EDITORIAL: Parlem d’empresa familiar

 

El passat 13 de juny, vam celebrar la nostra Assemblea General de Socis, amb la col·laboració d’EY, en el magnífic i inspirador Gran Teatre del Liceu.

De nou, l’Assemblea va ser una oportunitat per retrobar-nos i reflexionar plegats.

Vivim en un món remogut i alterat. Al món i a Europa ens envolten terribles conflictes bèl·lics i es torna a parlar de la necessitat de defensar-se, observem l’impacte creixent del fenomen migratori amb totes les seves conseqüències i com a comunitat global ens consta prendre consciència de la imperiosa necessitat de treballar plegats per assolir un impacte positiu a tots els nivells.

El nostre model capitalista se li trenquen les costures i perd una de les seves peces claus: la classe mitjana. Tot i aquest panorama, a Europa, sembla pot haver-hi un “bri d’esperança” arran de la presentació el mes d’abril de l’informe elaborat per Enrico Letta, on fa una exhaustiva anàlisi de la situació i reivindica el concepte de mercat únic per poder  competir a nivell mundial i entomar els enormes desafiaments que tenim com a societat.

La nostra feina com a empresaris és seguir treballant amb consciència i sensibilitat en la triple compte de resultats.

  1. PEOPLE, el nostre valor més importat, hem de ser capaços d’engrescar el millor talent utilitzant els nostres “actius únics i diferencials” com empreses familiars.
  2. PLANET, hem de treballar per esmorteir el nostre impacte en la nostra cadena de valor, tot pensant en estratègies per assolir un impacte positiu sobre el planeta.
  3. PROFIT, com a empreses no podem perdre de vista que necessitem ser productius i rendibles per continuar col·laborant en el model d’estat del benestar que ens é tan i tant diferencial com a societat

I en el nostre cas, ens cal afegir una quarta P que fa referència a la PROPIETAT. És clau seguir treballant per tenir una bona Governança familiar. Cal dedicar-hi temps  i recursos amb molta generositat per debatre i planificar una estratègia compartida i un compromís col·lectiu.

I en aquest sentit, us vull compartir una definició que m’agrada molt: “El compromiso colectivo es la capacidad de ponerse de acuerdo con agilidad en decisiones trascendentes con las que aportar crecimiento de valor al modelo de negocio. Es fruto de una calidad de diálogo superior, donde se comparten razones, intenciones y no solo argumentos”.

Vull donar les gràcies per compartir aquest repte col·lectiu i donar-nos suport.

Jaume Alsina
President de l’ASCEF

Els nostres col·laboradors: La mediació com a eina de resolució de conflictes a l’Empresa Familiar

Parlem amb Álvaro López de Argumedo, advocat i soci de Uría Menéndez, per conèixer com és un procés de mediació en l’empresa familiar, les seves peculiaritats per la implicació de relacions professionals/ personals, les emocions que comporta i, sobre tot, la complexitat dels conflictes que es poden produir.

– Quins avantatges té la mediació a l’empresa i en concret a l’empresa familiar?

La mediació és un mecanisme alternatiu de resolució de disputes, estrictament voluntari, en virtut del qual dues parts o més intenten resoldre un conflicte i arribar a un acord amb l’ajuda d’un tercer neutral i imparcial (el mediador).

La mediació comercial té molts avantatges, podent citar-ne alguns com: (i) evita la confrontació directa entre les parts i els consegüents costos en termes de temps i diners; (ii) permet als alts responsables de les empreses en conflicte avaluar-ne la posició real fàctica i jurídica; (iii) és àgil, informal i s’adapta amb flexibilitat; (iv) les parts mantenen el control del conflicte; (v) permet que un tercer neutral, conjuntament amb les parts, marqui el ritme i els continguts del procés; i (vi) dura només el que vulguin les parts. Un altre dels avantatges de la mediació és la confidencialitat del procediment i de tota la documentació, amb l’obligació de secret professional estesa al mediador, institucions i parts involucrades (article 9 de la Llei de Mediació).

A més, a diferència del que passa amb els procediments judicials (que són difícils de revertir un cop iniciades), la mediació a Espanya comença i finalitza de manera completament voluntària.

Addicionalment, cal assenyalar que el Projecte de Mesures d’Eficiència Processal tramitat pel Congrés dels Diputats durant la legislatura passada convertia la mediació en un requisit processal obligatori per poder presentar la demanda. Aquesta normativa encara no ha entrat en vigor, però precisament aquesta mes de març s’ha publicat que el Govern aprovarà un nou Projecte de Llei Orgànica dels Mètodes Alternatius de Solució de Conflictes, en què sembla que es remetrà al Congrés un text que també converteix la mediació en requisit processal obligatori. (https://confilegal.com/20240312-el-gobierno-aprobara-hoy-el-proyecto-de-ley-organica-de-los-metodos-alternativos-de-solucion-de-conflictos)

La mediació és especialment idònia en el context de les empreses familiars, on les relacions personals i familiars estan estretament entrellaçades amb la dinàmica empresarial, ja que ofereix un espai per “refredar” les emocions i buscar solucions que satisfacin totes les parts involucrades a mig /llarg termini.

