Autor: usuari_ascef_admin

Una amplia representació de membres de l’ASCEF ha estat present al XXVI Congrés Nacional de la Empresa Familiar, organitzat per l’Instituto de la Empresa Familiar a Bilbao, amb la col·laboració d’AEFAME (Asociación de Empresa Familiar de Euskadi). El Congrés, al que van acudir 600 empresaris familiars procedents de tota Espanya i pertanyents a tots els sectors, es va celebrar sota el lema “LA FUERZA DE LAS PERSONAS”.

Bilbao acollirà entre el 22 i el 24 d’octubre pròxims el XXVI Congrés Nacional de l’Empresa Familiar, organitzat per l’Instituto de la Empresa Familiar (IEF), amb la col·laboració de l’Associació de l’Empresa Familiar d’Euskadi (Aefame) i el patrocini de Banco Santander i KPMG, i al qual està previst que assisteixin més de 500 empresaris familiars procedents de tota Espanya.La cita anual de l’empresa familiar comptarà amb la presència de Sa Majestat el Rei, així com de destacats ponents nacionals i internacionals, tal com han anunciat avui a Bilbao el director general executiu de l’IEF, José Luis Blanco, i el president de Aefame, José Miguel Lanzagorta, en una roda de premsa.

El Congrés de l’Empresa Familiar s’ha convertit en el fòrum empresarial més important d’Espanya. El lema triat enguany és “La Força de les Persones”, i vol expressar la idea que són les persones les que amb el seu treball, el seu talent i la seva il·lusió fan avançar a aquest país, i que les empreses familiars constitueixen un dels llocs on aquestes es troben i es desenvolupen.

En la seva intervenció, Lanzagorta ha assenyalat que “Euskadi és rica en empreses familiars. El 84% del teixit empresarial basc són empreses familiars, la qual cosa posa de manifest el paper vertebrador del nostre model d’empresa. Sens dubte som la base de l’economia basca”.
“Som també -ha recalcat- un factor de competitivitat clau de l’economia i tenim molt potencial per a continuar contribuint al creixement econòmic i social basc. Però perquè Euskadi continuï sent un territori atractiu per a l’assentament i manteniment d’empreses familiars, necessitem generar un ecosistema competitiu que doti d’estabilitat i potencial de creixement a les empreses familiars basques”.

Per part seva, José Luis Blanco ha assegurat que “el principal actiu de les empreses familiars són les persones i entorn d’elles es desenvolupen els projectes d’aquestes companyies”. En aquest sentit, l’objectiu d’aquest Congrés que se celebra a Bilbao és “transmetre a l’opinió pública tot el que les empreses fan per a afavorir el desenvolupament de les persones i propiciar, així mateix, una reflexió sobre el paper que les empreses representen en la integració de les persones en la societat”.

L’empresa, punt de trobada
Les empreses familiars són la base del teixit empresarial europeu. A Espanya representen el 70% de l’ocupació i el 60% del PIB, magnituds que donen idea de la importància que tenen en el sosteniment i desenvolupament de l’estat del benestar. Una contribució constant en el temps, ja que les empreses familiars són més longeves que les no familiars. Alguns dels socis de l’IEF són empreses centenàries i porten segles contribuint a la prosperitat del nostre país.

El diumenge 22 d’octubre tindrà lloc, en el Paranimf de la Universitat de Deusto, la benvinguda als assistents al Congrés, en la qual està prevista la intervenció de l’alcalde de Bilbao, Juan Mari Aburto, i del president de l’Associació de l’Empresa Familiar d’Euskadi, José Miguel Lanzagorta.

La inauguració oficial serà el dilluns 23 d’octubre i estarà presidida per Sa Majestat el Rei, i comptarà amb la presència de les Autoritats protocol·làriament competents i del president de l’IEF, Andrés Sendagorta.

