Autor: usuari_ascef_admin

Aquest trimestre l’ASCEF ha organitzat diferents activitats encaminades a analitzar amb l’ajuda dels millors experts, diferents aspectes fiscals, jurídics i energètics d’interès per les empreses familiars.

A la Jornada de novetats fiscals, amb la col·laboració d’Andbank i Cuatrecasas, els assistents van poder conèixer amb l’ajuda de l’Àlex Fuster, economista en cap d’Andbank, les claus del difícil entorn econòmic i financer actual, marcat per la guerra d’Ucraïna i la transició energètica. Mentre que per part de Cuatrecasas, Carlos Onandia, Javier Ragué i Xavier Xivillé, van explicar els puts d’interès a tenir en compte abans del tancament de l’exercici, amb les novetats fiscals previstes pel 2023.

També Cuatrecases, al taller “Solucions per a la correcta aplicació dels beneficis fiscals a l’EF”, ens van aclarir qüestions problemàtiques entorn a l’aplicació del règim fiscal de l’empresa familiar tant a l’Impost de Patrimoni com a l’Impost de Successions i Donacions .

La trobada formativa organitzada per l’ASCEF i Uría-Menéndez sobre els reptes jurídics actuals de l’empresa familiar, va tractar diferents aspectes controvertits jurídics en el context actual i aspectes mercantils, laborals i fiscals del relleu generacional a les empreses familiars.

D’altra banda, la sessió “Transició energètica i tendències dels preus de l’energia” a càrrec de Carlos Solé, soci responsable d’energia de KPMG, ens va ajudar a analitzar la conjuntura actual i les perspectives per als propers mesos, posant el focus en la necessitat que les empreses familiars optimitzin la seva estratègia de gestió de l’energia i l’eficiència en el consum.

Per acabar el trimestre de tardor, l’ASCEF ha visitat Tech Barcelona, ​​una associació privada independent i sense ànim de lucre que treballa per reforçar la ciutat de Barcelona com a referent en el panorama digital i tecnològic internacional.

El nostre col·laborador Cuatrecases, ens amplia alguns aspectes sobre fiscalitat que poden ser d’interès per a tots:

Quines son les tres claus de la fiscalitat per l’empresa familiar?

Les tres claus per reforçar la posició fiscal de l’empresa familiar són: proactivitat, l’eficiència i el realisme.

La proactivitat és vital perquè la revisió recurrent dels punts claus (inversions, requisits, estructura, etc.) és imprescindible per l’assoliment dels avantatges associats a l’empresa familiar. Per exemple, revisar la retribució correcta de les persones encarregades de complir els requisits de gestió de l’empresa familiar ens pots estalviar ensurts importants que podrien, fins i tot, emportar-se la viabilitat del negoci en cas d’una successió.

Respecte l’eficiència, la clau és trobar el punt mig entre estalvi fiscal, el cost associat al compliment dels requisits, la rendibilitat total i les perspectives de futur. Per exemple, en posicions més patrimonialistes és rellevant que l’estalvi fiscal (inversió en actius aptes) no ens faci perdre de vista de la necessitat de protegir el capital i trobar una rendibilitat raonable.

El realisme, no hi ha decisions bones o dolentes, hi ha decisions ben informades o mal informades. Per una bona salut fiscal a l’empresa familiar és clau saber on estem davant d’una interpretació raonable de la norma i la doctrina administrativa. Només amb aquesta dosi de realisme es poden prendre decisions correctes sobre el perfil de risc que es vol assumir. Per exemple, la posició de l’administració tributària respecte a la tresoreria ociosa i la seva consideració com actiu afecte o necessari per a l’activitat.

Quins són els incentius relatius a la fiscalitat de l’empresa familiar?

