El 19 d’abril vam tenir el plaer de gaudir d’un dinar amb Ignacio Osborne, president de Grupo Osborne, on vam poder compartir les seves vivències personals i professionals al front d’una empresa familiar que es troba a la sisena generació amb més de 250 anys d’història.
Autor: usuari_ascef_admin
L’ASCEF visita TV·3
Dimecres 12 d’abril, un grup de membres de l’ASCEF hem tingut l’oportunitat de visitar les instal·lacions de TV3 i conèixer amb més detall com és i com funciona la televisió pública a Catalunya. Molt agraïts per la rebuda!
ACTUALITAT, Newsletter Març 2023

El Fòrum de l’ASCEF participa a la “Cuatrecasas Legal Week”
Ricard Oller, president del Fòrum de l’ASCEF i Albert Borràs, membre del comité del Fòrum de l’ASCEF, han impartit una sessió que forma part del programa “Cuatrecasas Legal Week” per alumnes de l’últim curs de Dret de l’Universitat Panamericana de Mèxic. Un programa innovador sobre dret en els negocis que ha dedicat una part important als reptes i oportunitats de l’Empresa Familiar.
El lideratge femení a l’empresa familiar a debat
Dimecres 29 de març, vàrem gaudir i aprendre sobre lideratge femení a l’empresa familiar gràcies a una excel·lent taula rodona organitzada per l’ASCEF i la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Ponents representants del món de l’empresa com Diana Ganduixer, presidenta del Grupo Bonanova, de la universitat com Patricia Elgoibar, professora del departament d’Empresa de la UB, i de l’estudiantat, com ara Alicia Bosch, i amb la participació d’Amélia Diaz com a moderadora, ens van explicar les característiques del lideratge femení, les barreres internes i externes que ens trobem i com tots, dones, empreses, universitats, societat i administracions, hem de seguir avançant per aconseguir igualtat i equitat.
El rol de les dones a l’empresa familiar
Estem al mes de març i hem celebrat el dia de la dona treballadora. A l’ASCEF hem reflexionant sobre el seu paper a l’empresa familiar a la xerrada “Lideratge femení en l’entorn de l’empresa familiar” celebrada a la Universitat de Barcelona, el 29 de març, amb la participació de la Diana Ganduxer, del Grup Bonanova, la professora Patricia Elgiobar, l’alumna Alicia Bech i Amelia Díaz, professora i coordinadora de Treballs de Fi de Gra
No hi ha cap dubte que l’evolució del rol de la dona a l’empresa familiar ha fet un salt important: hem passat de tenir un paper aparentment secundari o d’acompanyament a un paper molt més visible i rellevant. A la nostra associació tenim molts i bons exemples de dones que són al capdavant de l’empresa familiar o tenen un càrrec executiu dins de l’organització o els consells executius.
Però el lideratge de la dona ha estat sempre present a l’empresa familiar. Des d’aquestes línies volem homenatjar i reivindicar a les dones de generacions anteriors, que des d’un rol silenciós i discret, amb reconeixement o sense, han influït en l’esdevenir de moltes empreses familiars, exercint un paper de cohesió, d’escolta, de mediadora en els conflictes, estrenyent llaços i llimant diferències. També a vegades, com a vídues del fundador, sent valentes i emprenedores, fent-se càrrec de l’empresa fins que els fills s’han fet grans.
Tots aquests valors, exercits gairebé de forma intuïtiva: emprenedoria, empatia, compromís, consens, creativitat, adaptació, predisposició al canvi, són els que defineixen el lideratge femení a l’empresa i que les noves generacions de dones que s’incorporen als càrrecs executius aporten a les seves empreses.
Avui, els dos pilars bàsics de l’empresa familiar continuen sent la família i l’empresa, i quan les dones estem al capdavant d’una empresa familiar no deixem de ser dones, mares, filles o germanes. Exercim com a directives i executives, però el nostre paper com a pal de paller familiar coexisteix. Aquest és el repte.
