L’1 de febrer a la Cambra de Comerç de Barcelona, l’ASCEF va celebrar la primera sessió del cicle Programa de Desenvolupament per a Famílies Empresàries a càrrec del Prof. Manuel Bermejo. La sessió porta per títol: “Una visió moderna i dinàmica de l’empresa familiar i la família empresària” i té com a objectiu oferir una visió molt pràctica que permeti als assistents generar un impacte positiu en la seva família i a la seva empresa.
Categoria: general
Comença el cicle de trobades amb CEOs impulsat per l’ASCEF i el Cercle Tecnològic.
Hem iniciat el cicle de trobades amb CEOs, que impulsem l’ASCEF i el Cercle Tecnològic. En aquesta primera sessió hem comptat amb Rubén Bonet, CEO de Fractus, i Ramon Carbonell, CEO d’AUSA, per conversar al voltant dels seu rol com a CEO i els seus casos d’èxit, donant a conèixer com s’ha integrat la tecnologia en el desenvolupament de les seves empreses.
La benvinguda ha anat a càrrec de Xavier Sellarès, director del Cercle Tecnològic, que ha destacat la necessitat de comptar amb la mirada dels CEOs, que són els màxim executius que han de fixar el to, direcció i intensitat de la transformació digital que han d’adoptar les seves organitzacions. La sessió ha estat dirigida i moderada per Fabrizio Magnani, Executive partner de Gartner, que ha posat en valor que “la feina de CEO és una feina complexa, ja que has de tocar moltes bandes, saber delegar i adaptar-se a diferents desafiaments”.
Fractus és una companyia pionera en el desenvolupament d’antenes internes per a telèfons i altres aparells intel·ligents. Al llarg d’aquests 25 anys han aconseguit crear productes i generar patents que actualment es troben arreu del món. “En el meu cas, soc CEO fundador i en arrencar l’empresa des de zero has de decidir cap a on vas. Totes les microactuacions que hem anat fent aquests 25 anys han cobrat sentit, però el més important és no perdre la direcció”, ha explicat Rubén Bonet.
Per la seva part, AUSA és un fabricant global d’equips compactes tot terreny per al transport i la manipulació de materials. El seu CEO, Ramon Carbonell, ha assenyalat que “la tecnologia va ser la base del creixement de l’empresa”. “Treballem en sectors reticents a la innovació com l’agricultura i la construcció i busquem transformar-los i aportar solucions, sobretot, en matèria de sostenibilitat”, ha afegit.
Segona sessió del Cicle de Mediació i empresa familiar de l’ASCEF
Aquest 16 de gener hem continuat amb la 2ª. Sessió del Cicle sobre “Mediació i empresa familiar” en col·laboració amb Fide Fundacion, i la Fundació Mediació Notarial del Col·legi Notarial de Catalunya, amb el títol “Com és una mediació?” a càrrec del Sr. Álvaro López de Argumedo.
Esmorzar-col·loqui amb el Conseller Hble. Sr. Carles Campuzano
Iniciant aquest 2024, comencem les nostres activitats amb la celebració d’un esmorzar-col·loqui amb l’Hble. Sr. Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de diferents empresaris familiars catalans de l’ASCEF.
Fòrum de Joves, la veu de les noves generacions de les empreses familiars
L’any 2000 es va crear el Fòrum de Joves de l’ASCEF amb l’objectiu de donar veu i un espai de participació a les noves generacions de les famílies empresàries. El Fòrum de Joves fomenta les relacions dels joves més enllà de si tenen un càrrec executiu a l’empresa familiar i genera sinergies presents i futures.
El Fòrum de Joves mostra la passió i el compromís dels joves amb l’empresa i amb l’Associació.
Grup de dones Anem a Compartir de l’ASCEF, el rol femení a l’empresa familiar
L’ASCEF ha tingut des dels seus inicis molt clara la importància del paper de les dones a l’empresa familiar més enllà de l’entorn familiar. A l’Associació tenim molts i bons exemples de dones que són al capdavant de l’empresa familiar. I per això ben aviat es va crear el grup de dones Anem a Compartir de l’ASCEF, que avui és un grup molt actiu, participatiu i amb molta iniciativa.
En aquest vídeo ens expliquen quin és el seu rol a l’empresa i què els aporta la participació en la nostra Associació.
Una conversa amb els nostres expresidents
Amb motiu del 25 aniversari de l’ASCEF, Ana Fisas, membre de la Junta Directiva de l’ASCEF, ha reunit després de molt de temps als tres presidents que ha tingut l’Associació: Antonio Gallardo, Jaume Grego i Amadeu Jori. Amb diferents estils, amb personalitats ben definides, tots tres han deixat la seva empremta.
En aquest vídeo, parlen d’empresa familiar, dels inicis de l’ASCEF, de la seva expansió, de la importància de l’ASCEF com a punt de trobada dels empresaris i dels reptes de futur que ara toca encarar.
Vídeo resum de la celebració del 25 Aniversari de l’ASCEF
Compratim el vídeo resum de l’acte amb que l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar va celebrar el seu 25 Aniversari, a la sala Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, una trobada molt especial que va servir per reafirmar els valors de l’empresa familiar així com a reconèixer el camí recorregut per l’associació i tots els seus membres.
