Parlem amb Álvaro López de Argumedo, advocat i soci de Uría Menéndez, per conèixer com és un procés de mediació en l’empresa familiar, les seves peculiaritats per la implicació de relacions professionals/ personals, les emocions que comporta i, sobre tot, la complexitat dels conflictes que es poden produir.

– Quins avantatges té la mediació a l’empresa i en concret a l’empresa familiar?

La mediació és un mecanisme alternatiu de resolució de disputes, estrictament voluntari, en virtut del qual dues parts o més intenten resoldre un conflicte i arribar a un acord amb l’ajuda d’un tercer neutral i imparcial (el mediador).

La mediació comercial té molts avantatges, podent citar-ne alguns com: (i) evita la confrontació directa entre les parts i els consegüents costos en termes de temps i diners; (ii) permet als alts responsables de les empreses en conflicte avaluar-ne la posició real fàctica i jurídica; (iii) és àgil, informal i s’adapta amb flexibilitat; (iv) les parts mantenen el control del conflicte; (v) permet que un tercer neutral, conjuntament amb les parts, marqui el ritme i els continguts del procés; i (vi) dura només el que vulguin les parts. Un altre dels avantatges de la mediació és la confidencialitat del procediment i de tota la documentació, amb l’obligació de secret professional estesa al mediador, institucions i parts involucrades (article 9 de la Llei de Mediació).

A més, a diferència del que passa amb els procediments judicials (que són difícils de revertir un cop iniciades), la mediació a Espanya comença i finalitza de manera completament voluntària.

Addicionalment, cal assenyalar que el Projecte de Mesures d’Eficiència Processal tramitat pel Congrés dels Diputats durant la legislatura passada convertia la mediació en un requisit processal obligatori per poder presentar la demanda. Aquesta normativa encara no ha entrat en vigor, però precisament aquesta mes de març s’ha publicat que el Govern aprovarà un nou Projecte de Llei Orgànica dels Mètodes Alternatius de Solució de Conflictes, en què sembla que es remetrà al Congrés un text que també converteix la mediació en requisit processal obligatori. (https://confilegal.com/20240312-el-gobierno-aprobara-hoy-el-proyecto-de-ley-organica-de-los-metodos-alternativos-de-solucion-de-conflictos)

La mediació és especialment idònia en el context de les empreses familiars, on les relacions personals i familiars estan estretament entrellaçades amb la dinàmica empresarial, ja que ofereix un espai per “refredar” les emocions i buscar solucions que satisfacin totes les parts involucrades a mig /llarg termini.

L’experiència demostra que la mediació també destaca per la seva capacitat per abordar situacions d’alta complexitat i on el component juridicolegal pot no ser la principal qüestió a tenir en compte (cosa habitual en les disputes a les empreses familiars).

– Quines són les fases d’un procés de mediació?

• Fase inicial: una vegada nomenat, el mediador cita les parts a l’anomenada “sessió informativa”, on els indica la seva professió, formació i experiència, les circumstàncies que poguessin afectar la seva imparcialitat i com es desenvoluparà la mediació i els seus conseqüències legals (procediment, confidencialitat, etc.); seguidament, se celebra la denominada “sessió constitutiva”, que comença pròpiament a la mediació, en la qual les parts expressen al mediador el seu desig de desenvolupar la mediació i deixen constància de la seva identificació, la designació del mediador, l’objecte del conflicte, el programa d’actuacions, les posicions respectives, etc. La fase inicial se sol celebrar en una reunió conjunta, al voltant d’una taula on se sentin tant el mediador com les parts.
• Fase d’exploració: el mediador busca comprendre millor les necessitats i els interessos de cada part, i promou un diàleg fluid per poder trobar oportunitats d’acord (el que se sol fer mitjançant la celebració de reunions privades, anomenades caucus). En aquesta fase sol ser crucial que el mediador distingeixi entre les posicions de les parts i els veritables interessos.
• Fase de negociació: el mediador utilitza les seves habilitats de negociació per ajudar les parts a formular i intercanviar ofertes de manera eficaç, ja sigui mitjançant reunions conjuntes, reunions privades o una combinació de totes dues, amb l’objectiu d’intentar arribar a un acord.

– Com ha de ser acord d’un procés de mediació?

Si les parts arriben a un acord durant la mediació, aquest s’ha de reflectir per escrit.

El contingut mínim de l’acord de mediació, establert per la llei, ha d’incloure la identificació de les parts, el lloc i la data de subscripció de l’acord, les obligacions assumides per cada part, la indicació d’haver seguit un procediment de mediació ajustat a la llei i la identificació del mediador i/o de la institució de mediació involucrada (article 23.1 de la Llei de Mediació).

– Podria explicar dues o tres situacions en què la mediació ha demostrat ser útil?

1. La successió en una empresa familiar i la cautela Socini

El fundador d’una empresa familiar va deixar en herència una sèrie d’accions només una part dels seus hereus, mentre que a l’altra part arribava immobles. Així mateix, el testament establia una disposició, anomenada cautela Socini, en virtut de la qual qualsevol hereu que impugnés les disposicions testamentàries veuria reduïda la seva participació en l’herència a la estricta legítima. S’inicià un conflicte judicial entre hereus, però l’inici d’una mediació permet finalment aconseguir una resolució eficient i pacífica del conflicte, promovent l’harmonia entre tots els hereus afectats

2. Les desviacions pel subministrament de Gas Natural Liquat

L’incompliment d’una part del compromís de lliurament de Gas Natural Liquat (GNL) va acabar provocant una sèrie de disputes que van derivar en dos arbitratges i en l’execució d’un dels laudes dictats. Una combinació de mediació i de negociacions extrajudicials van permetre a les parts involucrades assolir un acord, cosa que també va suposar la finalització del procediment d’execució del laude.