Ana Fisas
Comissió Anem a Compartir ASCEF
Entrevista: “La innovació és la forma de combinar l’adaptació al canvi i l’anticipació als possibles canvis”
Parlem d’innovació amb la Dra. Pilar Marquès i la Dra. Andrea Bikfalvi, de la Càtedra Cambra de l’empresa familiar de la Universitat de Girona
Què és innovar avui?
Innovar avui pren moltes formes, pot afectar a diverses parts de l’empresa, els seus inputs i outputs, i pot tenir diferents intensitats d’impacte. Això permet definir diferents tipologies d’innovació, però la classificació oficial bàsica de la innovació comença per la innovació més coneguda, perquè és molt visible per als clients, que és la innovació en producte o serveis. Aquesta consisteix a oferir productes o serveis nous o significativament millorats, per exemple amb noves prestacions tècniques, components, materials, software, comoditat, etc. Actualment, també es parla de la innovació en el product-system que es refereix a la innovació que incorpora productes complementaris i serveis. Aquest seria el cas, per exemple, d’unes sabates esportives que incorporen sensors que comuniquen informació a una App dedicada al monitoratge de l’activitat esportiva. El conjunt de sabates, sensors i App, formarien el product-system innovador.
A continuació trobem la innovació de procés, que té a veure amb millores en els mètodes productius o d’entrega del producte, i que sol implicar canvis en tècniques, màquines i software. Aquestes innovacions en procés, són de naturalesa molt tecnològica. Per exemple, la robotització és una innovació en procés, i també ho seria l’ús de la intel·ligència artificial, sigui per a la producció o per a la venda.
Per la seva banda, la innovació organitzativa implica utilitzar noves pràctiques empresarials, formes d’organització del treball o de relacions externes. Per exemple, una empresa pot adoptar sistemes Lean o consolidar el teletreball. Aquestes innovacions no estan necessàriament basades en la tecnologia, encara que actualment les tecnologies digitals són imprescindibles en totes les funcions empresarials.
La quarta tipologia clàssica d’innovació és la innovació en marketing, quan es realitzen canvis de disseny, preu, packaging, formes de distribució o de promoció del producte. Actualment, també s’hi inclourien els possibles canvis en l’engagement dels clients, per exemple si fem una aplicació de rutes esportives de muntanya on els usuaris poden socialitzar, compartir o competir.
Més recentment es va afegir la categoria d’innovació del model de negoci per indicar un conjunt sistemàtic de canvis que porten a una empresa a crear o capturar valor de forma molt diferent de com ho feia abans. Per exemple, l’empresa comercial que passa de ser presencial a digital, modifica tot el seu funcionament; canvia el seu model de negoci.
Quins objectius té la innovació?
La innovació empresarial té l’objectiu de crear i mantenir l’avantatge competitiu de l’empresa, per tal d’assegurar la seva viabilitat no només a curt termini sinó a llarg termini. La innovació és la forma de combinar l’adaptació als canvis de clients o de l’entorn, i l’anticipació als possibles canvis.
Qui ha de vetllar per la innovació en l’empresa familiar?
La innovació és una prioritat estratègica de l’empresa, la familiar i la no familiar. Si no és la primera, està al rànquing de les tres primeres prioritats. Com que la innovació és la forma de mantenir l’empresa amb avantatge competitiu, que és l’essència de la supervivència de l’empresa, la innovació és responsabilitat dels més alts nivells de l’empresa. En una empresa familiar, és responsabilitat de la direcció, però també del govern de l’empresa i, en última instància, dels accionistes de l’empresa. Tota l’empresa ha de treballar per a la innovació, cadascú des del seu lloc de treball i amb les seves competències, però la responsabilitat és d’aquells que han de fer sobreviure l’empresa familiar.
Quins són els principals obstacles per incorporar innovació en l’empresa familiar?
L’empresa familiar sol tenir dues característiques que poden ser virtuts en algun sentit, però obstacles per a la innovació. La primera és ser conservadora. Per a moltes famílies empresàries, una gran part del seu patrimoni econòmic i socioemocional es troba concentrat en l’empresa familiar, sobretot si és una única empresa, però també si és un grup d’empreses no gaire diversificat. Per no posar en perill aquest patrimoni, les empreses familiars controlen molt el nivell de risc que assumeixen. Això pot fer que frenin la realització d’innovacions que presenten un nivell elevat de risc.
