Dimarts 13 de maig, el Fòrum de joves d’ASCEF vam tenir el plaer d’organitzar la sessió “Invertir en un món incert” a les oficines de Cuatrecasas a Barcelona. Vam abordar aspectes clau sobre la construcció de carteres d’inversió, l’asset allocation, el context macroeconòmic actual i la fiscalitat aplicada a la gestió patrimonial, aportant una visió pràctica i estratègica especialment orientada als joves professionals.
Volem agrair especialment la participació de:
– Miquel Cantenys (Joves Economistes, Ginvest Asset Management) per compartir la seva visió sobre mercats i inversió,
– i Jose Manuel de Foronda per apropar-nos als aspectes fiscals i d’optimització patrimonial.
També volem donar les gràcies a tots els assistents per la gran participació i interès mostrat durant tota la sessió i l’espai de networking posterior. Agraïm a Cuatrecasas l’acollida i col·laboració en aquesta iniciativa, així com al Col·legi d’Economistes de Catalunya per fer possible aquesta jornada.
L’Assemblea de Socis de l’Institut de l’Empresa Familiar, màxim òrgan de decisió de l’IEF, ha elegit per unanimitat Eloi Planes com a nou president de l’Institut de l’Empresa Familiar. El president executiu de Fluidra, que va ser proposat el mes de març passat per la Junta Directiva, substitueix en el càrrec Ignacio Rivera en què ha estat el seu lloc dins de l’IEF des del 2024. Planes es converteix així en el dissetè president de l’Institut per un període de dos anys no prorrogables, com estipulen els estatuts de la institució.
La decisió s’ha pres en el marc de la seva Assemblea General, trobada de caràcter anual celebrada aquest dimecres 13 de maig a la Fundació Joan Miró de Barcelona, en una jornada marcada per l’oferiment de les empreses familiars a aportar la visió de llarg termini per a la solució dels reptes a què s’enfronten Espanya i Europa en el context actual. L’acte ha comptat amb la cloenda del conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Albert Dalmau.
Per la seva banda, Eloi Planes, en les primeres paraules com a president de l’Institut, ha agraït la tasca duta a terme per Ignacio Rivera durant el seu mandat i ha posat en valor la feina que l’Institut desenvolupa des de fa anys en defensa de l’empresa familiar, així com el paper clau que aquestes companyies tenen en el desenvolupament econòmic, la cohesió social i la generació d’ocupació a Espanya.
Durant la seva intervenció, el nou president de l’IEF ha reflexionat sobre el context econòmic, social i polític actual, marcat, segons ha assenyalat, per la incertesa, la tensió i la velocitat dels canvis. “Vivim un moment exigent, en què moltes certeses que semblaven sòlides s’estan qüestionant i en què, de vegades, fins i tot sembla que s’estiguin perdent referències i valors importants”, ha afirmat.
En aquest context, Planes ha reivindicat el paper de l’empresa familiar com a part fonamental de la solució per la seva capacitat d’aportar aquesta mirada més a llarg termini, en un món cada vegada més accelerat, incert i volàtil, destacant la seva capacitat per generar estabilitat i aportar valor econòmic i social.
Així mateix, ha defensat la necessitat “un país i una Europa que acompanyin, que generin confiança i que donin estabilitat, perquè competir al món no depèn només de les empreses, sinó també de la fortalesa de l’entorn que les envolta”. “Hi ha qüestions essencials que requereixen grans acords com a país, més enllà d´ideologies o cicles polítics”, ha afirmat.
“La competitivitat no és un concepte abstracte. És el que permet que les nostres empreses creixin, generin ocupació i aportin valor”, ha afegit Planes, que ha insistit que, “si volem competir a Europa i al món, necessitem un país amb visió de llarg termini, ambició i capacitat d’executar”.
“Els empresaris no som el problema davant dels reptes actuals, sinó una part fonamental de la solució”, ha conclòs.