L’experiència demostra que la mediació també destaca per la seva capacitat per abordar situacions d’alta complexitat i on el component juridicolegal pot no ser la principal qüestió a tenir en compte (cosa habitual en les disputes a les empreses familiars).

– Quines són les fases d’un procés de mediació?

  • Fase inicial: una vegada nomenat, el mediador cita les parts a l’anomenada “sessió informativa”, on els indica la seva professió, formació i experiència, les circumstàncies que poguessin afectar la seva imparcialitat i com es desenvoluparà la mediació i els seus conseqüències legals (procediment, confidencialitat, etc.); seguidament, se celebra la denominada “sessió constitutiva”, que comença pròpiament a la mediació, en la qual les parts expressen al mediador el seu desig de desenvolupar la mediació i deixen constància de la seva identificació, la designació del mediador, l’objecte del conflicte, el programa d’actuacions, les posicions respectives, etc. La fase inicial se sol celebrar en una reunió conjunta, al voltant d’una taula on se sentin tant el mediador com les parts.
  • Fase d’exploració: el mediador busca comprendre millor les necessitats i els interessos de cada part, i promou un diàleg fluid per poder trobar oportunitats d’acord (el que se sol fer mitjançant la celebració de reunions privades, anomenades caucus). En aquesta fase sol ser crucial que el mediador distingeixi entre les posicions de les parts i els veritables interessos.
  • Fase de negociació: el mediador utilitza les seves habilitats de negociació per ajudar les parts a formular i intercanviar ofertes de manera eficaç, ja sigui mitjançant reunions conjuntes, reunions privades o una combinació de totes dues, amb l’objectiu d’intentar arribar a un acord.

– Com ha de ser acord d’un procés de mediació?

Si les parts arriben a un acord durant la mediació, aquest s’ha de reflectir per escrit.

El contingut mínim de l’acord de mediació, establert per la llei, ha d’incloure la identificació de les parts, el lloc i la data de subscripció de l’acord, les obligacions assumides per cada part, la indicació d’haver seguit un procediment de mediació ajustat a la llei i la identificació del mediador i/o de la institució de mediació involucrada (article 23.1 de la Llei de Mediació).

– Podria explicar dues o tres situacions en què la mediació ha demostrat ser útil?

1. La successió en una empresa familiar i la cautela Socini

El fundador d’una empresa familiar va deixar en herència una sèrie d’accions només una part dels seus hereus, mentre que a l’altra part arribava immobles. Així mateix, el testament establia una disposició, anomenada cautela Socini, en virtut de la qual qualsevol hereu que impugnés les disposicions testamentàries veuria reduïda la seva participació en l’herència a la estricta legítima. S’inicià un conflicte judicial entre hereus, però l’inici d’una mediació permet finalment aconseguir una resolució eficient i pacífica del conflicte, promovent l’harmonia entre tots els hereus afectats

2. Les desviacions pel subministrament de Gas Natural Liquat

L’incompliment d’una part del compromís de lliurament de Gas Natural Liquat (GNL) va acabar provocant una sèrie de disputes que van derivar en dos arbitratges i en l’execució d’un dels laudes dictats. Una combinació de mediació i de negociacions extrajudicials van permetre a les parts involucrades assolir un acord, cosa que també va suposar la finalització del procediment d’execució del laude.

ELS NOSTRES COL·LABORADORS:Intel·ligència Artificial: Realitat o Ciència Ficció?

Francisco Navas
Director d’Arcano Venture Capital.

La intel·ligència artificial (IA) està de moda; no obstant això, hi ha una reacció natural en escoltar alguna cosa relacionada amb aquesta tecnologia, a imaginar-nos pel·lícules de ciència ficció sobre ciborgs o futurs impossibles, però, què amaga realment?

La IA sorgeix de manera més generalitzada fa 10 anys d’una necessitat: filtrar, analitzar i entendre grans quantitats de dades. Mai en la història de la humanitat no s’han generat, processat i emmagatzemat un volum de dades semblant a l’actual, que a més continuarà creixent de manera exponencial. En un reporti de Global X s’estima que el creixement global de dades sigui de 3 vegades entre el 2022 i el 2025, i el nombre d’interaccions diària de dades mitjana per usuari serà de 4.900.

Aquest creixement és més gran del que podem pair, ja sigui per prendre decisions sobre una unitat de negoci, entendre l’efectivitat d’una campanya de màrqueting, detectar frau o predir el contingut que cal mostrar a un usuari de TikTok. La solució a aquesta necessitat és el que anomenem la IA Tradicional o Analítica. Per això, s’espera que el mercat global d’IA creixi un 35,6% anual entre el 2020 i el 2026.
Però, en què consisteix la IA? Són algoritmes que s’alimenten de grans sets d’informació (allò que s’anomena entrenament) que són capaços de reconèixer patrons que incorporen al seu processament i que alhora els serveix per prendre decisions basades en aquests patrons (allò que s’anomena inferència). Per exemple, la IA s’utilitza per a la conducció autònoma, amb una probabilitat de tenir un accident 10 vegades menor a la d’un humà, o en l’anàlisi de trilions de dades clíniques per millorar l’eficàcia i l’eficiència en el desenvolupament de nous medicaments.