Un segon obstacle és la preferència de les empreses familiars per la preservació de la tradició i el llegat empresarial. Aquests elements, s’han demostrat valuosos a l’empresa familiar per sobreviure fins al moment actual, però potser no es poden mantenir igual per fer front als reptes actuals amb els clients i l’entorn. Si l’empresa familiar vol protegir massa la tradició o el llegat familiar, potser frenarà la realització d’algunes innovacions.
L’empresa familiar és més innovadora que altres empreses?
Les empreses familiars són innovadores malgrat algunes característiques que les frenen. Un estudi rigorós i validat sobre la innovació a les empreses familiars, publicat l’any 2016, que sintetitzava els resultats de 108 estudis previs referits a 42 països diferents, va demostrar que les empreses familiars invertien menys en innovació, però convertien aquesta inversió en més resultats d’innovació (outputs), que les portaven a uns nivells d’innovació (outputs) superiors als de les empreses no familiars.
Si en comptes de mirar a empreses establertes, considerem les empreses naixents (start ups), cal dir que una bona part són familiars i, la gran majoria, neixen oferint innovacions. Aquesta és una altra font d’innovació dins el teixit d’empreses familiars.
Pràctiques a l’Empresa Familiar: l’experiència de Jori Armengol & Associats i Tristán Fisas
Jori Armengol & Associats i Tristán Fisas de La Farga YourCopperSolutions, són un nou binomi d’èxit dins del Programa de pràctiques a l’empresa familiar que impulsa l’ASCEF. Aquest programa té per objectiu posar en contacte a joves integrants d’una família empresària i que formen part del Fòrum de Joves de l’ASCEF amb una companyia, també familiar, però que no és la seva.
L’experiència es desenvolupa entre desembre de 2022 i maig de 2023, i les dues parts estan molt satisfetes: “Poder comptar amb el Tristán ha estat una experiència molt positiva. El seu talent, actitud i curiositat per aprendre ha fet que les pràctiques siguin profitoses, tant per a nosaltres que hem tingut el gust de comptar amb ell i aprendre de tot el que té per donar, com pensem que també per el Tristán” ens explica l’empresa, i sobre el programa afegeixen que “l’èxit d’aquests programes demostra com estan de bolcades les empreses a poder treballar amb diamants en brut, oferint-los un espai on aprendre i desenvolupar-se professionalment i aprenent de tot el que tenen per ensenyar i aportar. Participar en programes que valoren i aposten per la mateixa filosofia que Jori & Armengol és molt gratificant”
Per la seva banda, Tristán Fisas de La Farga YourCopperSolutions valora així la seva experiència:
Què has après de la teva estada a Jori Armengol & Associats?
De l’estada a Jori, més enllà dels coneixements propis del sector i del treball que he estat desenvolupant, tal com la gestió de pòlisses d’assegurances o el contacte amb el client i amb les companyies asseguradores, he adquirit uns coneixements bàsics de cooperació i treball en equip, i l’autogestió del temps i de la feina. Els coneixements teòrics dels centres educatius i formatius són necessaris però no suficients, i treballar amb iguals i descobrir la realitat des d’un punt de vista pràctic és un complement que recomano a la resta d’associats del fòrum.
Què has vist a Jori Armengol & Associats, en la teva opinió, que sigui propi d’una empresa familiar?
El caràcter familiar d’aquesta companyia és palpable des d’un primer moment, fonamentalment perquè, sota el meu criteri, s’enfoca el treball des d’un punt de vista integrador, proper i on es prioritza la col·laboració entre els equips. Tot plegat permet operar dins d’un clima laboral molt positiu i sa. Valors com l’estima cap al projecte, l’arrelament al territori, una visió a llarg termini dels clients i un índex de satisfacció molt elevat dels mateixos és simptomàtic de l’essència de Jori, i són alguns dels aspectes propis de l’empresa familiar que he pogut identificar al llarg d’aquest temps.
