Els Search Funds i altres formes d’inversió a debat

L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar i en col·laboració amb KPMG van organitzar una sessió que va tractar el diàleg sobre els Search Funds i les diverses alternatives d’inversió per garantir la permanència del llegat familiar. Gonzalo Mallo, fundador i soci director del Search Fund Acacia Capital, i Jordi Frigola, CEO de Ttpack i fundador i soci director del Search Fund Road Capital a la taula rodona, van oferir noves perspectives clau sobre com afrontar els reptes de la successió i el creixement en l’entorn empresarial actual.

Nou curs, noves oportunitats

Després de l’estiu, l’ASCEF reprèn les seves activitats amb un curs ple d’expectatives i projectes.

Formar-se i informar-se, estar al dia, són les claus fonamentals per fer front a un entorn que evoluciona i canvia a gran velocitat. Per això, a l’ASCEF treballem per oferir-vos activitats, seminaris, taules rodones, col·loquis i tallers que ens ajudin davant els reptes actuals com ara l’adaptació a la transformació digital, a la intel·ligència artificial, la sostenibilitat i la innovació en moments de canvi.

Continuarem posant èmfasi en temes cabdals per les empreses familiars com la successió, el relleu generacional, la cohesió familiar, el llegat familiar a llarg termini i en com alinear els valors de l’empresa amb els de la família, tots ells aspectes rellevants per a l’èxit i la continuïtat de les empreses familiars.

Al novembre celebrarem una nova trobada anual de socis, i serà en el primer trimestre de 2025 quan l’ASCEF afrontarà un nou repte: Barcelona serà la seu del Encuentro Nacional del Fòrum Familiar 2025, un acte de que sens dubte donarà visibilitat a la nostra Associació i molt especialment als membres més joves que formen part del grup del Fòrum de Joves, veritables protagonistes de la trobada.

L’inici d’un nou curs marca una oportunitat per revitalitzar la connexió entre els membres, actualitzar el coneixement i compartir experiències en la gestió de les empreses familiars. Us animem i convidem a participar de les activitats que l’ASCEF està preparant per a aquest nou cicle i de les que, com sempre, us anirem informant puntualment.

De nou, iniciem el curs COMPROMESOS AMB TU.

Isabel del Sol

Directora

L’ASCEF explica el valor de l’ empresa familiar als alumnes del Programa Escola i Empresa de FemCAT

Durant el curs 2023-2024, l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar a través dels seus socis, ha participat en el Programa Escola i Empresa que impulsa FemCAT, Fundació d’Empresaris de Catalunya.

Aquest programa té com a objectiu acostar el món empresarial als alumnes d’Educació Secundària (4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà) i Cicles Formatius de Grau Superior mitjançant un diàleg amb un empresari o directiu que explica la seva experiència amb la intenció de despertar l’interès pel món de l’empresa entre els joves. A les xerrades protagonitzades pels socis de l’ASCEF, a més, es destaca els valors de l’empresa familiar i s’explica les peculiaritats d’aquestes empreses.

Aquest any, els socis de l’ASCEF han protagonitzat 30 xerrades del Programa Escola i Empresa amb la participació de 1.036 alumnes de 24 centres diferents

La valoració del Programa tant pels centres educatius com pels i per les alumnes és molt alt. Així, la valoració del programa en els centres en que les sessions han estat a càrrec de l’ASCEF és de mitjana de 9,46,  i els centres que ha visitat l’ASCEF recomanarien el programa a un altre centre educatiu amb un 9,50 sobre 10.

Pel seu compromís i dedicació, l’ASCEF vol donar les gracies a totes les empreses familiars que han participat en aquest curs.

En el curs escolar que tot just comencem, l’ASCEF col·labora de nou en aquest programa educatiu. T’animem a participar com a ponent. Només has de contactar amb nosaltres.

Els nostres col·laboradors: INTERNALITZACIÓ, CULTURA D’EMPRESA I GOVERNANÇA

Quan parlem d’internacionalització, hem de parlar amb un profund sentit de propòsit, advertir que no hi ha receptes predefinides, i que cada empresa i cada mercat pot requerir models diferents.

Generalment tendim a analitzar com afectarà la internacionalització a la nostra empresa des del punt de vista econòmic, però com afectarà la internacionalització a la nostra empresa des del punt de vista d’organització i governança?

Generar un mercat estable d’una certa grandària en un país o regió de l’estranger, on se’ns consideri un jugador més del sector, pot implicar la necessitat de tenir determinada presència recolzada en estructures pròpies. És aquí on generalment la internacionalització exigeix un esforç organitzatiu molt important.

