Autor: usuari_ascef_admin

La supervivència i la longevitat de l’empresa familiar van ser l’eix de la Jornada de Treball de la Red de Cátedras de Empresa Familiar, celebrada a Madrid el 29 de gener i inaugurada per José Luis Blanco, director general executiu de l’Instituto de la Empresa Familiar. La trobada va tornar a posar en valor la col·laboració entre universitat i empresa com una palanca fonamental per generar coneixement rigorós i aplicable als reptes reals que afronten les empreses familiars en la continuïtat a llarg termini.

L’eix de la jornada va ser l’avanç del nou informe, en el que està treballant la xarxa de càtedres, sobre supervivència  i governança, a càrrec d’Ángel Meroño, de la Universidad de Murcia i Vicente Sabater, de la Universitat d’Alacant. L’informe aportarà evidència i anàlisi sobre com els sistemes de governança influeixen de manera decisiva a la continuïtat generacional, la professionalització i la presa de decisions estratègiques a l’empresa familiar i va donar pas a una sèrie de diàlegs contrastant l’enfocament acadèmic amb l’experiència directa d’empreses familiars amb una llarga trajectòria.

A la primera taula de diàleg van participar Ricardo Cabeza, director general de Grupo El Gaitero, i Guillermo Pérez-Bustamante, de la Universidad de Oviedo. La segona taula va estar protagonitzada per Juan Ignacio de Mesa Ruiz, president del Consell d’Administració de Mazapán Santo Tomé, i Laura Guitart Tarrés, de la Universitat de Barcelona. I la tercera per Manuel Barbadillo, president de Bodegas Barbadillo, i Tomás M. Bañegil de la Universidad de Extremadura.

En aquestes taules de diàleg es van compartit reflexions i aprenentatges al voltant de qüestions clau com ara la governança, la successió, el lideratge, la professionalització i la visió a llarg termini, així com la necessitat de comptar amb estructures que facilitin l’alineament entre família, propietat i gestió. Tot plegat va posar de manifest la importància d’anticipar els processos de relleu generacional i adaptar els models de govern a la realitat i al moment vital de cada empresa familiar.

Es va destacar que la governança no s’ha d’entendre únicament com un conjunt de normes formals, sinó com un marc viu que afavoreix el diàleg, ordena la presa de decisions i reforça la cohesió entre els diferents òrgans de l’empresa familiar, contribuint així a la seva estabilitat i creixement sostingut al llarg del temps.

Des de fa més de 20 anys, la Fundació bonÀrea treballa per millorar la qualitat de vida al món rural, amb una atenció especial a les persones grans, la promoció de la salut a través de l’esport i el foment de l’educació en competències digitals dels infants i joves. Una entitat sense ànim de lucre que neix del compromís social de bonÀrea Agrupa, amb l’objectiu de garantir que viure al territori sigui una opció sostenible i atractiva, contribuint d’aquesta manera a la lluita contra el despoblament rural.

Com neix la idea de crear la Fundació bonÀrea?

La Fundació bonÀrea es va constituir l’any 2002 com a resposta a una necessitat social clara: garantir serveis sociosanitaris de qualitat en zones rurals, on tradicionalment han estat menys accessibles. El gran creixement poblacional de Guissona i altres municipis de la Segarra va generar una demanda creixent d’atenció professional a la gent gran. A més, des de la Fundació també es promou un estil de vida saludable a través de l’esport i més recentment, es contribueix també a l’educació en competències digitals dels nens i nenes del nostre entorn.

Per què la Fundació està vinculada al territori rural i a l’àrea d’influència de l’empresa?

bonÀrea té arrels profundes al territori des de 1959 i un propòsit clar: contribuir al progrés i al benestar del nostre entorn rural, amb un compromís ferm per lluitar contra el despoblament i generar oportunitats de futur per a les persones que optin per fer la seva vida als pobles.