Ponències i intervencions
L’agenda de ponències i intervencions arrenca el dilluns amb una taula rodona en la qual, sota el títol “Empresa Familiar i Talent: Estratègies, Fortaleses i Desafiaments”, participaran Manuel Domínguez (CEO de Mayoral), Pedro Ruiz (CEO d’Alma de Carraovejas), Salvador Palmada (office manager de Spencer Stuart) i Pablo Sagnier (soci de Egon Zehnder), amb la moderació de Javier Ormazábal (president de Velatia).
També intervindrà Juan José Cano, president de KPMG a Espanya, amb una ponència titulada “El Talent com a Palanca de Creixement”.
La sessió del matí comptarà així mateix amb un diàleg entre Ana Botín, presidenta de Banc Santander, i Sabina Fluxá, vicepresidenta i CEO del Grup Iberostar.
La sessió de tarda comptarà amb les ponències dels presidents de quatre companyies que formen part del Instituto de la Empresa Familiar: Corporación Empresarial Pascual (Tomás Pascual), Grupo CALVO (Mané Calvo), SAICA (Ramón Alejandro Balet) y Acciona (José Manuel Entrecanales).
A continuació, una taula rodona analitzarà “La Perspectiva Empresarial”. En la mateixa participaran Antonio Garamendi (president de la CEOE), Manuel Pérez-Sala (president del Círculo de Empresarios), Jaume Guardiola (president del Cercle d’Economia) i Andrés Arizkorreta (president del Círculo de Empresarios Vascos). La moderació serà a càrrec d’Ángel Rivera, conseller delegat de Santander España, i la presentació dels ponents la realitzarà Andrés Sendagorta, president de l’IEF.
El dimarts la jornada començarà amb la taula rodona titulada “Conciliació en l’Empresa Familiar: Reptes de Sempre i Actuals”, en la qual participaran Patrícia Riberes (directora d’Excel·lència Operacional de Gestamp), Rocío Osborne (directora de Comunicació de Osborne) i Salvador Bautista (secretari general del Consell de Bergé y Cía..).
Posteriorment es presentarà un estudi demoscòpic sobre el perfil de l’empresa familiar.

El Marroc, país convidat
Com ja l’any passat, el Congrés de l’Empresa Familiar compta enguany amb un país convidat. En aquest cas, el Marroc, que conformarà la següent taula rodona, titulada “L’Empresa Familiar: el Motor del Marroc”, en la qual intervindran Simón Pedro Barceló (copresident del Grup Barceló), Alfonso Líbano (empresari), Kacem Bennani Smires (president i CEO de Delassus Groupe i president de l’ Institut de l’Entreprise Familiale Maroc) i Jali Benabbés-Taarji (administrador-director general de Holding Dar Taarji i vicepresident general de l’Institut de l’Entreprise Familiale Maroc), amb la moderación de Houda Benghazi (directora de l’Institut de l’Entreprise Familiale Maroc).
La següent intervenció, titulada “Uriach: 180 anys d’història”, serà a càrrec de Joaquín Uriach, president del Consell Familiar del Grup Uriach, en diàleg amb Juan Roure, professor emèrit de l’Àrea d’Iniciativa Emprenedora de l’IESE.
El Congrés finalitzarà amb el discurs de clausura del president de l’IEF, Andrés Sendagorta.
La presentadora del Congrés serà la periodista d’Antena 3 Esther Vaquero.

Sobre l’IEF
Fundat en 1992 a Barcelona, l’Instituto de la Empresa Familiar és una organització empresarial independent, que no té ànim de lucre ni rep subvencions públiques. Els seus socis, un centenar, són les principals empreses familiars del país, líders en els seus sectors d’activitat i presents en els principals mercats internacionals. El seu actual president és Andrés Sendagorta, President de Sener. En conjunt, les companyies que integren l’IEF donen ocupació a 1,1 milions de persones. La seva facturació anual conjunta és del 14% del PIB espanyol, percentatge que supera el 24% si s’inclouen les Associacions Territorials d’Empresa Familiar vinculades, que engloben a altres 1.500 d’empreses.
Tots els socis de l’IEF són presidents, consellers delegats o membres del Consell d’Administració de les empreses de les quals són propietaris. Durant els seus 30 anys d’existència l’Instituto s’ha consolidat com un interlocutor de referència davant les Administracions, dedicats a defensar els interessos de l’empresa familiar, identificar les millors pràctiques en govern corporatiu i gestió, i vetllar per la formació i el networking de les següents generacions.

Sobre AEFAME
Aefame, l’Associació de l’Empresa Familiar d’Euskadi (vinculada a l’IEF) i creada en 2015, la componen 72 empreses basques líders en els seus diferents sectors d’activitat. L’associació està integrada per les principals empreses familiars i famílies empresàries dels tres territoris, referents en els seus respectius sectors d’activitat. Entre totes aconsegueixen una facturació agregada superior als 15.242 milions d’euros i donen ocupació a més de 148.000 persones. Per tot això, l’empresa familiar es dibuixa com un aliat de l’economia basca i la seva “columna vertebral”, en suposar el 84% del teixit productiu de l’economia basca. A més, és un clar contribuent de generació d’ocupació, en representar el 55,45% de l’ocupació del País Basc, amb el que el seu paper és bàsic en la reactivació econòmica.