Per part seva, el conseller de la Generalitat de Catalunya, Albert Dalmau, ha reivindicat la necessitat de reforçar la confiança com a element imprescindible per afrontar els grans reptes econòmics i socials del moment actual. En aquest sentit, ha apel·lat a “un missatge de confiança a Catalunya, a Espanya ia Europa; confiança a les institucions, a les empreses, als empresaris i als treballadors”.
Així mateix, Dalmau ha defensat que “cap projecte de país, empresarial o personal s’ha construït mai des de la desconfiança, el pessimisme o l’escepticisme”, subratllant la importància d’avançar en la millora d’àmbits clau com la competitivitat, les infraestructures, l’habitatge o la cohesió social a través d’una col·laboració més gran entre el sector públic i privat.
En aquesta línia, ha assenyalat que aquests reptes requereixen “la participació activa de tots els actors” i ha insistit que “cap dels reptes que hem d’afrontar en les properes dècades es podrà construir els uns sense els altres”.
Dimecres 29, vam celebrar una sessió conjunta entre l’ASCEF i KPMG España amb la participació de Sergi Ferrer-Salat, president de Ferrer, i Elvira Cardenal, directora d’Ethics & Compliance.
Durant la trobada, es va compartir el model de Ferrer, una companyia que es defineix com una empresa activista, amb un propòsit molt clar: utilitzar el seu negoci per lluitar contra la injustícia social. Aquest enfocament parteix de la idea que el negoci no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per generar impacte real en la societat. I això no es queda en el discurs, sinó que es trasllada a tota l’organització, on les persones de Ferrer comparteixen aquest propòsit i actuen en coherència amb ell. Aquest compromís ha estat reconegut per Ethisphere, que ha inclòs Ferrer entre les empreses més ètiques del món.
Una sessió que aporta una visió diferent sobre el paper de l’empresa familiar, no només com a motor econòmic, sinó com a agent actiu en la transformació social.
El passat 22 d´abril ASCEF juntament amb Garrigues i JP Morgan vam organitzar una sessió sobre els aspectes fiscals i financers que s´han tenir en compte quan es produeix un esdeveniment de liquiditat.
Com va comentar Garrigues, quan es produeix un esdeveniment de liquiditat, bé perquè es produeixi una desinversió total o parcial de la empresa familiar, convé analitzar detingudament no només la fiscalitat de la operació de venda, sinó l´impacte d´aquesta operació en la fiscalitat d´operacions passades i en la fiscalitat futura de la nova estructura.
Per altra banda, JP Morgan va reiterar la importància de realitzar un bon anàlisis i planificació de la cartera financera, tenint en compte les noves circumstàncies i necessitats del grup familiar.
L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar i el Cercle d’Economia i han organitzat, amb la col·laboració de BBVA, la desena edició del cicle “L’empresa familiar: Passat, present… i futur?”, una sessió centrada en la trajectòria i la visió de futur de dues companyies industrials catalanes amb una llarga tradició familiar: Font Packaging i Comexi. La trobada ha servit per analitzar com aquestes empreses han sabut adaptar-se als canvis del mercat sense renunciar als valors que han definit la seva identitat al llarg de diverses generacions.
Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d’Economia, Eva Lluch Saunier, secretària de la Junta Directiva de l’ASCEF i Francisco Pla, director regional de BBVA a Catalunya han donat la benvinguda a l’acte.
En una conversa moderada per l’exsecretari general del Cercle d’Economia i president de Transmmission Xavier Cambra, la directora corporativa de Font Packaging Martina Font i el president de Comexi Pau Xifra han compartit la seva experiència al capdavant de dues empreses familiars que han evolucionat fins a convertir-se en referents internacionals dins els seus respectius sectors.
En el cas de Font Packaging, la companyia va iniciar la seva activitat elaborant paperines de paper i va fer el salt al cartró ondulat l’any 1954. La tercera generació familiar va assumir la direcció del negoci l’any 2000, en un procés de relleu viscut de manera natural dins l’empresa. La seva directora corporativa Martina Font ha explicat que la identificació de nínxols de mercat molt concrets va ser clau per assegurar la continuïtat del projecte i consolidar una companyia que actualment compta amb 300 treballadors.