Així, la Fundació bonÀrea segueix aquesta mateixa vocació: actuar i generar impacte real al nostre entorn rural, per això, centrem els nostres esforços a la Segarra i altres comarques eminentment rurals.

Quins són els principals objectius i els reptes de la Fundació?

La finalitat principal és oferir una atenció integral i de qualitat a les persones grans, promoure la salut i la pràctica de l’esport i el lleure i contribuir a impulsar l’educació i la formació tecnològica.

Per complir amb aquests objectius la Fundació compta amb diferents equipaments i projectes: dues residències per a gent gran, inaugurades el 2002 i el 2024, diferents equipaments esportius com són un gimnàs, una piscina coberta i zona de wellness, un camp de pitch and putt i pistes de pàdel i, finalment, un espai on tots els nens i nenes, nois i noies de Guissona treballen la robòtica educativa en el marc d’un projecte anomenat La Llavor.

Els reptes de futur inclouen innovar en serveis sociosanitaris i de prevenció de la salut, seguir facilitant la pràctica d’activitats esportives, promoure la comunitat en general i el món cooperatiu en particular, així com consolidar La Llavor com a referent en educació digital per a zones rurals.

A qui van adreçades les activitats i quin impacte tenen?

Les activitats que es realitzen des de la Fundació bonÀrea tenen diferents destinataris. Per un costat, les dues residències, que representen un espai d’atenció integral i de qualitat, van destinades a les persones grans i compten amb tots els serveis i atencions per a l’estada dels avis i àvies, amb activitats variades, projectes per apropar les iniciatives locals als residents i diferents espais de trobada, a més, també funciona com a Centre de dia. Actualment, 475 persones fan ús d’aquests equipaments i es generen 285 llocs de treball en el seu global, xifres que augmentaran amb la futura ocupació de totes les places disponibles.

Els equipaments destinats a promoure la salut a través de l’esport estan oberts a tot tipus de públic, no només als residents. Són espais des d’on es promouen hàbits saludables i que són punts de socialització i de dinamització de la vida comunitària. Actualment compten amb prop de 2.000 persones usuàries.

Finalment, a través del projecte La Llavor, s’ofereix robòtica educativa a través de la metodologia Lego Education per potenciar les competències digitals i habilitats STEAM de forma gratuïta, universal i dins el currículum escolar – això vol dir de forma gratuïta – a més de 1.600 alumnes de 5 municipis de La Segarra i propers, amb més de 41.000 hores formatives anuals.

L’impacte de les diferents accions de la Fundació bonÀrea són tangibles i contribueixen a la millora de la qualitat de vida, la cohesió social i la reducció de les desigualtats del nostre entorn rural.

Un altre dels projectes destacats de la Fundació també és “Una col·lecció Singular a Guissona”, un projecte de col·laboració de la Fundació bonÀrea i la Fundació Josep Santacreu. Amb aquesta col·laboració hem transformat els espais de la nova residència mitjançant l’impacte positiu de l’art i donant visibilitat a un projecte social de primer ordre que posa en valor les capacitats i el talent artístic de persones amb diversitat funcional, malalties mentals i risc d’exclusió. A través de 240 obres de 23 artistes de la col·lecció d’Art Singular cedides per la Fundació Josep Santacreu s’ha omplert d’art i emoció les parets de la residència de Guissona de la nostra Fundació.

Quina vinculació hi ha entre la Fundació i l’empresa?

La Fundació bonÀrea és una iniciativa sense ànim de lucre impulsada per bonÀrea Agrupa. Comparteix els valors corporatius: proximitat, sostenibilitat i compromís amb el territori. bonÀrea aporta recursos i finançament per fer realitat projectes que generen valor social i econòmic al nostre entorn, però tenim clar que la Fundació ha de ser un ens autosuficient que pugui garantir el seu propòsit amb el normal exercici de les seves activitats i sense dependre de les aportacions o donacions que puguin provenir del grup empresarial.