La internacionalització implica aprendre les claus del nostre sector en el nou país, però també transmetre les pràctiques i estratègies que han funcionat en el nostre per si són d’aplicació directa o adaptada.

Hem de ser conscients que, si volem tenir una organització ben integrada i una bona governança que faciliti l’adequat control, la cultura i valors d’empresa també han de transmetre’s, la qual cosa suposa un repte no fàcilment assumible.

Per a transmetre tant l’estratègia de la matriu com la cultura i els valors de l’empresa són fonamentals les persones. La bona governança dependrà per tant de l’estructura organitzacional creada i de les persones que l’ocupen.

Hem de pensar quin model organitzatiu tindrem, on estaran les persones crítiques per al funcionament del negoci exterior, quin nivell de responsabilitat els deleguem, quin perfil professional han de tenir i, sobretot, quin perfil humà i quins valors han de posseir.

Suposem que muntem o adquirim aquestes estructures pròpies -anomenem-les filials- al país de destinació. En una organització amb filials, necessitem a persones que dirigeixin i controlin el bon èxit del negoci en aquest lloc.

Podem definir tres models principals de gestió i governança:

Desplaçar a un professional des de la matriu, un expatriat

Sol ser la forma més ràpida i efectiva de govern i transmissió de cultura i valors.

El major problema d’aquesta opció és la seva disponibilitat. La persona ha de complir molts requisits: el seu coneixement i experiència en el negoci, els seus valors, les seves habilitats socials per a encaixar en un nou entorn i la seva disposició (seva i de la seva família) per a desplaçar-se. Un altre factor per considerar serà el temps que estigui disposat a viure en el seu nou destí, així com les seves expectatives respecte al retorn a la casa matriu i la posició que ocuparà en reconeixement a la consecució dels objectius fixats.

Ja veiem que aquest model no és d’implantació fàcil en l’empresa familiar en els inicis del procés d’internacionalització. Bé al contrari, aquestes circumstàncies es donen fonamentalment en aquelles companyies que porten anys internacionalitzades i que han anat construint una estructura internacional que els permet tenir professionals sempre disponibles per a traslladar d’un país a un altre. Amb aquests professionals bregats en anys d’èxits en diferents mercats s’asseguren capacitat d’adaptació als mercats, però, sobretot, respecte a la cultura i valors de l’empresa.

Contractar un professional perquè dirigeixi la nostra filial

No pensem amb lleugeresa que podem fàcilment trobar al responsable ideal que necessitem. Haurem de ser rigorosos i exigents en la cerca i la selecció, encara que es retardi la seva incorporació. Canviar a un primer directiu de filial és després més llarg i enutjós.

El primer escull és a qui soc capaç d’atreure si soc empresa poc coneguda i potser petita al país de destinació. Si aquest és el cas, serà difícil d’atreure als millors professionals del sector -tret que embenem un projecte molt il·lusionant-, la qual cosa dificultarà el nostre aprenentatge del negoci en els seus hàbits locals.

Si el professional que incorporem per a dirigir la filial ve d’un altre sector, partirem d’un coneixement més limitat en el nostre. Evidentment, podrà tenir bones qualitats professionals en general, si hem fet una bona selecció, però no aportarà el know-how del sector que ens interessa.

Arribats a aquest punt és important considerar el comportament personal fora del negoci de la persona a seleccionar. Si podem tenir algunes referències externes que ens ajudin, poden ser bon indicatiu del tarannà, ambicions i fiabilitat de la persona. Un bon professional que no abraci la nostra cultura i valors pot suposar un fracàs del negoci.

Crear la filial de la mà d’un soci local que es responsabilitzarà de la direcció.

Aquesta opció ens aportarà un bon coneixement del país de destinació i, eventualment, del sector. En qualsevol cas, no té per què assegurar-nos una cultura d’empresa i uns valors semblants als nostres. És fonamental referent a això ser exigents i meticulosos en seleccionar al soci si volem relacions a llarg termini, i devem sempre tenir un acord que reflecteixi clarament el paper i les responsabilitats de cadascuna de les parts, així com establir una forma clara de sortida davant qualsevol eventualitat.

Tant en els casos de contractació d’un director general per a una filial pròpia com en el cas de direcció per un soci local, la reflexió que ens hem de fer és: Com puc transmetre-li ensenyaments del sector al responsable local de la filial? I els valors i cultura de l’empresa?

En el cas d’un director general contractat, una primera manera de transmetre coneixement i cultura és fer que estigui un temps en la matriu-idealment treballant en una posició real-, però sol ser complicat per temps, organització i idioma.

