Autor: usuari_ascef_admin

El passat 12 de març, vam viure una jornada clau per al futur de l’empresa familiar al Fòrum de l’ASCEF. En una trobada a les oficines de Cuatrecasas, vam posar sobre la taula un debat imprescindible: Fons i empresa familiar: Oportunitats o dimonis? Amb les ponències d’Ignasi Botet, Carles Alsina Sola i Albert Ferrer per part del Fòrum ASCEF (Associació Catalana de l’Empresa Familiar) i Roger Freixes Portes, Pilar Perez Valenzuela, Óscar Bertrán Rocabert i Xavier Xivillé per part de Cuatrecasas, vam analitzar com la inversió de fons pot obrir noves oportunitats de creixement i professionalització, però també plantejar reptes en governança, cultura empresarial i relleu generacional.
Es van compartir casos reals, estratègies de gestió i reflexions sobre com assegurar la sostenibilitat i competitivitat de les empreses familiars en un mercat en constant evolució.
A més, la jornada va concloure amb un espai de networking, on es van generar connexions i noves perspectives per als nostres projectes.

 

La Fundació va ser creada el 2008 per Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat de Catalunya, com a compromís per lluitar contra la malaltia de l’Alzheimer després de ser diagnosticat. Pasqual Maragall és actualment president honorífic, i la seva dona, Diana Garrigosa, en va ser cofundadora i la va presidir fins al 2020, any de la seva mort.
Actualment, la Fundació està presidida per Cristina Maragall i dirigida per Arcadi Navarro. La seu de la Fundació es troba al Campus de la Ciutadella de la UPF, a Barcelona.

Parlem de la tasca de la Fundació i els reptes en la lluita contra l’Alzheimer amb Ana Borrell, responsable d’empreses i fundacions de la Fundació Pasqual Maragall:

– Quines són les vostres línies d’actuació prioritàries?

S’estima que a Espanya hi ha més de 900.000 persones que pateixen Alzheimer i altres demències, una xifra que es duplicarà en els pròxims vint anys. Sense tractaments i amb l’augment de l’esperança de vida, les demències podrien col·lapsar els sistemes sanitaris i assistencials.
La major part del pressupost de la Fundació (74%) es destina a la seva missió fundacional, concretament a la investigació en la prevenció de l’Alzheimer i a canviar la percepció social de la malaltia mitjançant la divulgació i la sensibilització.
Donem suport a les famílies afectades i a les persones cuidadores a través dels nostres grups de suport presencials i en línia, ja que som conscients que la salut de qui cuida repercuteix directament en el benestar de la persona amb Alzheimer.

– Què és el Barcelonaβeta Brain Research Center?

El Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) és el centre d’investigació de la Fundació Pasqual Maragall i, des dels seus inicis el 2012, ha apostat per la investigació en la prevenció de l’Alzheimer i per l’estudi de les funcions cognitives afectades en l’envelliment, tant saludable com patològic.
Recolzem la investigació científica a través de dues vies: el nostre propi centre d’investigació (BBRC) i el programa Pasqual Maragall Researchers Programme, que atorgarà beques de cinc anys de durada a investigadors individuals o a grups formats per un màxim de tres investigadors principals.

– Creieu que és possible el somni d’un futur sense Alzheimer?

La Fundació Pasqual Maragall lidera esforços pioners en recerca biomèdica, centrats en la detecció precoç mitjançant biomarcadors, la prevenció de l’Alzheimer i el desenvolupament de noves teràpies. Participem activament en assaigs clínics i treballem per garantir que els avenços científics arribin de manera equitativa a totes les persones afectades. El nostre compromís és clar: avançar cap a un futur sense Alzheimer, millorant la vida de milions de pacients i les seves famílies.

-Què podem fer nosaltres, com a empreses familiars i famílies empresàries, per ajudar la Fundació i contribuir a la lluita contra l’Alzheimer?

Som una fundació privada sense ànim de lucre i ens financem gràcies al suport de més de 93.000 socis i sòcies, mecenes, empreses, donants, iniciatives i llegats solidaris, que fan possible la continuïtat del projecte.
La investigació és l’únic camí per vèncer l’Alzheimer i tots hi podem contribuir, fent-nos socis o donants, o establint altres tipus de col·laboracions a través de les empreses familiars.
Més informació

 

És habitual que els socis persones físiques realitzin distribucions de dividends per a obtenir liquiditat de les seves societats. No obstant això, existeixen altres operacions com la distribució de prima d’emissió o la reducció de capital que permeten l’obtenció de fons per part de les persones físiques amb una fiscalitat més favorable que la del repartiment de dividends.

Existeixen diferents vies per les quals els socis persones físiques poden obtenir liquiditat de les societats en les quals participen, sent el repartiment de dividends la més comuna, encara que no la més eficient des d’un punt de vista fiscal, ja que amb la normativa actual suposa una tributació en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) a un tipus marginal màxim del 30%.