Durant la conversa, Martina Font ha reivindicat el valor humà del model familiar. “Les empreses familiars tenen ànima”, ha afirmat, posant en relleu la importància de generar espais de confiança dins la família empresària per parlar dels temes estratègics amb transparència. En aquest sentit, ha destacat la utilitat de disposar d’un consell professionalitzat, un consell de família i un protocol familiar per ordenar la presa de decisions i preparar el futur relleu generacional.
Martina Font ha subratllat que el llegat d’una empresa familiar va més enllà del negoci. “No heredes una empresa, sinó una forma d’entendre el negoci”, ha afirmat. En aquest sentit, ha defensat que cada generació rep uns valors fundacionals però també la responsabilitat d’aportar una nova mirada: “cada generació ha de donar el seu punt de vista sense perdre l’essència del que ha rebut”.
Un grup de membres del Fòrum de Joves de l’ASCEF, va participar a la 22a Trobada Nacional del Fòrum Familiar, en què 374 joves membres d’empreses familiars de tot Espanya s’han citat sota el lema “Origen / Destino”. Durant tres dies, la trobada ha servit per analitzar com les noves generacions de l’empresa familiar afronten els reptes del present com el creixement, la innovació, les decisions valentes i transcendents; temes que sens dubte marcaran el futur de les seves companyies, en un context de transformació constant.
Organitzat per l’Instituto de la Empresa Familiar (IEF), amb la col·laboració de l’Asociación Andaluza de la Empresa Familiar (AAEF) i el patrocini de Deloitte i Banco Santander, l’esdeveniment es consolida com a punt de trobada principal per als joves accionistes, consellers i directius de l’empresa familiar espanyola.
En paraules d’Ana Álvarez Aldomá, presidenta del Forum Familiar de l’IEF, “les noves generacions estem en un moment clau, en què hem de prendre decisions que afecten el futur de les nostres empreses. Trobades com aquesta ens permeten compartir experiències reals i afrontar aquests reptes amb una visió més completa i a llarg termini”.
Per part seva, María Contreras Campo, presidenta del Fòrum de l’AAEF, ha destacat que “Andalusia s’ha consolidat com un entorn molt dinàmic per a l’empresa familiar, amb companyies que estan creixent, innovant i generant ocupació. Aquest tipus de trobades reforcen la preparació de les noves generacions per continuar aquest camí”.
Innovació, decisions i nous models empresarials
Durant les jornades, s’han abordat qüestions clau per a el present i el futur de l’empresa familiar, com la innovació, la construcció de marques amb impacte, la ciberseguretat o l’evolució de sectors com el turisme. A través de diàlegs empresarials i tallers pràctics, els assistentes han pogut intercanviar experiències sobre la presa de decisions en moments estratègics, el creixement empresarial o el paper de l’emprenedoria dins l’entorn familiar.
A més, la trobada ha inclòs visites a companyies familiars com Mayoral de la mà de Manuel Dominguez, president de la companyia qui, ha pogut traslladar de primera mà la història i l’organització d’una empresa capdavantera espanyola, així com espais de networking que han afavorit l’intercanvi d’experiències entre els participants. Un dels aspectes destacats d’aquesta edició ha estat la presència equilibrada de dones, que han representat el 50% dels ponents, i han reflectit la rellevància creixent del lideratge femení a l’empresa familiar.
Així mateix, per tercer any consecutiu, la Trobada ha estat un esdeveniment neutre en carboni, en línia amb el compromís de les noves generacions amb la sostenibilitat.
Origen, destinació i presa de decisions
Durant la jornada central, la Trobada ha acollit diverses ponències sobre els principals reptes de l’empresa familiar. En els diàlegs empresarials han participat Pilar Martínez-Cosentino, CEO de Grupo Cosentino; Ana Álvarez Aldomá, vicepresidenta del Grupo Armando Álvarez; Hugo Serra, CEO de GCO; i Salvador Bautista, secretari general de Bergé, que han compartit la seva visió sobre l’evolució, els desafiaments i les oportunitats actuals d’aquestes companyies.