Altres maneres de transmetre ensenyaments, valors i cultura tant en els casos de directiu contractat com de soci local són les següents:

Supervisió des de la matriu:

Podem supervisar des de la nostra seu a través d’un responsable dedicat a la filial durant un termini prou llarg: diguem, per exemple, dos anys. Passat aquest període, podem deixar definitivament la filial en mans de l’estructura organitzativa que hàgim definit. En tot cas és important evitar que el desconeixement del mercat de la filial per part de la matriu pugui fer de la supervisió una cotilla que coarti l’evolució positiva del negoci.

Per tant, és crític -a part de seleccionar bé al soci o al responsable de filial- seleccionar a l’adequat supervisor de l’operació en la filial des de la matriu.

Les persones que supervisen des de la matriu han de tenir un carisma especial, experiència real, èxit demostrat en el mercat nacional i una disposició a viatjar amb veritable esperit d’aprenentatge en el terreny. Si no trepitgen el mercat de veritat en els seus viatges, seran fàcilment dirigits pels equips locals amb boniques presentacions en amigables reunions.

I, fins i tot anant al terreny, han de tenir la capacitat d’intuir desviacions de la realitat respecte al que se’ls mostra en determinades “visites de mercat”, aprofundir sobre elles i distingir els trets inequívocs de la veritable evolució del negoci.

De fet, el primer consell seria un desplaçament temporal d’alguns mesos a la filial per a poder avaluar tant el mercat i els seus hàbits com conèixer en profunditat a la persona que dirigeix la filial. Si el responsable de filial o soci local són apropiats, aquest fet aportarà a més un alt nivell de confiança i complicitat entre ell i el seu supervisor de la matriu.

Els ensenyaments del supervisor de la central sobre la filial han de ser de tipus tècnic (coneixement de negoci, implantació, etc.), estratègic i de valors de la companyia. Sense aquests tres ensenyaments i l’acord en el fonamental de tot això, la integració de la filial en l’estratègia global de l’empresa serà difícil.

Trasllat d’un expatriat per a ocupar un nivell inferior de l’organització

Les seves característiques dependran de les circumstàncies de la filial i de la disponibilitat de la persona. Per exemple, hem de ser més exigents en el cas de tenir un soci local, ja que no acceptarà fàcilment a qui no li aporti prou i, d’altra banda, supervisar la labor del soci requerirà més habilitats per part de l’expatriat.

En tot cas, és desitjable que sigui una persona amb bon historial en el negoci nacional, amb bon potencial i amb excel·lents qualitats socials, al qual l’experiència internacional li aporti coneixement complementari i li prepari per a fer un salt en l’organització en el futur.

L’existència d’aquesta persona pot ser de gran utilitat, perquè ajuda al bon funcionament del negoci, a una correcta comunicació matriu-filial i a la bona transmissió de cultura i valors.

Concloguem dient que la internacionalització implica un gran repte a nivell organitzacional. Independentment del model que es triï, és necessari comptar al capdavant de la filial no sols amb un gran professional, sinó amb una persona que cregui i abraci la nostra cultura i els nostres valors. A més és necessari tenir a una persona o equip en la matriu capaç de donar suport a la filial amb veritable coneixement del negoci, fruit de la visita exhaustiva al mercat sobre el terreny, fins i tot amb llargues permanències en els inicis. La transmissió de la cultura i els valors de la nostra empresa són fonamentals per a l’èxit i, sobretot, per a una adequada governança.

Luis Lopezbarrena

Membre de la Comissió d’Estratègia i Expansió CIBG (Consejo de Innovación y Buen Gobierno)
Expert en Empresa Familiar

Dedicar temps i recursos és clau per aconsenguir una bona governança familiar

L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar i el Cercle d’Economia han organitzat, amb la col·laboració del BBVA, la quarta edició de “L’empresa familiar: Passat, present,… I futur?”, una sessió centrada en la trajectòria de destacades empreses familiars de sectors ben diferents però amb el nexe comú d’haver aconseguit incorporar en els seus òrgans de govern als membres de les noves generacions familiars.

Jaume Alsina, president de l’ASCEF, ha destacat que “el veritable repte de les empreses familiars és ser capaços de traspassar el llegat” i ha apuntat que els 2 grans desafiaments són “seguir aportant valor a la societat intentant que el projecte empresarial sigui viable, rellevant i exitós amb l’objectiu d’atraure el millor talent, la millor garantia d’excel·lir a nivell global”. També ha afegit que “és clau dedicar temps i recursos a planificar i treballar una sòlida i bona governança corporativa i familiar”. Per la seva banda, el director regional de banca d’empreses i corporacions de BBVA a Catalunya Francisco Pla ha recordat que “intentem estar sempre al costat de les empreses, també de les familiars, per facilitar el seu creixement el més inclusiu i sostenible possible.