Anteriors edicions del Congrès Nacional de l’Empresa Familiar
Alacant (1997): Barcelona (1999); Logronyo (2000); Santiago de Compostela (2001); Salamanca (2002); Còrdova (2003); Oviedo (2004); Tenerife (2005); València (2006); Palma de Mallorca (2007); Madrid (2008); Saragossa (2009); Santander (2010); Valladolid (2011); Barcelona (2012); Jerez de la Frontera (2013); Alacant (2014); Bilbao (2015); A Corunya (2016); Toledo (2017); València (2018); Múrcia (2019); Sede Virtual (2020); Pamplona (2021); Càceres (2022).

Reempresa és el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses de Catalunya impulsat per la patronal Cecot i la fundació Autoocupació. És un espai per potenciar idees i projectes emprenedors i posar en contacte a persones empresàries que volen vendre una empresa en funcionament amb persones emprenedores que volen posar en marxa un projecte empresarial sense haver de començar de zero.
Des del Centre de Reempresa de Catalunya han calculat que prop d’un 88% de les empreses que s’han cedit a través del seu servei continuen funcionant anys després. Aquesta xifra és molt alta si la comparem amb la taxa de supervivència de noves empreses.

A més, Reempresa compta amb una gran varietat de serveis, adaptats a les necessitats de les persones cedents i reemprenedores:

1. Disposa d’un ampli mercat amb més de 1.300 empreses en venda de tots els sectors.
2. Assessorament individualitzat per a l’elaboració del pla de cessió o compra, així com assessorament durant tot el procés de transmissió de l’empresa.
3. Acompanyament per part de la persona cedent a la persona reemprenedora que adquireix el negoci o empresa
4. Finançament a través d’associacions i entitats bancàries perquè el finançament no sigui un problema a l’hora de comprar un negoci en funcionament.
5. Actes i activitats de Networking que fomenten la trobada entre persones cedents i reemprenedores.
6. Tots aquests serveis no tenen cap cost per a les persones usuàries perquè Reempresa rep cofinançament públic.

L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) s’ha adherit a la xarxa de col·laboradors del Centre de Reempresa de Catalunya, el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses amb l’objectiu de treballar junts per fomentar la compravenda de negocis al nostre país.
L’ASCEF pensem que el projecte Reempresa pot ser una bona oportunitat i un bon punt de partida perquè els joves empresaris, les noves generacions adquireixin experiència i creixien professional prenen el relleu de projectes reals i en marxa. També és una bona oportunitat perquè els membres de les famílies empresàries més experts participin en projectes que els / les interpel·len per afició, curiositat, il·lusió, romanticismes, amor pel territori, recuperar tradicions o dur a terme un projecte entre amics.
Així doncs, les empreses i les persones que l’ASCEF derivi a Reempresa podran rebre atenció i acompanyament personalitzat i sense cap cost tant per si el que volen és cedir la seva empresa com si el que desitgen és adquirir-ne una en funcionament.

L’objectiu d’aquesta col·laboració és disseminar els serveis, recursos i el mercat de la Reempresa entre els membres de l’Associació i treballar conjuntament per mantenir viu el teixit empresarial.

Vols saber-ne més? Entra a reempresa.org

Un any més, l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar a través dels seus socis, ha participat en el Programa Escola Empresa de FemCAT. Aquest programa té com a objectiu acostar el món empresarial als alumnes de Secundària (4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà) i Cicles Formatius de Grau Superior. Per aconseguir-ho, un empresari o directiu visita l’escola i parla amb els alumnes sobre la importància i el paper de l’empresa a la societat.

La conversa amb el ponent convidat i la reflexió sobre la seva motivació i el seu dia a dia ajuda als i estudiants a visualitzar aspectes de la vida a l’empresa i del seu paper en la societat des d’una perspectiva diferent a la que és habitual. Durant el curs 2022-2023, socis de l’ASCEF han protagonitzat 32 xerrades del Programa Escola -Empresa davant 1.108 alumnes amb la intenció de despertar l’interès pel món de l’empresa entre els joves donant una visió de l’empresa que sigui inspiradora, atractiva, mostrant la necessitat de les empreses per la Societat i explicant les habilitats que requereix una persona empresària.

La valoració del Programa tant pels centres educatius com pels i per les alumnes és molt alt. Així, la valoració del programa en els centres en que les sessions han estat a càrrec de l’ASCEF, és de mitjana de 9,44 i els centres que ha visitat l’ASCEF recomanarien el programa a un altre centre educatiu amb un 9,56 sobre 10.

El Programa Escola-Empresa de FEMCAT esdevé una eficient eina per apropar el món empresarial als més joves en un moment clau de la seva formació.

Si com a soci de l’ASCEF vols participar en aquest programa educatiu en el curs 2023-2024, contacta amb nosaltres.