Daniel Marsol Trescents
Director de Comunicació, Màrqueting, Relacions Corporatives i RSC de bonÀrea Agrupa

Més informació dels diferents projectes:

• La Llavor www.lallavor.net IG @lallavotalent
• Fundació bonÀrea www.bonarea-fundació.com IG @ bonarea.fundacio

La vocació de permanència o el que és el mateix de supervivència és un dels propòsits de l’empresa familiar, per tant, analitzar els factors que intervenen en la seva supervivència és un element clau per conèixer la dinàmica de l’empresa familiar.

Mentre treballem en l’Informe sobre l´Empresa Familiar a Catalunya realitzat per les Càtedres d’Empresa Familiar catalanes hem volgut preguntar a Pilar Marqués i Fernando Álvarez, membres del grup de treball del «Informe Relevancia y Supervivencia de la Empresa Familiar en España 2025», realitzat per la Red de Cátedras de Empresa Familiar i l’Instituto de la Empresa Familiar, com influeixen al seu entendre factors com la dimensió, l’edat, la innovació…

– Per què quant més gran és l’empresa millors taxes de supervivència?

Perquè les empreses més grans solen tenir més recursos financers, més actius i més personal que els permet fer front a nous reptes. A més, en disposar d’aquest major marge de recursos poden aconseguir un millor accés a finançament, equips directius més professionalitzats i major capacitat per a diversificar riscos. Tot això els permet tenir més marge per a adaptar-se a crisi o canvis del mercat.

– Podem trencar el mite que la tercera generació, és a dir els nets del fundador, són els que tanquen l’empresa?

Sí. No és una regla inevitable. Cal assenyalar que les empreses no familiars també tanquen i es transformen. Al costat de la dimensió, de la qual parlàvem abans, un altre tema clau del teixit empresarial és la supervivència. Gairebé el 60% de les noves empreses tanquen abans de complir cinc anys, per la qual cosa superar els 25 anys, que equivalen a aconseguir una successió generacional, té molt mèrit.

Els estudis demostren que les empreses familiars, majoritàriament, sobreviuen més. Moltes empreses familiars arriben amb èxit a la tercera o quarta generació quan existeix bona governança, planificació de la successió i professionalització de la gestió. El problema no és la generació, sinó com es gestiona la transició.

– El canvi tecnològic, la revolució de la IA, la innovació pot influir en la supervivència de l’empresa familiar?

Sí. L’adopció de noves tecnologies com la IA pot millorar l’eficiència, facilitar la presa de decisions basada en dades, facilitar nous models de negoci i augmentar la competitivitat. Les empreses familiars que innoven i s’adapten tecnològicament tenen més possibilitats de sobreviure i créixer.

Actualment, moltes empreses ja estan pensant com els pot ajudar la IA i estan actuant en aquesta línia. Un bon inici és començar pel lloc (departament, procés, …) on es disposi de dades, encara que aquestes estiguin poc estructurades. Una altra recomanació és deixar-se ajudar per empreses especialistes en implantacions d’IA.

Una de les claus de la supervivència de l’empresa familiar pot ser el fet que el tancament es viu com un fracàs familiar, és a dir, col·lectiu, què opineu?

Sens dubte influeix. En moltes empreses familiars – sobretot les multigeneracionals – existeix un fort compromís emocional i de llegat, la qual cosa genera major esforç per mantenir el negoci. Aquest sentiment de responsabilitat compartida pot impulsar la continuïtat, encara que també és important equilibrar-lo amb decisions empresarials racionals.

Fernando Álvarez Gómez
Estudis d’Economia i Empresa
Director Màster Universitari en Direcció d’Empreses. UOC

Pilar Marquès Gou
Directora. Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona

Amb motiu del dia internacional de les dones, des de la Càtedra d’Empresa Familiar de la Universitat de Barcelona ens proposen aquest article que parla sobre el paper de la dona dins de les empreses familiars. Aquí us fem un resum del contingut de l’estudi i us proposem algunes reflexions. Esperem que gaudiu de la lectura:

Són les empreses familiars avui més inclusives amb les dones en la successió del lideratge?