Altres alternatives fiscalment més eficients serien la distribució de prima d’emissió o la reducció de capital. En aquestes operacions, l’import obtingut per la distribució de la prima d’emissió o per la reducció de capital minora, en primer lloc i fins a la seva total anul·lació, el valor d’adquisició de les accions afectades per la distribució, tributant l’excés (diferència entre l’import obtingut i el preu d’adquisició de les accions) al tipus marginal màxim del 30%. És a dir, aquestes operacions, en la mesura en què comporten en tot o en part la devolució d’aportacions, permeten obtenir liquiditat sense haver de tributar per la part de la devolució que es correspon amb l’import aportat a la societat en el moment de la seva constitució i en posteriors ampliacions de capital i/o amb el satisfet amb motiu de la seva adquisició.

No obstant això, des de l’exercici 2015, en el supòsit de repartiment de prima o reducció de capital de societats no cotitzades, quan existeixi una diferència positiva entre el valor dels fons propis de les accions afectades corresponents a l’últim exercici tancat amb anterioritat a la data de l’operació i el seu valor d’adquisició, l’import obtingut amb la distribució de prima o reducció de capital es considerarà rendiment de capital mobiliari i només l’excés sobre la citada diferència minorarà el valor de les accions afectades.

Així, en un suposat repartiment de prima o reducció de capital en el qual existeixi la diferència positiva esmentada anteriorment, la Llei de l’IRPF considera que s’ha de tributar sempre primer per aquesta diferència (tributació assimilable a una distribució de dividends, amb independència que jurídicament s’estigui realitzant una distribució de prima o reducció de capital).

Al seu torn, per a evitar que existeixi una doble tributació quan amb posterioritat a repartiments de prima o reduccions de capital que hagin tributat com a dividends, es produeixi un repartiment de reserves, es preveu que l’import obtingut pel repartiment del dividend minori el cost d’adquisició de les accions afectades, amb el límit del rendiment integrat amb caràcter previ a conseqüència del repartiment de prima o reducció de capital. És a dir, la fiscalitat d’aquest repartiment de dividends s’assimilarà a l’aplicable per a un repartiment de prima o reducció de capital.

En el supòsit que s’hagin realitzat adquisicions d’accions en diferents moments, que impliquin que el cost d’adquisició no sigui igual per a totes les accions, la Direcció General de Tributs ha precisat que tant la diferència positiva entre el valor de fons propis i el cost d’adquisició, com la minoració del cost d’adquisició haurà de realitzar-se tenint en compte el cost unitari de cada acció.

Així, els repartiments de prima o reducció de capital poden no generar tributació en IRPF en aquells supòsits on el cost d’adquisició de totes les accions superi l’import rebut per cada acció a conseqüència de l’operació, i no existeixi una diferència positiva entre el valor dels fons propis i el valor d’adquisició. Aquest podria ser el cas, per exemple, de societats adquirides per herència o donació.

Així mateix, en el cas que existís l’esmentada diferència positiva una adequada combinació de repartiment de prima o reducció de capital i posterior repartiment de dividends podrien reduir la tributació efectiva a la meitat.

Nuria Cabré Plana
Sòcia del departament Tributari de Garrigues

Alguns socis de l’ASCEF (Associació Catalana de l’Empresa familiar) han tingut l’oportunitat de visitar l’empresa familiar Simon, empresa que durant 2016 va celebrar el seu centenari, envoltats de la seva evolució en el món de l’energia, l’electricitat i els mecanismes elèctrics. Des dels seus inicis, enllumenant per primera vegada Olot de manera elèctrica, com avui dia, aquesta família empresària, ha sigut capaç de traslladar la seva llum i energia, a l’àmbit internacional.

La setmana passada, els membres del Fòrum de l’ASCEF va realitzar un taller sobre emprenedoria en l’empresa familiar, dirigit pel Jordi Tarragona, business family coach amb gran experiència i trajectòria. Durant la sessió, es va treballar un cas pràctic en què es presentava la situació a la qual s’enfrontava una empresa familiar davant la voluntat d’emprendre una nova línia de negoci per part d’un dels membres. Els participants van poder debatre lliurement gràcies al ventall d’eines i consells útils que els va transmetre el ponent.

Una experiència molt enriquidora que ajuda les famílies a reflexionar sobre la possibilitat d’innovar i créixer dins el seu entorn. Donem les gràcies a tots els assistents, al Jordi Tarragona per compartir els seus coneixements i a Garrigues per proporcionar-nos un espai exclusiu dins de les seves oficines a Barcelona.

Un grup de dones del grup Anem a Compartir de l’ASCEF, va tenir el plaer de gaudir d’un dinar amb la Carme Ruscalleda, xef i divulgadora gastronòmica, on va compartir els seus inicis i vivències en el món dels aliments i de la nutrició, l’evolució cultural i com ha afectat aquesta evolució en el món de la cuina, de la importància que presenta l’alimentació en les persones i com apropar la cultura de mercats en la gent jove.

En el marc del cicle “L’empresa familiar: passat, present i… futur?” que organitzem el Cercle d’Economia i l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar – ASCEF, en col·laboració amb el BBVA, aquest dimarts hem conegut el testimoni de dues empreses familiars centenàries, AC Marca i TOUS.