Creus que ha estat útil per tu conèixer com funciona una altra empresa familiar?
És evident que descobrir el funcionament d’una altra empresa familiar, més quan el sector en que opera no té pràcticament cap similitud amb el sector en que opera La Farga, és una experiència molt positiva i que, sens cap dubte, faria extensible a la resta d’estudiants que afronten la recta final dels seus estudis universitaris. Provar-se fora de casa, connectar amb altres persones, aprendre nous coneixements i sortir de les àrees de confort ha estat, en el meu cas, una elecció que m’ha permès continuar construint una identitat professional més sòlida.
La iniciativa del Programa de pràctiques a l’empresa familiar continua oberta. Si vols participar tant com empresa o com a becari pots contactar amb ascef@ascef.com
Programa “Direcció i Govern de l’Empresa familiar” de l’IEF en primera persona
El Programa de Direcció i Govern de l’Empresa Familiar, organitzat per l’IEF, ofereix una visió integral de les diferents perspectives que qualsevol membre pot adoptar respecte a la seva organització. De la mà del seu director, Manuel Bermejo, coneixedor i expert en aquesta matèria, així com dels col·laboradors de l’IE Business School, els participants hem pogut obtenir nous coneixements, perspectives i, en definitiva, posar una nova mirada sobre la forma en la que entenem l’empresa familiar.
Gràcies a una visió transversal de l’empresa i a classes pràctiques relacionades amb la responsabilitat de la propietat, la gestió, el govern, l’entorn socioeconòmic, la fiscalitat o el màrqueting, es prepara les actuals i futures generacions perquè disposin de les eines necessàries per aportar valor a les seves companyies i generar un impacte positiu al seu entorn, alhora que sostenir una mirada crítica que permeti, des de qualsevol rol, treballar per garantir la sostenibilitat del projecte empresarial.
Fonamentat en la participació i la integració, s’aborden complexes qüestions com la successió, la gestió de la diversitat, la integració de les noves generacions o l’elaboració d’una estratègia familiar dotada de les estructures necessàries per gestionar realitats heterogènies, sempre de la mà d’excel·lents professionals amb gran qualitat humana.
L’empresa és el tresor que cal preservar, i és la família la que ha d’estar al servei de l’empresa. No obstant això, han de ser els òrgans de govern els que acostin els seus membres i vetllin per la transmissió dels valors de la familia empresària, generin arrelament i, en definitiva, despertin afecte i compromís amb un projecte compartit.
Sens dubte, aquest programa ens prepara per plantejar aquestes qüestions amb maduresa i sensibilitat.
Tristán Fisas Ibáñez
Associació Catalana de l’Empresa Familiar
ELS NOSTRES COL·LABORADORS: KPMG ens parla de l’evolució del preu de l’energia i la necessitat d’optimitzar la gestió de l’energia a l’empresa familiar
El nostre col·laborador KPMG mitjançant Carlos Solé, soci responsable d’Energia, ens amplia alguns aspectes sobre la conjuntura actual del preu de l’energia i les perspectives per als pròxims mesos, posant el focus en la necessitat que les empreses familiars optimitzin la seva estratègia de gestió de l’energia i l’eficiència del consum.
L’augment del cost de l’energia va començar abans de la guerra a Ucraïna. Més enllà de la guerra, quines són les causes d’aquest encariment?
El segon semestre del 2021 va començar l’escalada de preus del gas als mercats internacionals, provocada per un desacoblament entre la producció i la demanda, que va ser conseqüència de la recuperació econòmica després de la crisi de la COVID, principalment a Àsia-Pacífic, de forma que els preus del gas natural van passar dels 20 €/MWh al 2020 a més de 150 €/MWh al tancament del 2021. Aquesta evolució a l’alça dels preus del gas, que es trasllada directament als preus de l’electricitat, va reflectir increments mai vistos que es van intensificar encara més amb les conseqüències derivades de la invasió de Rússia a Ucraïna. El consum de gas de la Unió Europea abans del conflicte procedia en un 40% de Rússia i, després de les mesures adoptades que busquen eliminar aquesta dependència, actualment s’ha reduït al 8%. Aquesta reducció d’ús d’un gas barat també és un factor que influeix en l’escalada dels preus.
