Imaginem que el nostre fill o filla neix a l’Hospital Materno Infantil de Sant Joan de Déu, li anem a buscar la llet en pols a la farmàcia, comprem les seves primeres joguines a Abacus i més endavant li donem per menjar iogurts de la Fageda.

Què tenen en comú Sant Joan de Déu, Fedefarma, Abacus i La Fageda? Les quatre entitats formen part del que s’anomena com economia social i es caracteritzen per tres factors rellevants: la seva sobirania i governança no resideix en el capital, son total o parcialment non-profit, és a dir, no reparteixen resultats i quan ho fan no remuneren al capital sinó a l’activitat que desenvolupen els seus socis; i quan tenen socis (són societats de persones) funcionen democràticament.

Així doncs, Sant Joan de Déu és una institució sanitària de l’Orde religiosa de Sant Joan de Déu, sense ànim de lucre, que té concert amb el Cat Salut, presta de forma excel·lent serveis sanitaris a la xarxa pública i és un clar exponent de cooperació públic privada. La Farmàcia del nostre barri és una de les tres mil que formen part de FEDEFARMA, la cooperativa de farmacèutics que actua com a central de compres i logística perquè trobem puntualment els medicaments quan els necessitem a qualsevol indret del país per més amagat que es trobi des de fa gairebé cent anys. Abacus és una cooperativa de consumidors de productes i continguts per a la cultura i l’educació amb més d’un milió de socis, on podem trobar llibres, papereria i joguines. Finalment, La Fageda és una Fundació de la Garrotxa que té com a missió integrar laboralment a persones vulnerables (amb una feina amb sentit) i per fer-ho realitat, elabora un iogurt extraordinari que podem trobar a les botigues d’alimentació d’arreu. Tots ells projectes amb un sòlid propòsit, i vocació de llegat i d’impacte.

En aquest entramat d’organitzacions hi podem trobar les cooperatives, les fundacions, les associacions, les mutualitats i altres figures singulars com els centres especials de treball i les empreses d’inserció.

Segons Social Economy Europe l’economia social representa a Europa aproximadament el 8% del seu PIB i en estats com França i Espanya assoleix el 10%. Una part del pastís empresarial gens menyspreable.Sovint és un model empresarial poc conegut tot i que, d’altra banda com podem comprovar està molt més proper al nostre dia a dia del que ens imaginem. Per poc que remenem trobarem que tenim experiències amb l’economia social en el nostre dia a dia molt més sovint del que ens imaginem.

Xavier López
Consultor en aliances i economia social