A aquesta IA Tradicional, se li suma una nova modalitat que està guanyant gran protagonisme: La IA Generativa. Els algorismes d’IA havien estat molt bons fins ara analitzant dades i buscant patrons, però no podien rivalitzar amb els humans en la creació de treballs artístics i creatius. Dic fins ara, perquè ja hi ha diversos algorismes que comencen a ser bons en la creació d’imatges i text.
Aquesta tecnologia podria tenir aplicacions en sectors com ara l’arquitectura, la publicitat, el periodisme, el màrqueting, el coding, el disseny de producte o les xarxes socials, entre d’altres, amb la capacitat d’influir en milions de professionals. Hi ha certes funcions que podrien ser completament delegades a aquesta tecnologia, mentre que d’altres segurament evolucionin cap a una estreta col·laboració creativa entre l’humà i la màquina.

Noves tècniques, com la computació al núvol o processament compartit, i el desenvolupament de nous semiconductors que tenen capacitats operacionals molt més grans, són els fonaments que permeten desenvolupar aquesta nova tecnologia. Com a referència, entre el 2015 i el 2020, la capacitat computacional que es feia servir per entrenar els algorismes d’IA es va incrementar 6 vegades i s’espera que el mercat de GPU creixi 10 vegades fins al 2028. Els resultats ja superen certes referències humanes en escriptura, comprensió de lectura o reconeixement de veu i imatge. Dit això, estem a les primeres passes de l’adopció d’aquesta tecnologia.

Ara, s’ha democratitzat l’accés d’aquestes tecnologies a desenvolupadors i programadors per explorar nous mètodes i aplicacions pràctiques. Amb les capes d’infraestructura tecnològica i aplicació solidificant-se, els models continuen evolucionant per ser millors i més eficients. Així, comencen a sorgir companyies interessants com OpenAI que ha obert al públic un model de creació d’imatges (Dall-E), que pot crear autèntiques obres d’art amb simples instruccions, i un altre de processament de text anomenat ChatGPT-3.

A la part de creació d’imatges, donant al sistema la instrucció: “Un mico astronauta menjant una hamburguesa a la lluna, art digital” i una altra: “Pintura a l’oli d’un mussol amb aspecte sever vestit de bibliotecari” podem veure el potencial del sistema que ha creat aquestes imatges utilitzant IA:

De la mateixa manera, ChatGPT-3 operat per IA, pot elaborar respostes sorprenents similars a les que podria donar un humà. A sota un exemple:


La IA Generativa recorda les primeres etapes d’altres tecnologies que al seu dia van ser revolucionàries i que ara són utilitzades de manera generalitzada. Arribarà un dia en què amb un assistent virtual es puguin crear pel·lícules 3D, programar amb una simple descripció o dissenyar una campanya de màrqueting digital sobre la marxa? La promesa hi és, encara que el camí és ple d’obstacles i dificultats tècniques que caldrà superar.
Per a inversors que vulguin exposició a tecnologies de frontera com aquesta, cal no oblidar que suposen un risc superior al d’altres que ja estan provades i que tenen un ús més generalitzat encara que també suposen un potencial de tornada més gran. Per això, per tenir exposició a tecnologies tan sorprenents i amb un potencial increïble com és la IA Generativa, es planteja ideal fer-ho a través d’una estratègia molt diversificada a Venture capital, com la que pot oferir un fons de fons, com Balboa Ventures.

Editorial: Homenatge als nostres Presidents

Som a punt de tancar 2023, un any que, malgrat els entrebancs en un entorn convuls, ha estat per a nosaltres un any molt significatiu, perquè l’ASCEF ha complert 25 anys i hem volgut celebrar durant aquests 365 dies el camí que hem fet tots junts.

I no podien tancar aquest aniversari sense recordar i homenatjar a tres persones cabdals a la nostra associació. Ho vam fer a l’acte i sopar commemoratiu del 25 Aniversari el passat 22 de novembre mitjançant una escultura de bronze que resumeix la nostra admiració i també ho volem fer des d’aquest butlletí que és el nostre altaveu.

La Junta Directiva, en nom de tots els socis, volem mostrar la nostra admiració, estima i respecte als tres expresidents de l’ASCEF: Antonio Gallardo, Jaume Grego i Amadeu Jori. Si el símbol de la nostra Associació és un arbre, podríem dir que ells han estat i són les seves arrels, que amb la seva empenta, amb la seva guia, amb la seva il·lusió, s’ha enfortit, ha crescut i s’ha fet més sòlid i fort.

Gràcies per la vostra tasca, pel vostre compromís i exemple i per haver-nos portat fins aquí.

Junta Directiva de l’ASCEF

Si necessites més informació contacta amb nosaltres ascef@ascef.com