Quines són les perspectives a curt i mitjà termini?
Al tancament del 2022, els mercats de futurs de gas van marcar preus per al 2023 de l’ordre dels 190 €/MWh i de 130 €/MWh per al 2024. Les previsions de l’Agència Internacional de l’Energia apuntaven també a escenaris de preus elevats per als propers dos/tres anys. La situació de la demanda global influenciada per un menor creixement de la Xina, el nivell d’ompliment dels emmagatzematges de gas a Europa que va assolir l’objectiu marcat per la Comissió Europea del 80% i una menor demanda global de la indústria han provocat que als primers mesos del 2023 els preus del gas al MIBGAS hagin baixat davant d’aquestes expectatives i s’hagin situat entorn dels 50 €/MWh.
Per què les empreses familiars han d’iniciar el camí cap a la transformació energètica?
Les empreses familiars i els consumidors en general s’enfronten a escenaris de preus del gas i l’electricitat més elevats que els ocorreguts abans de la crisi de la COVID i amb una volatilitat creixent derivada de la situació geopolítica i una penetració més gran d’energies renovables. Els processos de transformació de la matriu energètica a la ruta cap a la descarbonització el 2050, i amb ambiciosos objectius també per al 2030, estan oferint als consumidors noves oportunitats per jugar un rol més actiu en la contractació dels seus subministraments energètics. Tant la normativa europea com les implementacions nacionals situen progressivament el consumidor al centre de les decisions, oferint-li opcions perquè contracti els seus subministraments en diferents horitzons temporals, juntament amb oportunitats d’adaptar la matriu energètica mitjançant instruments com l’autoconsum o l’optimització de la seva demanda atenent els senyals de preus que emetin els mercats del gas i l’electricitat. Això requereix treballar en una revisió de les estratègies tradicionals per obtenir els beneficis d’aquestes tendències de transformació.
Quins són els elements clau per arribar a l’eficiència energètica?
Com a punt de partida, cal conèixer bé la situació dels vostres consums i les oportunitats particulars de millora. Però no de manera aïllada, sinó combinant les diferents palanques i eines que teniu a la vostra disposició per optimitzar-los. Així, l’entorn convida a analitzar de forma conjunta i interrelacionada les decisions sobre quin percentatge de l’energia es vol contractar a cada horitzó temporal, és a dir, el mercat per al curt termini o la signatura d’un contracte de subministrament de p.e. 2 , 5 10 o 12 anys, d’acord amb la gestió de riscos que es vulgui realitzar; juntament amb les oportunitats que ofereixen altres palanques com ara la instal·lació d’un autoconsum o la millora i transformació d’una línia de consum que es pugui desplaçar a horaris en què l’energia és més barata. En definitiva, entendre el nou ecosistema energètic i les oportunitats que ens ofereix, en una aplicació individualitzada per a cada cas particular.
Carlos Solé, soci responsable d’Energia de KPMG
Carlos Solé és el soci responsable d’Energia i Recursos Naturals de KPMG a Espanya. Carlos es va incorporar a KPMG el 2010, procedent de la Comissió Nacional d’Energia. Des de llavors ha estat el responsable de la creació i desenvolupament del departament d’Economics & Regulation de KPMG a Espanya, havent construït un equip de consultors altament especialitzat i una pràctica líder al sector que ha prestat en els darrers anys, a agents del sector energètic a tota la cadena de valor, serveis d’alt valor afegit com ara: disseny de propostes de regulació, anàlisi de mercats, avaluació d’impactes econòmics, compliment regulador, informes d’expert independent i duent diligències reguladores als sectors elèctric i d’hidrocarburs. Anteriorment, Carlos va ser Director d’Energia Elèctrica de la Comissió Nacional d’Energia, i Sotsdirector de Mercat Elèctric i Sotsdirector de Transport i Operació del Sistema en aquesta institució.