Un estudi dut a terme pels investigadors Cristina Alvarado (UB) i Martin Euwema (KU Leuven) publicat l’any 2024 va evidenciar com ha anat canviant les darreres dècades la participació de les dones en la successió del lideratge dins de l’empresa familiar. Si bé les empreses familiars poden estar més ben posicionades per assolir nivells més alts d’igualtat de gènere en el lideratge i contribuir a les metes de desenvolupament sostenible, encara hi ha una bretxa per cobrir i cal treballar perquè les dones puguin tenir igualtat d’oportunitats i condicions per ser futures successores en el lideratge.

D’acord amb aquest estudi, sobre les recerques que s’han publicat sobre el tema en els últims 40 anys, el model de participació de les dones a aquest nivell ha canviat de manera important. S’ha transitat des d’un model tradicional en el qual el successor “natural” era el primogènit home, cap a un enfocament més obert i inclusiu on es consideren les capacitats, la motivació i l’interès de les dones i altres membres de la família en aquesta mena de posicions. No obstant això, aquest avanç no és uniforme. La presència de dones en llocs de direcció creix en general, però varia molt segons regions, cultures i contextos empresarials.

Del “lideratge invisible” a la legitimitat
En els primers estudis (finals dels 80 i 90) les filles apareixien sovint com a “successores invisibles”. Amb el temps, la recerca reporta com ha augmentat el reconeixement de les dones com a líders d’empreses familiars, però el focus es desplaça a un repte més qualitatiu i subjectiu: com construeixen la seva identitat i legitimitat com a líders dins de la família i davant l’equip professional. Encara s’observa com persisteixen barreres per a elles com ara els estereotips de gènere, biaixos (a vegades inconscients), menor accés a mentoria/coaching i dubtes sobre la seva autoritat per part de familiars o empleats no familiars. Un missatge clau és que el rol de la família propietària és fonamental per a aconseguir millores en aquest sentit. La inclusió en la successió no depèn només de “polítiques” d’empresa: la conducta de la família empresària, la seva identitat i les seves relacions tenen un impacte directe. Per això resulta fonamental actuar en dos àmbits: el de la família empresària i el de l’empresa familiar.

Què poden fer les famílies empresàries?

• Obrir converses explícites sobre rols de gènere, expectatives i biaixos.

• Reparar experiències passades d’exclusió (si n’hi va haver) per a restaurar la confiança.

• Dissenyar plans de successió amb criteris clars i compartits, evitant ambigüitats.

Què es pot fer en l’àmbit de la pròpia empresa?

• Garantir el mateix accés a recursos (formació, mentoria, coaching, projectes clau).

• Revisar les polítiques d’entrada, promoció, compensació i carrera amb enfocament d’equitat.

• Bona gestió de totes les parts involucrades (familiars i no familiars) per a legitimar a les persones líders amb independència del seu gènere.

Algunes preguntes per reflexionar dins del Consell de Família:

1. Quines creences i atribucions s’assumeixen com a vàlides sobre qui ha de liderar l’empresa familiar? El gènere forma part d’elles?
2. Respecte als sistemes d’avaluació del potencial de les persones successores, s’apliquen els mateixos criteris per a tots els seus membres? Seria necessari revisar-los per a fer-los més inclusius?
3. Respecte als plans de desenvolupament i formació dins de l’empresa familiar, s’ofereixen els mateixos recursos (mentoria, experiències pràctiques, visibilitat) per a tots els seus membres?