Imaginem que el nostre fill o filla neix a l’Hospital Materno Infantil de Sant Joan de Déu, li anem a buscar la llet en pols a la farmàcia, comprem les seves primeres joguines a Abacus i més endavant li donem per menjar iogurts de la Fageda.

Què tenen en comú Sant Joan de Déu, Fedefarma, Abacus i La Fageda? Les quatre entitats formen part del que s’anomena com economia social i es caracteritzen per tres factors rellevants: la seva sobirania i governança no resideix en el capital, son total o parcialment non-profit, és a dir, no reparteixen resultats i quan ho fan no remuneren al capital sinó a l’activitat que desenvolupen els seus socis; i quan tenen socis (són societats de persones) funcionen democràticament.

Així doncs, Sant Joan de Déu és una institució sanitària de l’Orde religiosa de Sant Joan de Déu, sense ànim de lucre, que té concert amb el Cat Salut, presta de forma excel·lent serveis sanitaris a la xarxa pública i és un clar exponent de cooperació públic privada. La Farmàcia del nostre barri és una de les tres mil que formen part de FEDEFARMA, la cooperativa de farmacèutics que actua com a central de compres i logística perquè trobem puntualment els medicaments quan els necessitem a qualsevol indret del país per més amagat que es trobi des de fa gairebé cent anys. Abacus és una cooperativa de consumidors de productes i continguts per a la cultura i l’educació amb més d’un milió de socis, on podem trobar llibres, papereria i joguines. Finalment, La Fageda és una Fundació de la Garrotxa que té com a missió integrar laboralment a persones vulnerables (amb una feina amb sentit) i per fer-ho realitat, elabora un iogurt extraordinari que podem trobar a les botigues d’alimentació d’arreu. Tots ells projectes amb un sòlid propòsit, i vocació de llegat i d’impacte.

En aquest entramat d’organitzacions hi podem trobar les cooperatives, les fundacions, les associacions, les mutualitats i altres figures singulars com els centres especials de treball i les empreses d’inserció.

Segons Social Economy Europe l’economia social representa a Europa aproximadament el 8% del seu PIB i en estats com França i Espanya assoleix el 10%. Una part del pastís empresarial gens menyspreable.Sovint és un model empresarial poc conegut tot i que, d’altra banda com podem comprovar està molt més proper al nostre dia a dia del que ens imaginem. Per poc que remenem trobarem que tenim experiències amb l’economia social en el nostre dia a dia molt més sovint del que ens imaginem.

Xavier López
Consultor en aliances i economia social

La Successió a l’Empresa Familiar és un moment clau, en parlem amb Jordi de Juan, Advocat de l’Estat (Exc.), Doctor en Dret i Director de la Càtedra d’Empresa Familiar Bosch Aymerich. Soci a Crowe Legal i Tributari

Què cal incloure en un full de ruta de la successió?
En el full de ruta d’un pla successori en l’empresa familiar han d’incloure’s, amb caràcter essencial tres aspectes:
– La designació del successor;
– la gestió emocional del successor, sent aquesta una qüestió molt rellevant; i
– el disseny de l’estructura jurídica de la successió.
No sent una qüestió principal, ha de tenir-se en compte la càrrega fiscal de la successió, sent molt rellevant per a garantir la pervivència de l’empresa familiar. Per a això, és imprescindible comptar amb un adequat assessorament jurídic i fiscal d’un especialista en matèria d’empresa familiar.

Quin sén els principals aspectes interns i externs per decidir el successor?
Un bon successor de l’empresa familiar ha de reunir una sèrie de condicions, a saber: (I) coneixement del negoci, (II) aptitud per al lideratge de l’empresa familiar, i (III) formació tècnica i professional per a liderar el relleu generacional.

Qui ha de decidir la successió i qui l’ha d’executar?
La decisió sobre la successió en l’empresa familiar ha de ser realitzada pel propi empresari. Sense perjudici de l’anterior, la mateixa ha de ser gestionada tant amb la família com amb la pròpia empresa.
Pel que fa a l’execució del pla successori, l’adequat és que la mateixa es realitzi al si de l’àmbit empresarial.

Hi ha un moment clau per posar en marxa el procés de successió?
En l’àmbit successori, com a garantia d’un correcte relleu generacional, el fonamental és la planificació. L’adequat és anticipar-se al moment de la successió, sense que necessàriament hagi d’estar vinculada al moment de la defunció de l’empresari. A vegades fins i tot és convenient preparar el relleu generacional en vida de l’empresari.