Grup Clade i l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar signen un acord de col·laboració

Grup Clade, primer grup empresarial de l’economia social a Catalunya, i ASCEF, entitat que representa a empreses de propietat familiar a Catalunya, van signat dilluns 9 de setembre un acord de col·laboració per tal de posar en marxa projectes comuns a partir dels elements compartits per els dos models empresarials.

La signatura del conveni, per part dels presidents de les dues entitats, Tomàs Llompart (Grup Clade) i Jaume Alsina (ASCEF), demostra la voluntat de generar un espai de trobada per dos models empresarials i econòmics que tenen molts aspectes compartits a nivell de propòsit com l’arrelament al territori, la reinversió dels beneficis, la innovació i la responsabilitat social, entre d’altres.

Segons Tomàs Llompart, “per a Grup Clade aquesta signatura és un pas més en l’objectiu de cooperar amb tots els actors de l’economia catalana amb els que compartim objectius, a molts nivells. Volem que l’economia social participi i sigui protagonista en projectes comuns que reforcin el teixit empresarial del país i ens ajudin a fer extensiva una manera diferent de fer economia, més responsable socialment però igualment competitiva. És en aquest sentit que el conveni signat amb ASCEF és un pas important”.

En paraules del president d’ASCEF, Jaume Alsina, “aquest acord amb el Grup Clade s’emmarca dins el compromís de l’empresa familiar catalana amb el compliment dels criteris ESG (Environmental, Social and Governance) que, en els últims anys, són un dels aspectes fonamentals en la política i en l’estratègia, tant per les empreses com per altre tipus d’entitats. Actuar tenint en compte els criteris ESG vol dir compartir una política de bona governança compromesa amb la transparència i un model social sostenible sota una mirada equilibrada entre els aspectes econòmics, socials i mediambientals, en la que les empreses que formen part d’ASCEF hi estan enfocades”.

Els primers acords del conveni

La primera conseqüència fruit de la signatura de l’acord serà l’organització d’una conferència abans de finalitzar aquest any al voltant d’un tema transversal que afecti els dos models. A partir d’aquesta primera trobada, ASCEF y Clade organitzaran conjuntament un cicle semestral per activar la col·laboració entre les empreses que formen part de les dues entitats.

Grup Clade està integrat per onze entitats, la major part d’elles cooperatives: Abacus Cooperativa, Cooperativa Plana de Vic, Corma, Escola Sant Gervasi, Fedefarma, Fundació Blanquerna, Comunitat Minera Olesana, Grup Sant Pere Claver, Orquestra Simfònica del Vallès, Previsora General i Suara Cooperativa. En el seu conjunt, Clade compta amb més de 6.600 persones ocupades, 2.100 socis treballadors i 1 milió de socis consumidors, el que el converteix en el principal grup empresarial de l’economia social a Catalunya.

La importància del full de ruta de l’empresa familiar i el consens

El passat 1 de juliol, Pilar Perez-Valenzuela, consellera de Cuatrecasas, va impartir la tercera sessió del curs sobre protecció patrimonial. En aquesta ocasió va destacar la rellevància de marcar el full de ruta de l’empresa familiar a través d’acords familiars i els reptes que presenta aconseguir que existeixi consens, que siguin efectius i que les generacions esdevenidores es puguin implicar. Així mateix, va posar en relleu la necessitat que els acords familiars han d’anar coordinats amb els documents personals, societaris i parasocietarios que tinguin signats els membres de la família.

Esport i germanor al Torneig de Pàdel dels Fòrum de l’ASCEF

El Diumenge, 30 de juny el Fòrum de Joves va organitzar un torneig / americana de pàdel a les noves instal·lacions de Frigicoll a Sant Just Desvern. Una excel·lent oportunitat per practicar i posar a prova el nivell dels participants i el que és més important, passar una bona estona entre companys.

Després d’un intens matí de competició els campions van ser Pere Batalla i Àlex Reyne de Simon i els sub-campions van ser Cristina Borràs d’AMSTRO i Ricard Oller d’Oller Business Insurance Brokers. A continuació, tots els participants van compartir un bon aperitiu de Diumenge, es van sortejar lots de productes d’empreses sòcies de l’ASCEF i van poder visitar les instal·lacions de l’empresa familiar Frigicoll de la mà d’Ana Rigol Coll.

Si necessites més informació contacta amb nosaltres ascef@ascef.com