Madrid, 12 d’abril.- Empresaris familiars amb activitats en sectors estratègics, com els d’energia, matèries primàries i transport per carretera, s’han mostrat partidaris que el Govern es decanti per la reducció d’impostos abans que per la concessió d’ajudes directes als sectors afectats per l’escalada dels preus energètics. Així mateix, davant les importants febleses estructurals que la guerra a Ucraïna ha posat al descobert en aquests sectors, han sol·licitat de l’Executiu polítiques que mirin al llarg termini i redueixin la dependència de tercers països.

Així ho han posat de manifest Héctor Dominguis, CEO de l’empresa valenciana GDES; José Luis González Pescador, CEO de l’empresa càntabra ABC Logistic, i Pedro Palomo, CEO de la segoviana Octavià Colom, en el marc d’una nova jornada del cicle “L’Empresa Familiar Comparteix”, celebrada a Madrid amb l’objectiu d’analitzar l’impacte de la guerra a Ucraïna en les empreses i l’economia espanyola.
Aquest cicle està organitzat per la xarxa d’Associacions Territorials de l’Empresa Familiar i patrocinat per Credit Suisse.

Per a Héctor Dominguis, CEO de GDES, empresa valenciana especialitzada en la prestació de serveis a la indústria energètica, la qual cosa ha fet la guerra a Ucraïna ha estat precipitar i accentuar una crisi energètica que venia des de lluny i que ha posat de manifest la feblesa de l’estratègia energètica d’Espanya. Al seu judici, “l’estratègia energètica cal planificar-la amb anys d’antelació, procurant reduir l’excessiva dependència que, en el cas d’Espanya, tenim de tercers països”.
Al seu judici, el debat energètic a Espanya pateix una excessiva politització i, en canvi, hauria de guiar-se per criteris científics i tecnològics, i va defensar un mix energètic que limiti la dependència de tercers països i permeti mantenir els preus estables. “Amb les dades científiques a la mà, no té sentit que a Espanya es contempli el tancament de centrals nuclears en els pròxims 10 anys i s’aposti pels cicles combinats quan hi ha tensions en el subministrament de gas i a més l’energia nuclear emet la mateixa quantitat de CO₂ que l’eòlica i té igual o menor impacte que les renovables, realitat que defensa el propi Centre Comú de Recerca de la Unió Europea”.
Dominguis va explicar que no hi ha cap país en el món que es plantegi un mix energètic íntegrament renovable. “És un objectiu irrealitzable, i si ho fos, seria desaconsellable. Les energies renovables són variables i necessiten estar recolzades per una font d’energia estable, ja sigui gas, carbó o energia o nuclear”.
Per al CEO de GDES, en l’actual conjuntura inflacionista i caiguda del creixement, la millor opció seria “reduir la pressió fiscal sobre les rendes, al mateix temps que seria desitjable configurar un marc fiscal que faci viable la generació d’energia nuclear”.

Pressions inflacionistes en el sector alimentari
El sector de l’alimentació és un altre dels sectors estratègics que ja veien pressionats per l’alça en els preus de les matèries primeres abans que esclatés el conflicte a Ucraïna. “Des de 2020, hem tingut molt males collites de cereals en algunes zones del planeta, ocasionant un problema d’oferta que s’ha vist ara aguditzat amb la guerra. No cal perdre de vista que Ucraïna produeix prop del 30% del mercat mundial de cereals”, va explicar Pedro Palomo, CEO d’Octavià Colom, l’empresa segoviana especialitzada en la comercialització i distribució de cereals, fertilitzants, i matèries primeres per a la indústria agroalimentària.
Al seu judici, aquesta situació planteja la necessitat de dissenyar unes polítiques de cultius més estratègiques, que ampliï els marges i els terminis per a la transició cap a una economia íntegrament verda, i a curt termini va apostar per “una baixada d’impostos que permeti compensar la pèrdua de competitivitat de l’economia espanyola, més penalitzada que la resta dels seus competidors europeus per un nivell d’inflació més alt que la mitjana europea”.

Febleses del sector del transport per carretera
Entre les febleses estructurals que la crisi a Ucraïna i l’encariment dels combustibles han posat de manifest en el sector del transport per carretera, José Luis González Pescador, CEO de l’empresa càntabra ABC Logistic, señálo la seva gran atomització. “Mentre que la mitjana de camions per empresa de transport a Espanya és de 3,5 vehicles, a Alemanya és de 200, donant-se a més al nostre país una gran dependència d’aquesta manera de transport, donada la ineficiència del ferrocarril. A això se suma que el sector sofreix un dèficit de conductors, derivat dels baixos sous i els escassos marges que deixa aquesta activitat, i una gran incertesa sobre quin serà l’estàndard tecnològic en el sector del motor en els pròxims anys”.
Amb la finalitat de corregir aquests problemes, l’empresari càntabre es va mostrar partidari d’aconseguir un pacte sectorial, “el menys intervencionista possible”, per a millorar la productivitat del sector, i a curt termini, amb la finalitat de fer front a l’actual conjuntura inflacionista, va defensar que el Govern retorni a l’economia l’increment d’ingressos fiscals que està obtenint per l’efecte de la inflació.