– Vostè ha estat la primera dona agent de canvi i borsa a l’Estat Espanyol. Què o qui la va impulsar a dedicar-se aquest món de les finances?
Un cop llicenciada en Economia vaig començar a treballar a l’empresa de la meva família. La meva principal funció va ser entrar al món financer dels mercats de les comodities a fi de realitzar operacions de cobertura per evitar les excessives fluctuacions del coure, que era una de les primeres matèries que utilitzaven per fabricar els productes elaborats de metall. Posteriorment, el meu marit i uns amics seus em van animar a presentar-me a les oposicions d’Agents de Canvi i Borsa. Era la primera vegada que es podien presentar dones. Aquest va ser un repte que em va esperonar a fer les oposicions i a entrar finalment al món financer un cop guanyades.
– Quins obstacles va haver de superar en un entorn tan masculí?
Atès que havia guanyat unes oposicions, era Agent de Canvi i Borsa i, per tant, tenia els mateixos drets i obligacions dels meus companys del Col·legi Professional. Ara bé, en ser una dona vaig haver de demostrar més vegades els meus coneixements i la meva activitat professional. A les dones se’ns exigeix un excel·lent, quan als homes amb un aprovat en tenen prou per escalar nivells d’apoderament. Crec que, encara avui, és un fet que existeix una vara de mesurar diferent entre el professional masculí i el femení. De totes maneres, un cop superats els primers moments, no he trobat impediments, pel fet de ser dona, per al desenvolupament de la meva tasca, tant en l’àmbit col·legial com en el meu despatx professional.
– Creu que les finances segueix sent un món masculí o com en altres àmbits professionals hi ha una feminització?
Des dels anys setanta del segle passat, han transcorregut moltes coses i les dones hem anat conquerint quotes de participació i de poder en el món de les finances. Jo vaig ser la primera dona Agent entre 115 professionals; abans de la reforma vàrem ser tan sols 6. Avui dia, però, moltes dones ocupen càrrecs de responsabilitat sobretot a l’àmbit de la gestió de patrimonis. I haig de dir, amb contundència, que ho fan amb excel·lents resultats. No obstant això, encara resta camí per recórrer, a fi d’aconseguir la plena igualtat en càrrecs directius.
– I després va fundar GVC Gaesco, per què? Quin espai va veure que era necessari omplir?
Arran de la Llei de Reforma dels Mercats de Valors del 1988, va desaparèixer la figura de l’agent com a professional persona física. Al seu lloc van aparèixer societats i agències de valors que eren els nous membres dels mercats. Juntament amb dos altres agents vàrem fundar una societat de valors “Garçon, Vallvé i Contreras”, l’actual GVC. Posteriorment, vaig comprar la participació dels meus dos col·legues i uns anys més tard la companyia Gaesco. Per aquest motiu, el grup que presideixo té com a denominació GVC Gaesco. Entenc que aquest grup omple un espai, el d’oferir serveis d’assessorament a inversors i emissors, seguint uns determinats valors, que són la lleialtat, la transparència i l’eficàcia alhora que una total independència, la qual cosa no tenen altres grups vinculats a la banca o a grans institucions.
– Quins valors i principis ha volgut inculcar a la seva empresa?
En primer lloc, tota la nostra activitat actua al voltant de la figura del client. Devem al client donar el nostre servei amb honestedat, lleialtat, transparència i eficàcia. El nostre propòsit és “tenir cura” de les inversions dels estalviadors, fent tot el possible per preservar el seu capital i rendibilitzar-lo, d’acord amb el risc que puguin o vulguin assumir. D’altra banda, també cuidem les activitats dels emissors, tractant d’assessorar-los en cercar els recursos més adients pels projectes que tenen planejats.
– En la seva experiència, quin espai ocupa l’empresa familiar en l’entorn econòmic i financer?
Al meu entendre, l’empresa familiar ocupa un espai molt important al món econòmic i financer. Algunes de les grans empreses cotitzades a les Borses són familiars i la seva valoració resulta sovint superior. Una de les raons principals és que l’empresa familiar cerca la seva sostenibilitat a llarg termini. La seva gestió té unes prioritats molt ben definides. Altrament, en una empresa no familiar, sovint les intencions dels seus màxims directius és aconseguir un resultat extraordinari a curt termini, encara que allò pugui provocar un augment descontrolat de les depeses o unes projeccions poc raonades. Els nostres gestors i analistes visiten personalment més de 100 empreses cada any i veuen aquestes diferències amb molta claredat.