En matèria d’innovació, Sonsoles Galindo, responsable d’Innovació Corporativa de Deloitte España, ha abordat els principals frens i hàbits necessaris per a impulsar processos innovadors a les organitzacions.
Tanmateix, Ignacio Rivera, president executiu d’Hijos de Rivera i de l’IEF, ha liderato un workshop centrat en la construcció de marques amb impacte positiu, acompanyat de María Gómez Ormazábal, directora de Comunicacin, Cultura e ESG de Gorlan.
La ciberseguretat tambè ha tingut un paper destacat amb la intervenció d’Alba Márquez, responsable de GSI per a EMEA en Seguretat de Google Cloud, que ha analitzat els principals riscos i desafiaments en aquest àmbit.
Pel que fa a sectors estratègics, la sessió dedicada al turisme ha comptat amb la participació de Marta Barceló, presidenta de Barceló Crestline, i Carolina Santos Pérez-Maura, directora d’operacions a Sharing Co, que han compartit la seva visió sobre la transformació del sector, moderades per Carla Terry, d’Osborne.
Per part seva, Rafael Domínguez de la Maza, conseller delegat de Mayoral, ha abordat l’evolució de l’empresa familiar i la seva vinculació amb el model de family office juntament amb Antonio García de Castro, president de San Telmo Business School.
Durant la sessió de tarde, la Trobada s’ha dedicat a la presa de decisions valentes amb intervencions com la de Paco Ávila, fundador de Medac i UTAMED, i Eduardo Dávila Miura. També, Laura González-Estéfani, fundadora i CEO de TheVentureCity, i Pablo López, CEO i cofundador de Silbon, han compartit la seva experiència en emprenedoria i creixement empresarial.
En tancar la jornada, els joves han pogut comptar amb el testimoni de Jaime Lafita, president de DalecandELA, un exemple d’actitud davant dels desafiaments de la vida.
ENF 2027
La Trobada ha conclòs amb l’anunci de la seu de la 23a Trobada Nacional del Fòrum Familiar, que se celebrarà el 2027 a Avilés.
L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar i Andbank España han renovat el seu acord de col·laboració per continuar de forma conjunta amb la seva tasca formativa en qüestions relacionades amb la gestió de patrimoni, la transmissió del llegat o la implicació de les noves generacions en el projecte familiar.
La renovació del conveni que han signat Rosa Tous, presidenta de l’ASCEF, i Nely Mayoral, directora global de la unitat de Family Office del Grup Andbank, implica el desenvolupament d’un programa d’activitats enfocat a les necessitats reals de les famílies empresàries, oferint espais de coneixement i reflexió que ajudin a consolidar la seva continuïtat i sostenibilitat a llarg termini.
El 8 de març es va celebrar un nou Dia Mundial de la Dona que, un cop més, va posar el focus en la necessitat de seguir retallant les desigualtats de gènere que malgrat el marc normatiu i les polítiques públiques segueix present en moltes àrees de la nostra societat.
Per a l’empresa familiar trencar amb les desigualtats de gènere és un tema fonamental perquè les empreses familiars no són tan sols un negoci sinó un projecte compartit que es construeix amb persones i valors, i el talent femení hi ha jugat sempre un paper fonamental.
L’evolució del rol de la dona a l’empresa familiar és evident. A la nostra associació tenim bons exemples de dones que són al capdavant de l’empresa familiar o tenen un càrrec executiu dins de l’organització o els consells executius. Les dones aporten idees, capacitat d’organització, lideratge i una mirada diferent que enriqueix l’empresa. Aprofitar aquest talent no és només una qüestió d’igualtat, sinó de sentit comú.
Com a reflex de la importància del paper de la dona a l’empresa familiar, a l’Associació es va crear el grup de dones Anem a Compartir, un grup inquiet i molt actiu que acull a totes les dones de les empreses familiars. És un espai per escoltar, parlar, reflexionar, aprendre i créixer com a dones i com a persones. Un espai que posa en valor la mirada en femení.