Referència article:

Alvarado-Álvarez, C., & Euwema, M. C. (2024). Are family businesses more gender inclusive in leadership succession today? A perspective article. Journal of Family Business Management, 14(5), 863–871. https://doi.org/10.1108/JFBM-10-2023-0263

Un grup de socis de l’ASCEF, va assistir al dinar-col·loqui amb la Mª del Mar Nogareda, vicepresidenta d’Hipra, a qui volem expressar el nostre agraïment per acompanyar-nos i compartir la seva valuosa intervenció amb tots els assistents. La seva participació va aportar una perspectiva molt enriquidora i va contribuir significativament a l’èxit de la trobada. Aprofitem també per felicitar-la per la innovació aportada en l’àmbit de la salut, que sens dubte representa una contribució rellevant per al seu progrés i desenvolupament.

La Comissió d’ESG de l’ASCEF ha organitzat avui una interessant  Taula Rodona sobre govern corporatiu a l’empresa familiar i el paper dels consellers independents amb la participació de  Celia Villalobos, directora de negoci de Google España i consellera independent en Majorica i LegalArmy, i Oriol Guixà, Chairman de La Farga i patró d’honor de FemCat, amb la moderació de Javier Relats, conseller Independent d’empreses familiars.

Eva Lluch, presidenta de la Comissió ESG ha donat la benvinguda.

Javier Relats ha introduït la sessió destacant la importància del govern corporatiu per  encaixar els tres sistemes que conviuen a l’empresa familiar: família, empresa i propietat. I com la figura del conseller independent aporta experiència, objectivitat i vetlla per la transparència. El conseller ha d’estar alineat amb els objectius estratègics de la companyia  i alhora entendre la cultura de l’empresa.

Oriol Guixà ha volgut destacar que cada fase del projecte empresarial requereix un perfil de conseller extern diferent. En aquests, moments per a moltes empreses un conseller expert en transformació digital o en geopolítica pot ser molt important. També ha destacat la generositat del conseller que s’incorpora a una empresa i assumeix la responsabilitat i el compromís de  fer que l’empresa creixi.

Celia Villalobos ha explicat que cal que els objectius del conseller i els objectius estratègics de l’empresa conflueixin. També ha dit que és positiu anar més enllà del conseller institucional. Moments estratègics necessiten perfils diferents als que ja té la pròpia empresa, cal buscar consellers que s’adaptin a les necessitats del negoci, el sector, el consumidor, etc. El més important seria preguntar-se: qui em pot ajudar segons el meu pla estratègic?
Una sessió enriquidora i 100% inspiradora.

Durant la visita del passat dimarts 3 de març a bonÀrea Agrupa vàrem aprendre moltes coses del seu model d’integració vertical, que abasta des del camp fins al consumidor final, garantint qualitat, traçabilitat i eficiència en tot el procés.

Producció agroalimentària, logística integral i distribució directa a través de la seva xarxa de botigues bonÀrea i un gran compromís social amb les persones i el territori.

La segona sessió del Cicle Patrimoni Civil aplicat a l’empresa familiar organitzat per l’ASCEF i Cuatrecasas, amb la participació de María Moína i Javier Raguè, ha estat dedicada a la donació de l’empresa familiar com a alternativa a la transmissió per herència.

S’han comentat algunes clàusules interessants i com poden afectar les donacions en el moment en què s’obri l’herència. A més, s’han destacat les diferències de règim fiscal de la donació vs la successió i alguns punts conflictius sobre el règim fiscal d’empresa familiar en aquesta mena de transmissions.

Dimarts 26 de febrer, es va organitzar una nova edició del Speed Company Networking del FÒRUM d’ASCEF al mític Velódromo de Barcelona. Una trobada dinàmica i propera per seguir enfortint la comunitat jove de l’empresa familiar.

Van participar:
🔹 GANCEDO: María Muixí, 4a generació, que va compartir la història de la companyia, l’evolució del negoci i els reptes de continuïtat generacional.
🔹 MATACHANA: Antonio Matachana i l’Amaia Pichot 3a generació, que va explicar la internacionalització i la transformació d’una empresa familiar amb impacte global.

La sessió va culminar amb un sopar tipus còctel, per a poder continuar compartint idees, generar sinergies i reforçar vincles dins la comunitat.