Com s’han de gestionar les emocions de la família?
La gestió emocional és una qüestió clau per al correcte desenvolupament del pla successori. Ha d’afrontar-se amb transparència, diàleg i participació dels membres de la família. A vegades és convenient acudir a un psicòleg especialitzat en gestió i resolució de conflictes familiars.

Tornem de l’estiu amb les forces renovades i amb molta il·lusió per encarar l’últim trimestre de l’any. Un trimestre que, per l’ASCEF, té una data molt especial, el 22 de novembre. La Sala paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona acollirà l’acte commemoratiu del 25 Aniversari, una trobada molt especial i amb sorpreses en la que us esperem a tots.

Però no ens avancem, perquè fins a arribar aquest dia, l’Associació té a punt un bon grapat de trobades i activitats amb les que volem respondre als objectius i compromisos que tenim amb tots vosaltres.

Volem que les nostres activitats responguin a les vostres inquietuds. Amb trobades i conferències amb experts que ens ajudin a analitzar els temes més rellevants i actuals a l’entorn de l’empresa. Amb formacions tècniques que facilitin eines noves i coneixements, gràcies als nostres experts i col·laboradors. Escoltant també la veu de l’experiència amb les trobades #ENSABEM#COMPARTIM#APRENEM, que aquest any hem organitzat amb motiu del 25 aniversari, i en les que empresaris de reconeguda trajectòria comparteixen les seves vivències i experiències.
A totes les trobades i programes que organitzem, tenim sempre present el nostre compromís de potenciar les sinèrgies entre els nostres associats, fomentar l’esperit empresarial a les noves generacions i donar visibilitat a l’empresa familiar.

L’empresa familiar és el motor de desenvolupament fonamental en la nostra economia i en la nostra societat.

No volem oblidar d’agrair-vos a tots, el vostre recolzament durant aquests 25 anys. Comencem, doncs, un nou curs compromesos amb tu.

Isabel del Sol
Directora de l’ASCEF

L’ASCEF ha començat aquesta tardor un nou cicle de converses sobre l’economia social. L’objectiu és acostar dos models empresarials molt característics del nostre país, empreses familiars i socials per incrementar el coneixement mutu i explorar, si s’escau, futures aliances. Al cap i a la fi les mouen aspectes molt rellevants en comú com son el propòsit , la vocació de llegat i el compromís a amb el territori.
A la primera sessió “Aproximació a l’economia social amb vocació d’impacte” celebrada el 26 de setembre van participar Maravillas Rojas, presidenta d’Abacus Cooperativa, Oriol Amat, catedràtic de la UPF, Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers, i Xavier López, consultor en aliances i economia social. Va ser una sessió molt interessant moderada per Elena Busquets, directora de VIA Empresa, on es va parlar de cooperativisme i d’empresa familiar i es van desmentir molts mites.
Per introduir el tema, Xavier López va fer esment de la diversitat d’entitats que formen l’economia social: empreses de totes les mides, fundacions i ONGs, organitzacions similars a les empreses familiars amb qui comparteixen valors com el llegat, el propòsit, la cura de l’entorn i, sobretot “no funcionar amb els criteris clàssics del capital”.
Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers, va comentar que el sector de cooperatives de crèdit té gran rellevància a Europa, on més de 200 milions de persones formen part de bancs cooperatius, destacant que cap cooperativa de crèdit ha estat rescatada.
Maravillas Rojo, presidenta d’Abacus Cooperativa, va explicar que Abacus coexisteix en el mercat i, per tant, li cal ser rendibles, eficients i útils, però també que “volem societats riques, no persones riques”.
Finalment, l’economista Oriol Amat va lligar el cooperativisme amb l’empresa familiar i el seu llegat aclarint que aquests dos models tenen un percentatge de supervivència molt alt perquè pensen més enllà del curt termini i va recordar que hi ha 2,5 milions de catalans que són socis i estan vinculats a una cooperativa.

El Cercle Tecnològic de Catalunya és la fundació referent del sector tecnològic català agrupa més de 60 empreses i un gran nombre de professionals que vetllen per un objectiu comú: transmetre coneixement i generar creixement per a les empreses, les persones i la societat.

Els interessos comuns i els valors compartits entre el Cercle de Tecnològic de Catalunya i l’ASCEF són clars. Per això, s’ha considerat molt oportú signar un conveni de col·laboració entre les dues entitats amb l’objectiu d’apropar el sector tecnològic a les empreses familiars del país per establir-hi sinergies que permetin generar noves oportunitats i punts de trobada.

Van formalitzar l’acord de col·laboració el president del Cercle Tecnològic, Joan Ramon Barrera, i el president de l’ASCEF, Jaume Alsina, en un acte celebrat el passat més de juliol.