La supervivència i la longevitat de l’empresa familiar van ser l’eix de la Jornada de Treball de la Red de Cátedras de Empresa Familiar, celebrada a Madrid el 29 de gener i inaugurada per José Luis Blanco,director general executiu de l’Instituto de la Empresa Familiar. La trobada va tornar a posar en valor la col·laboració entre universitat i empresa com una palanca fonamental per generar coneixement rigorós i aplicable als reptes reals que afronten les empreses familiars en la continuïtat a llarg termini.
L’eix de la jornada va ser l’avanç del nou informe, en el que està treballant la xarxa de càtedres, sobresupervivència i governança, a càrrec d’Ángel Meroño, de la Universidad de Murcia i Vicente Sabater, de la Universitat d’Alacant. L’informe aportarà evidència i anàlisi sobre com els sistemes de governança influeixen de manera decisiva a la continuïtat generacional, la professionalització i la presa de decisions estratègiques a l’empresa familiar i va donar pas a una sèrie de diàlegs contrastant l’enfocament acadèmic amb l’experiència directa d’empreses familiars amb una llarga trajectòria.
A la primera taula de diàleg van participar Ricardo Cabeza, director general de Grupo El Gaitero, i Guillermo Pérez-Bustamante, de la Universidad de Oviedo. La segona taula va estar protagonitzada per Juan Ignacio de Mesa Ruiz, president del Consell d’Administració de Mazapán Santo Tomé, i Laura Guitart Tarrés, de la Universitat de Barcelona. I la tercera per Manuel Barbadillo, president de Bodegas Barbadillo, i Tomás M. Bañegil de la Universidad de Extremadura.
En aquestes taules de diàleg es van compartit reflexions i aprenentatges al voltant de qüestions clau com ara la governança, la successió, el lideratge, la professionalització i la visió a llarg termini, així com la necessitat de comptar amb estructures que facilitin l’alineament entre família, propietat i gestió. Tot plegat va posar de manifest la importància d’anticipar els processos de relleu generacional i adaptar els models de govern a la realitat i al moment vital de cada empresa familiar.
Es va destacar que la governança no s’ha d’entendre únicament com un conjunt de normes formals, sinó com un marc viu que afavoreix el diàleg, ordena la presa de decisions i reforça la cohesió entre els diferents òrgans de l’empresa familiar, contribuint així a la seva estabilitat i creixement sostingut al llarg del temps.
Des de fa més de 20 anys, la Fundació bonÀrea treballa per millorar la qualitat de vida al món rural, amb una atenció especial a les persones grans, la promoció de la salut a través de l’esport i el foment de l’educació en competències digitals dels infants i joves. Una entitat sense ànim de lucre que neix del compromís social de bonÀrea Agrupa, amb l’objectiu de garantir que viure al territori sigui una opció sostenible i atractiva, contribuint d’aquesta manera a la lluita contra el despoblament rural.
Com neix la idea de crear la Fundació bonÀrea?
La Fundació bonÀrea es va constituir l’any 2002 com a resposta a una necessitat social clara: garantir serveis sociosanitaris de qualitat en zones rurals, on tradicionalment han estat menys accessibles. El gran creixement poblacional de Guissona i altres municipis de la Segarra va generar una demanda creixent d’atenció professional a la gent gran. A més, des de la Fundació també es promou un estil de vida saludable a través de l’esport i més recentment, es contribueix també a l’educació en competències digitals dels nens i nenes del nostre entorn.
Per què la Fundació està vinculada al territori rural i a l’àrea d’influència de l’empresa?
bonÀrea té arrels profundes al territori des de 1959 i un propòsit clar: contribuir al progrés i al benestar del nostre entorn rural, amb un compromís ferm per lluitar contra el despoblament i generar oportunitats de futur per a les persones que optin per fer la seva vida als pobles.
Així, la Fundació bonÀrea segueix aquesta mateixa vocació: actuar i generar impacte real al nostre entorn rural, per això, centrem els nostres esforços a la Segarra i altres comarques eminentment rurals.
Quins són els principals objectius i els reptes de la Fundació?
La finalitat principal és oferir una atenció integral i de qualitat a les persones grans, promoure la salut i la pràctica de l’esport i el lleure i contribuir a impulsar l’educació i la formació tecnològica.