El règim fiscal de l’Empresa Familiar es pot associar als beneficis fiscals següents:

• Aplicació d’un règim d’exempció a l’impost sobre el patrimoni (IP) i a l’Impost de Grans Fortunes (IGF) pel valor de l’empresa, en proporció als actius afectes.
• Aplicació d’una reducció estatal a la base imposable de l’impost sobre successions del 95% del valor de l’empresa, en proporció als actius afectes.
• Aplicació d’una reducció estatal a la base imposable de l’impost sobre donacions del 95% del valor de l’empresa, en proporció als actius afectes.
• Absència de guany patrimonial a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) en el cas de donació de les participacions d’entitats que compleixin el règim de l’empresa familiar (l’aplicació del règim d’exempció o reducció exigeix complir de manera estricta tots els requisits i a més la seva aplicació pot ser parcial si la societat disposa d’actius no afectes).

Com pot l’empresa familiar millorar la seva fiscalitat? Quines eines tenim?

Les possibles vies per millorar la fiscalitat són a través de la gestió del balanç de les societats familiar, el seguiment i compliment dels requisits i la millora continua de l’estructura.

Respecte al balanç, la clau de l’empresa familiar es entendre que l’incentiu fiscal busca protegir l’economia productiva i que es clau que les Inversions i la gestió de la tresoreria vagin encaminades a aquest objectiu. Per exemple, fer recurrentment plans d’inversió i seguiment de les inversions analitzades i descartades ens pot ajudar a demostrar l’esperit d’inversió “productiu”.

Pel que fa als requisits de l’empresa familiar, és indispensable fer un seguiment, com a mínim anual, del compliment d’aquests. Mantenir una disciplina  en aquest seguiment ens garanteix tenir sota el control risc formal de l’incentiu fiscal. Per exemple, tenir monitorat els diferents rendiments de treball de la persona que assegura el compliment dels requisits és indispensable per garantir que més del 50% dels rendiments provenen de la direcció de l’empresa familiar.

En últim lloc, la part més important de totes és la millora contínua que deriva d’una actitud proactiva davant de la complexitat de l’incentiu fiscal. Conèixer les últimes tendències i adaptar l’estructura a les necessitats de la família i de la doctrina de tributs farà que les possibilitats d’èxit davant d’una eventual comprovació siguin elevades. Per exemple, dominar la diferència de com es calcula l’accés al règim de l’empresa familiar i l’abast dels beneficis associats és una habilitat clau per poder fer un full de ruta d’inversió i treballar el balanç.

En definitiva, la clau és preparar a la família empresària amb formació específica sobre la transcendència d’aquest règim tributari. Això comporta intentar unificar els criteris que segueixen les empreses del grup, els directius i, per descomptat, els membres de la família en la seva tributació personal.

Autors: Xavier Calaf, Xavier Xivillé  i Óscar Bertrán, socis de l’Àrea Financera i Tributari de Cuatrecasas

 

Avui, 30 de novembre, l’ASCEF ha celebrat un taller pràctic sobre “Solucions per les correctes aplicacions dels beneficis fiscals per a l’EF” amb la col·laboració de Cuatrecasas. L’Óscar Bertran, Xavier Xivillé i Maria Moína, en una sessió pràctica i amb molta participació dels assistents, han destacat punts d’interès i qüestions problemàtiques a tenir en compte per l’aplicació del règim fiscal de l’empresa familiar tant a l’Impost sobre el Patrimoni com a l’Impost sobre Successions i Donacions.

El Fòrum de joves de l’ASCEF s’anticipa i celebren el sopar de Nadal en una nit màgica i plena de sorpreses.

Dimecres, 16 de novembre, una representació de socis de l’ASCEF, va tenir el plaer de visitar l’empresa AUSA. Empresa familiar emprenedora; compromesa amb la innovació, la sostenibilitat, la internacionalització i el creixement. Moltes gràcies per la vostra rebuda.

