, la seva identitat i les seves relacions tenen un impacte directe. Per això resulta fonamental actuar en dos àmbits: el de la família empresària i el de l’empresa familiar.
Què poden fer les famílies empresàries?
• Obrir converses explícites sobre rols de gènere, expectatives i biaixos.
• Reparar experiències passades d’exclusió (si n’hi va haver) per a restaurar la confiança.
• Dissenyar plans de successió amb criteris clars i compartits, evitant ambigüitats.
Què es pot fer en l’àmbit de la pròpia empresa?
• Garantir el mateix accés a recursos (formació, mentoria, coaching, projectes clau).
• Revisar les polítiques d’entrada, promoció, compensació i carrera amb enfocament d’equitat.
• Bona gestió de totes les parts involucrades (familiars i no familiars) per a legitimar a les persones líders amb independència del seu gènere.
Algunes preguntes per reflexionar dins del Consell de Família:
Quines creences i atribucions s’assumeixen com a vàlides sobre qui ha de liderar l’empresa familiar? El gènere forma part d’elles?
Respecte als sistemes d’avaluació del potencial de les persones successores, s’apliquen els mateixos criteris per a tots els seus membres? Seria necessari revisar-los per a fer-los més inclusius?
Respecte als plans de desenvolupament i formació dins de l’empresa familiar, s’ofereixen els mateixos recursos (mentoria, experiències pràctiques, visibilitat) per a tots els seus membres?
Referència article:
Alvarado-Álvarez, C., & Euwema, M. C. (2024). Are family businesses more gender inclusive in leadership succession today? A perspective article. Journal of Family Business Management, 14(5), 863–871. https://doi.org/10.1108/JFBM-10-2023-0263
Un grup de socis de l’ASCEF, va assistir al dinar-col·loqui amb la Mª del Mar Nogareda, vicepresidenta d’Hipra, a qui volem expressar el nostre agraïment per acompanyar-nos i compartir la seva valuosa intervenció amb tots els assistents. La seva participació va aportar una perspectiva molt enriquidora i va contribuir significativament a l’èxit de la trobada. Aprofitem també per felicitar-la per la innovació aportada en l’àmbit de la salut, que sens dubte representa una contribució rellevant per al seu progrés i desenvolupament.
El passat 11 de març es va celebrar un dinar-col·loqui del Grup de dones Anem a Compartir de l’ASCEF per descobrir el Projecte Ranja a Betavilona, Madagascar, de la mà de Sònia Sosa.
La Sònia Sosa treballa amb la família Ranja en la comercialització de vainilla gourmet a través de la marca Lavany. Però el seu compromís amb Betavilona i la seva gent va més enllà. A través del Projecte Ranja, ha posat en marxa iniciatives socials transformadores com la construcció d’una escola per a infants de 2 a 6 anys assegurant també un àpat al dia a més de 150 nens i nenes, així com projectes de salut i amb les dones.
La Comissió d’ESG de l’ASCEF ha organitzat avui una interessant Taula Rodona sobre govern corporatiu a l’empresa familiar i el paper dels consellers independents amb la participació de Celia Villalobos, directora de negoci de Google España i consellera independent en Majorica i LegalArmy, i Oriol Guixà, Chairman de La Farga i patró d’honor de FemCat, amb la moderació de Javier Relats, conseller Independent d’empreses familiars.
Eva Lluch, presidenta de la Comissió ESG ha donat la benvinguda.
Javier Relats ha introduït la sessió destacant la importància del govern corporatiu per encaixar els tres sistemes que conviuen a l’empresa familiar: família, empresa i propietat. I com la figura del conseller independent aporta experiència, objectivitat i vetlla per la transparència. El conseller ha d’estar alineat amb els objectius estratègics de la companyia i alhora entendre la cultura de l’empresa.
Oriol Guixà ha volgut destacar que cada fase del projecte empresarial requereix un perfil de conseller extern diferent. En aquests, moments per a moltes empreses un conseller expert en transformació digital o en geopolítica pot ser molt important. També ha destacat la generositat del conseller que s’incorpora a una empresa i assumeix la responsabilitat i el compromís de fer que l’empresa creixi.
Celia Villalobos ha explicat que cal que els objectius del conseller i els objectius estratègics de l’empresa conflueixin. També ha dit que és positiu anar més enllà del conseller institucional. Moments estratègics necessiten perfils diferents als que ja té la pròpia empresa, cal buscar consellers que s’adaptin a les necessitats del negoci, el sector, el consumidor, etc. El més important seria preguntar-se: qui em pot ajudar segons el meu pla estratègic?
Una sessió enriquidora i 100% inspiradora.
Si necessites més informació contacta amb nosaltres ascef@ascef.com
Política de cookiesAquesta pàgina utilitza cookies i altres tecnologies perquè puguem millorar la seva experiència a les nostres webs: Més informació.
Finalment, a través del projecte La Llavor, s’ofereix robòtica educativa a través de la metodologia Lego Education per potenciar les competències digitals i habilitats STEAM de forma gratuïta, universal i dins el currículum escolar – això vol dir de forma gratuïta – a més de 1.600 alumnes de 5 municipis de La Segarra i propers, amb més de 41.000 hores formatives anuals.