Per complir amb aquests objectius la Fundació compta amb diferents equipaments i projectes: dues residències per a gent gran, inaugurades el 2002 i el 2024, diferents equipaments esportius com són un gimnàs, una piscina coberta i zona de wellness, un camp de pitch and putt i pistes de pàdel i, finalment, un espai on tots els nens i nenes, nois i noies de Guissona treballen la robòtica educativa en el marc d’un projecte anomenat La Llavor.
Els reptes de futur inclouen innovar en serveis sociosanitaris i de prevenció de la salut, seguir facilitant la pràctica d’activitats esportives, promoure la comunitat en general i el món cooperatiu en particular, així com consolidar La Llavor com a referent en educació digital per a zones rurals.
A qui van adreçades les activitats i quin impacte tenen?
Les activitats que es realitzen des de la Fundació bonÀrea tenen diferents destinataris. Per un costat, les dues residències, que representen un espai d’atenció integral i de qualitat, van destinades a les persones grans i compten amb tots els serveis i atencions per a l’estada dels avis i àvies, amb activitats variades, projectes per apropar les iniciatives locals als residents i diferents espais de trobada, a més, també funciona com a Centre de dia. Actualment, 475 persones fan ús d’aquests equipaments i es generen 285 llocs de treball en el seu global, xifres que augmentaran amb la futura ocupació de totes les places disponibles.
Els equipaments destinats a promoure la salut a través de l’esport estan oberts a tot tipus de públic, no només als residents. Són espais des d’on es promouen hàbits saludables i que són punts de socialització i de dinamització de la vida comunitària. Actualment compten amb prop de 2.000 persones usuàries.
Finalment, a través del projecte La Llavor, s’ofereix robòtica educativa a través de la metodologia Lego Education per potenciar les competències digitals i habilitats STEAM de forma gratuïta, universal i dins el currículum escolar – això vol dir de forma gratuïta – a més de 1.600 alumnes de 5 municipis de La Segarra i propers, amb més de 41.000 hores formatives anuals.
L’impacte de les diferents accions de la Fundació bonÀrea són tangibles i contribueixen a la millora de la qualitat de vida, la cohesió social i la reducció de les desigualtats del nostre entorn rural.
Un altre dels projectes destacats de la Fundació també és “Una col·lecció Singular a Guissona”, un projecte de col·laboració de la Fundació bonÀrea i la Fundació Josep Santacreu. Amb aquesta col·laboració hem transformat els espais de la nova residència mitjançant l’impacte positiu de l’art i donant visibilitat a un projecte social de primer ordre que posa en valor les capacitats i el talent artístic de persones amb diversitat funcional, malalties mentals i risc d’exclusió. A través de 240 obres de 23 artistes de la col·lecció d’Art Singular cedides per la Fundació Josep Santacreu s’ha omplert d’art i emoció les parets de la residència de Guissona de la nostra Fundació.
Quina vinculació hi ha entre la Fundació i l’empresa?
La Fundació bonÀrea és una iniciativa sense ànim de lucre impulsada per bonÀrea Agrupa. Comparteix els valors corporatius: proximitat, sostenibilitat i compromís amb el territori. bonÀrea aporta recursos i finançament per fer realitat projectes que generen valor social i econòmic al nostre entorn, però tenim clar que la Fundació ha de ser un ens autosuficient que pugui garantir el seu propòsit amb el normal exercici de les seves activitats i sense dependre de les aportacions o donacions que puguin provenir del grup empresarial.
Daniel Marsol Trescents Director de Comunicació, Màrqueting, Relacions Corporatives i RSC de bonÀrea Agrupa
Finalment, a través del projecte La Llavor, s’ofereix robòtica educativa a través de la metodologia Lego Education per potenciar les competències digitals i habilitats STEAM de forma gratuïta, universal i dins el currículum escolar – això vol dir de forma gratuïta – a més de 1.600 alumnes de 5 municipis de La Segarra i propers, amb més de 41.000 hores formatives anuals.