La III Trobada Connectant Fòrums, va reunir els dies 11 i 12 a València a 130 membres de les següents generacions d’empreses familiars pertanyents als Fòrums de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), l’Associació de l’Empresa Familiar d’Alacant (AEFA), l’Associació d’Empresa Familiar d’Aragó (AEFA), l’Associació Balear d’Empresa Familiar (ABEF), l’Associació d’Empresa Familiar de Canàries (EFCA), l’Associació Càntabra d’Empresa Familiar, l’Associació de l’Empresa Familiar de Castella – La Manxa (AEFCLM), l’Associació d’Empresa Familiar de Castella i Lleó (EFCL), l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF), l’Associació Extremenya de l’Empresa Familiar (AEEF), l’Associació Gallega de l’Empresa Familiar (AGEF), l’Associació de l’Empresa Familiar de Madrid (ADEFAM), Associació Murciana de l’Empresa Familiar (Amefmur), l’Associació per el desenvolupament de l’Empresa Familiar Navarra (ADEFAN) i l’Associació de l’Empresa Familiar d’Euskadi (AEFAME).

Connectant Fòrums és un espai de formació i networking en el qual els joves pertanyents a famílies empresàries conviuen durant dos dies i comparteixen inquietuds i valors entorn de l’empresa familiar. En aquesta trobada han pogut aprendre, obtenir claus sobre lideratge i conèixer històries d’empreses familiars de la mà de diferents empresaris.

Dimecres, 9 de novembre, l’ASCEF va organitzar conjuntament amb Uria-Menéndez, una sessió al Círculo Ecuestre sobre “Reptes jurídics actuals de l’empresa familiar”. Els advocats Alexandra Molina-Martell Ramis, Ana Alós i Carlos Durán, van tenir l’ocasió de tractar, junt amb directius jurídics i equips directius de les empreses associades de l’ASCEF, les problemàtiques jurídiques produïdes pel context i aspectes mercantils, laborals i fiscals del relleu generacional a les empreses familiars.

El passat divendres 4 de novembre, l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) i KPMG van organitzar la sessió “Transició energètica i tendències dels preus de l’energia” a càrrec de Carlos Solé, soci responsable d’Energia de KPMG, que prèviament a la seva incorporació a KPMG va ser director d’Energia Elèctrica a la Comissió Nacional d’Energia.

Des de 2021, amb la recuperació econòmica de la crisi de la COVID-19, el preu del gas s’ha multiplicat progressivament fins a assolir nivells rècord, cosa que també s’ha traslladat al preu de l’electricitat. Aquest escenari ha empitjorat significativament amb el conflicte d’Ucraïna, tot això en un context de transició energètica a la descarbonització de l’economia. Per això, en aquesta sessió s’ha analitzat la conjuntura actual i les perspectives per als pròxims mesos, posant el focus en la necessitat que les empreses familiars optimitzin la seva estratègia de gestió de l’energia i l’eficiència del consum.

Varen obrir la sessió el Sr. Jaume Alsina, president de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar, i el Sr. Manel Blanco, soci responsable d’Empresa Familiar de KPMG a Catalunya.

Ahir, 25 d’octubre, l’ASCEF va celebrar la seva Jornada de Novetats Fiscals amb la col·laboració d’Andbank i Cuatrecasas. De la mà d’Andbank i presentat per l’Albert Missé, els assistents van poder conèixer amb l’ajuda de l’Alex Fuster, economista en cap d’Andbank, les claus del difícil entorn econòmic i financer actual, marcat per la guerra d’Ucraïna i la transició energètica.

Per part de Cuatrecasas, Carlos Onandia, Javier Ragué i Xavier Xivillé, socis de Cuatrecasas, van explicar alguns punts d’interès a tenir en compte abans del tancament de l’exercici, amb les novetats fiscals previstes pel 2023, i van destacar les conseqüències tributàries d’un canvi de residència fiscal entre Comunitats Autònomes. Tanmateix, van parlar sobre la informació que ha subministrat el Govern de l’Estat a la Comissió Europea amb relació al nou impost de solidaritat a grans fortunes pel 2023.

“La gestió dels intangibles, com la reputació, la comunicaci o la marca, s’ha convertit en un dels elements estratègics més important per a la gestió empresarial”

Què s’entén avui com a responsabilitat empresarial?
En l’economia actual, l’empresa ja no sols administra i gestiona de manera eficient les seves relacions amb clients i proveïdors a fi de maximitzar el seu benefici, ara resulta prioritari que construeixi relacions generadores de confiança i legitimitat amb l’entorn social en el qual actua.