Durant aquesta 6a sessió, Marcos Fernández, president i conseller delegat d’AC Marca ha explicat com ha afrontat la companyia els diferents relleus generacionals. “Durant una etapa es va apostar per crear marques de zero, en altres moments es va focalitzar l’estratègia en la internacionalització, més endavant vam pensar que era el moment de comprar marques existents per a seguir creixent.” En aquest sentit, apunta que “cada vegada que s’ha incorporat una nova generació ha sabut trobar el seu camí, construint sobre el què s’havia trobat i aportant energia renovada.

Pel que fa al paper de la família al dia a dia, ha compartit que a AC Marca tenen “un protocol que estipula que l’empresa sempre ha d’estar ben alimentada de talent de fora i que no s’ha de limitar només al talent familiar.” Perquè creuen que “és imprescindible mantenir aquest equilibri”.

Rosa Tous està convençuda que la seva mare “era el cor de l’empresa” i el seu pare “el cap”. “Des del principi, han format un tàndem entre tots dos que ha sigut perfecte. Ella s’encarregava de la branca creativa i comercial, mentre que ell es dedicava a l’àrea de negoci.”

La vicepresidenta corporativa de TOUS ha explicat que, poc temps després d’obrir botigues fora de Manresa, van explorar el model de franquícies, però “no ens va funcionar i vam optar per societats participades. Nosaltres aportàvem el coneixement i el producte; mentre que els socis s’ocupaven de la gestió de la botiga, tant del local, com del personal i l’inventari.”

Dimarts, 11 de febrer es va celebrar la sessió presencial sobre Family Offices, organitzada conjuntament per l’ASCEF i KPMG España.
En un món cada vegada més complex i canviant, és essencial comptar amb estructures que garanteixin la preservació del patrimoni familiar, actuïn amb criteris de sostenibilitat i assegurin la continuïtat del llegat generacional.
Durant aquesta sessió, vam explorar com protegir el capital davant de riscos digitals, adaptar-nos a noves normatives fiscals globals, integrar criteris ESG en les inversions i garantir l’harmonia familiar a llarg termini. Amb ponents experts i casos pràctics, aquesta sessió va proporcionar les claus per estructurar un Family Office d’una manera eficaç, sostenible i orientat al futur.

Un grup de socis de l’ASCEF van assistir a la 2a. Sessió dels “Diàlegs i Reflexions” amb el Sr. Xavier Calaf, soci emèrit de Cuatrecasas, on varen  tractar casos pràctics i aprenentatges davant el repte del relleu generacional.

L’Asociación de la Empresa Familiar de Madrid (ADEFAM) i l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar ASCEF) van celebrar a Madrid una Trobada Empresarial que va combinar activitats culturals i oportunitats de networking per a reforçar els llaços entre les empreses familiars de totes dues comunitats.

L’esdeveniment va començar amb una visita a una de les principals institucions d’Espanya, el Senat, on els assistents van poder conèixer el seu funcionament i estructura. El recorregut va estar guiat per Ander Gil, expresident de la Cambra Alta, qui va explicar el paper d’aquesta institució en la representació territorial del país a través de les seves sales detallant la història i la funció de cadascuna d’elles, així com la seva pròpia experiència com a membre de la institució.

La visita va finalitzar a la Sala Clara Campoamor, on Ander Gil va convidar els empresaris assistents a considerar el Senat com “una porta oberta per a exposar inquietuds i matèries que preocupin l’empresa familiar”. A més, va declarar que “les empreses familiars formen part del nostre patrimoni a preservar i protegir, ja que són responsables del bon estat de la nostra economia. Tenir trobades empresarials que ajunten territoris, és sempre enriquidor”.

Per part seva, Verónica García Castelo, presidenta de ADEFAM, va emfatitzar la importància de les institucions com a garantia d’estabilitat del país i per al desenvolupament de les empreses familiars espanyoles. A més, va destacar l’esdeveniment com una oportunitat clau per a estrènyer llaços entre els socis de totes dues Associacions Territorials.

Jaume Alsina, president de l’ASCEF, va posar el focus en què la raó de ser i far que ens guia és la construcció i transmissió d’un llegat, generació rere generació, aconseguint consolidar els nostres projectes empresarials basats en l’excel·lència i el talent dels nostres equips gràcies al seu compromís i il·lusió i així poder seguir, entre tots, consolidant i preservant el nostre “privilegiat” estat del benestar Hem de reivindicar una Europa unida, fort, rellevant i autèntic paradigma de convivència, equitat, democràcia i desenvolupament social.

La jornada va continuar a la Galeria de les Col·leccions Reals, on els participants van poder admirar peces emblemàtiques de la història d’Espanya en una localització única, a la vora del Palau Real. Posteriorment, la trobada es va traslladar a l’Hotel VP Plaza d’Espanya on els assistents van gaudir d’un esmorzar de networking.

Aquesta Trobada Empresarial ha servit per a estrènyer llaços entre les empreses familiars assistents, associades a ASCEF i ADEFAM, demostrant que comparteixen un llegat comú i el compromís d’impulsar el desenvolupament econòmic del país.