L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar us desitja BON NADAL
ELS NOSTRES COL·LABORADORS:Intel·ligència Artificial: Realitat o Ciència Ficció?
Francisco Navas
Director d’Arcano Venture Capital.
La intel·ligència artificial (IA) està de moda; no obstant això, hi ha una reacció natural en escoltar alguna cosa relacionada amb aquesta tecnologia, a imaginar-nos pel·lícules de ciència ficció sobre ciborgs o futurs impossibles, però, què amaga realment?
La IA sorgeix de manera més generalitzada fa 10 anys d’una necessitat: filtrar, analitzar i entendre grans quantitats de dades. Mai en la història de la humanitat no s’han generat, processat i emmagatzemat un volum de dades semblant a l’actual, que a més continuarà creixent de manera exponencial. En un reporti de Global X s’estima que el creixement global de dades sigui de 3 vegades entre el 2022 i el 2025, i el nombre d’interaccions diària de dades mitjana per usuari serà de 4.900.
Aquest creixement és més gran del que podem pair, ja sigui per prendre decisions sobre una unitat de negoci, entendre l’efectivitat d’una campanya de màrqueting, detectar frau o predir el contingut que cal mostrar a un usuari de TikTok. La solució a aquesta necessitat és el que anomenem la IA Tradicional o Analítica. Per això, s’espera que el mercat global d’IA creixi un 35,6% anual entre el 2020 i el 2026.
Però, en què consisteix la IA? Són algoritmes que s’alimenten de grans sets d’informació (allò que s’anomena entrenament) que són capaços de reconèixer patrons que incorporen al seu processament i que alhora els serveix per prendre decisions basades en aquests patrons (allò que s’anomena inferència). Per exemple, la IA s’utilitza per a la conducció autònoma, amb una probabilitat de tenir un accident 10 vegades menor a la d’un humà, o en l’anàlisi de trilions de dades clíniques per millorar l’eficàcia i l’eficiència en el desenvolupament de nous medicaments.
A aquesta IA Tradicional, se li suma una nova modalitat que està guanyant gran protagonisme: La IA Generativa. Els algorismes d’IA havien estat molt bons fins ara analitzant dades i buscant patrons, però no podien rivalitzar amb els humans en la creació de treballs artístics i creatius. Dic fins ara, perquè ja hi ha diversos algorismes que comencen a ser bons en la creació d’imatges i text.
Aquesta tecnologia podria tenir aplicacions en sectors com ara l’arquitectura, la publicitat, el periodisme, el màrqueting, el coding, el disseny de producte o les xarxes socials, entre d’altres, amb la capacitat d’influir en milions de professionals. Hi ha certes funcions que podrien ser completament delegades a aquesta tecnologia, mentre que d’altres segurament evolucionin cap a una estreta col·laboració creativa entre l’humà i la màquina.
Noves tècniques, com la computació al núvol o processament compartit, i el desenvolupament de nous semiconductors que tenen capacitats operacionals molt més grans, són els fonaments que permeten desenvolupar aquesta nova tecnologia. Com a referència, entre el 2015 i el 2020, la capacitat computacional que es feia servir per entrenar els algorismes d’IA es va incrementar 6 vegades i s’espera que el mercat de GPU creixi 10 vegades fins al 2028. Els resultats ja superen certes referències humanes en escriptura, comprensió de lectura o reconeixement de veu i imatge. Dit això, estem a les primeres passes de l’adopció d’aquesta tecnologia.
Ara, s’ha democratitzat l’accés d’aquestes tecnologies a desenvolupadors i programadors per explorar nous mètodes i aplicacions pràctiques. Amb les capes d’infraestructura tecnològica i aplicació solidificant-se, els models continuen evolucionant per ser millors i més eficients. Així, comencen a sorgir companyies interessants com OpenAI que ha obert al públic un model de creació d’imatges (Dall-E), que pot crear autèntiques obres d’art amb simples instruccions, i un altre de processament de text anomenat ChatGPT-3.
A la part de creació d’imatges, donant al sistema la instrucció: “Un mico astronauta menjant una hamburguesa a la lluna, art digital” i una altra: “Pintura a l’oli d’un mussol amb aspecte sever vestit de bibliotecari” podem veure el potencial del sistema que ha creat aquestes imatges utilitzant IA:
De la mateixa manera, ChatGPT-3 operat per IA, pot elaborar respostes sorprenents similars a les que podria donar un humà. A sota un exemple:
La IA Generativa recorda les primeres etapes d’altres tecnologies que al seu dia van ser revolucionàries i que ara són utilitzades de manera generalitzada. Arribarà un dia en què amb un assistent virtual es puguin crear pel·lícules 3D, programar amb una simple descripció o dissenyar una campanya de màrqueting digital sobre la marxa? La promesa hi és, encara que el camí és ple d’obstacles i dificultats tècniques que caldrà superar.
Per a inversors que vulguin exposició a tecnologies de frontera com aquesta, cal no oblidar que suposen un risc superior al d’altres que ja estan provades i que tenen un ús més generalitzat encara que també suposen un potencial de tornada més gran. Per això, per tenir exposició a tecnologies tan sorprenents i amb un potencial increïble com és la IA Generativa, es planteja ideal fer-ho a través d’una estratègia molt diversificada a Venture capital, com la que pot oferir un fons de fons, com Balboa Ventures.