Quines són les claus de la responsabilitat empresarial a tenir en compte avui?
En la cerca d’aquesta confiança i legitimitat amb l’entorn social, podríem assenyalar cinc fonaments que han de constituir la base de l’empresa responsable i sostenible: sensibilitat cap a l’entorn, cohesió i fort sentiment d’identitat i pertinença, creació de valor, orientació al llarg termini i capacitat innovadora.

En aquests temps incerts, com hem d’enfocar la responsabilitat empresarial per construir un futur d’èxit?
L’empresa no ha de ser menys responsable que la resta d’actors socials, però tampoc més. Sovint parlar de responsabilitat és una projecció: la reclamem com una cosa molt necessària, però que afecta sempre als altres. Hauríem de parlar menys de responsabilitat social, i més de societat responsable. Perquè difícilment hi haurà una societat responsable sense ciutadans, associacions, partits, institucions i, per descomptat, empreses responsables. Una ètica de la responsabilitat hauria de formar part de la cultura compartida, i això només és possible si ningú es considera aliè a la demanda i a l’autoexigència de responsabilitat en el seu propi àmbit d’actuació. La nostra societat requereix, davant la complexitat dels reptes, reconèixer que només podem exigir responsabilitats si aprenem a construir la coresponsabilitat. Això afecta a totes les organitzacions, i no sols a un grup d’elles.

Quin és el pes o la importància de la responsabilitat empresarial en la percepció i l’exigència de les noves generacions?
Els millennials, el segment de consumidors de major creixement en el mercat, cada vegada exigeixen més de les companyies a les quals compren els productes i serveis. Les empreses que mostrin una major consciència poden guanyar la confiança d’aquests consumidors perquè la responsabilitat social està molt present en les noves generacions.
Una gran majoria dels millennials mostra que està disposada a canviar les seves preferències de compra cap a marques associades amb una causa, o que estan preparats per a fer sacrificis personals amb la finalitat de tenir un impacte en els temes que els interessen, sense importar si han de pagar un major preu per un producte, compartir productes en lloc de comprar-los, o veure reduït el seu sou per a treballar en una empresa responsable.

Com aporta rendibilitat a l’empresa la responsabilitat empresarial?
Una de les bases fonamentals de les relacions continuades, com la que una empresa ha d’aspirar a mantenir amb el seu entorn, és la confiança. I aquesta es construeix i es consolida amb el benefici mutu al llarg del temps.
Per això, la gestió dels intangibles, com la reputació, la comunicació o la marca, s’ha convertit en un dels elements estratègics més important per a la gestió empresarial. L’èxit per a la construcció de projectes sostenibles a llarg termini depèn, per tant, de l’excel·lent gestió d’aquests intangibles.
Així, les empreses s’han adonat que per a liderar amb èxit en el segle XXI no han de competir només per quota de mercat, dimensió o variables de tipus financer, sinó per obtenir la confiança, el respecte, l’admiració, l’empatia i el suport d’aquells que són clau per a la seva supervivència: els seus principals grups d’interès, és a dir, els seus empleats, clients, inversors i la societat en general. Aquest nou enfocament introdueix en la presa de decisions les expectatives i exigències dels stakeholders.
Liderar pel reconeixement que ens atorguen els altres significa introduir en les organitzacions mecanismes d’escolta activa, i sotmetre’s a l’escrutini dels grups d’interès de forma continuada per a identificar les àrees concretes de millora i de transformació interna dels processos i esquemes organitzatius que sustenten les experiències que l’empresa lliura a tots els seus stakeholders, en tots els punts de contacte físics i virtuals.
La gestió integrada i integral dels intangibles és, per tant, l’única via per a aconseguir aquesta transformació que fa úniques a les empreses i els acosta cap a la excel·lència.