El món agrícola i ramader i les empreses del sector agroalimentari sumen, als factors d’incertesa general (inflació, cost de l’energia, conflicte bèl·lic) els efectes del canvi  climàtic que te conseqüències directes com l’actual sequera o el tancament dels canals de regs de les comarques lleidatanes. Per això , en aquesta entrevista amb Dr. Manel Plana-Farran, professor responsable de l’assignatura “Gestió de l’Empresa Familiar” del Grau en ADE a la Universitat de Lleida i coordinador de la Càtedra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Lleida, hem volgut revisar la situació actual de l’empresa familiar en l’entorn agrari.

Quin és el pes de l’empresa familiar dins el sector agrícola?

Segons dades de la Comissió Europea, el 95,2% de les explotacions agràries dins l’espai europeu, es consideren explotacions agràries familiars. També cal dir que generen el 80% dels llocs de treball del sector, cultiven el 60% de les terres i, una de les dades més impactants; més del 33% dels caps de les explotacions agràries familiars tenen 65 anys o més. A l’altre costat de la piràmide poblacional, veiem  que únicament el 6% dels caps de les explotacions agràries tenen menys de 35 anys. No cal ser molt despert per veure que hi ha un problema de relleu generacional i, en definitiva, un canvi de model de les explotacions agràries com les coneixem fins ara.

Ara bé, com moltes vegades succeeix, aquestes  últimes dades cal matisar-les com ha fet de forma molt encertada l’economista i Director de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Francesc Reguant. En un article publicat a la revista Índice amb el títol: “¿Por qué contamos mal a los agricultores?” respecte a les dades d’ocupats al sector agrari de l’any 2019 ens diu que la mitjana d’edat és la d’un sector jove, (41,62 anys), les dades són similars als autònoms (47 anys), on acostumen a estar els caps de les explotacions agràries familiars. En el cas de les dones, les mitjanes són més altes. I aquestes diferències en les dades són fruit de diferents aspectes com pot ser la diferència entre  qui està en la gestió i qui té la propietat.

Més enllà d’aquestes xifres, hi ha dos idees clau de l’empresa familiar en el sector agrari; per un costat és la extensa presència de les explotacions agràries familiars en el conjunt del sector agrícola i per l’altre, el problema del relleu generacional.

Valors propis de l’empresa familiars com el lligam amb el territori o el llegat, són més forts a l’empresa familiar del sector productiu?

Sense cap mena de dubte hi ha una qüestió de “militància” en aquest tipus d’empreses familiars. Molts cops repeteixo la màxima que “sense projecte econòmic, no existeix projecte social” i em refereixo al fet que la viabilitat econòmica és un element essencial i clau que s’afegeix als elements exposats a la pregunta. En una activitat tan arrelada al seu espai i amb un contacte constant amb el seu entorn com és l’agricultura no pot obviar-se el llegat familiar, la constant cura i interacció amb el seu territori, la producció i transformació d’aliments i també, la necessitat de l’obtenció d’una rendibilitat justa i equilibrada a la cadena agroalimentària. I aquí és un hi ha un dels principals elements d’anàlisi i de constant reivindicació per part de les explotacions agràries, la falta d’una distribució més equànime del valor afegit generat en la cadena de valor. En definitiva, que el preu que paga el client final pels productes agroalimentaris, es distribueixi d’una forma més equitativa per tots aquells actors que conformen la cadena de valor. I en l’inici d’aquesta generació de valor hi són les explotacions agràries familiars.

També cal remarcar que les economies d’escala, les integracions verticals cap enrere i les inversions fetes per empreses que no són “genuïnes” del sector agroalimentari estan canviant la fisonomia d’aquesta activitat econòmica. Cada cop hi ha més grups empresarials que inverteixen en aquest sector, reduint la presència de les empreses agràries familiars.

Hi ha relleu generacional a l’empresa familiar del mon rural?

Les dades ens diuen que el relleu generacional és un dels problemes i preocupacions que estan damunt la taula de les diferents administracions, començant per les instàncies europees. Una de les potes de la Política Agrària Comuna (PAC) és la de facilitar el relleu generacional d’aquests tipus d’explotacions, però es pot veure cada cop més el malestar d’un sector que genera dos elements bàsics i fonamentals de la nostra societat, aliments que abasteixen les botigues i que permeten alimentar-nos dia rere dia (aquest va ser un dels objectius del naixement de la PAC, abastir d’aliments un continent devastat per la II guerra mundial i que es tingués accés a aquests aliments a uns preus raonables) i una contribució fonamental al PIB, esdevenint un sector “locomotora”.

El mon agrícola i ramader i les empreses del sector agroalimentari sumen als factors d’incertesa general (inflació, manca de subministrament), els efectes del canvi  climàtic, com creus que cal afrontar aquesta situació?

La sequera actual i la crisi de regs que ha tingut el Canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues ens ha fet veure que hi ha una Catalunya que ha estat i és el rebost on es produeix aliments  i que sempre s’ha hagut d’anar adaptant. I ara, també ho faran; les empreses familiars agràries sempre han fet de la necessitat virtut. De fet, ja s’estan fent plantacions adaptades als recursos hídrics minvants. Les plantacions de vinyes cap al Prepirineu, especialment al Pallars Jussà i Sobirà són un altre exemple d’aquesta adaptació a un altre escenari climàtic.

Tornant al Canal d’Urgell, és una de les obres que ha tingut més transcendència en la nostra història productiva, econòmica i social, esdevenint el pacte més clar entre la burgesia i la pagesia. Fa 160 anys que va començar a córrer aigua per uns Canals que han permès florir tota una producció i una industria agroalimentària vital pel nostre país; ara bé, en l’actualitat la producció, la transformació i, sobretot, la comercialització d’aquests productes representa el repte essencial per les explotacions agràries familiars.

I els reptes d’aquestes explotacions també representen una necessitat de país; un país equilibrat, des del punt de vista econòmic, social i poblacional; és una necessitat que no podem defugir. Per acabar i com exemple d’això que dic és el que va succeir amb el foc de la Ribera d’Ebre de l’any 2019. Els fronts dels incendis que es van poder controlar abans, coincidiren amb els camps  que estaven cultivats. Per reflexionar-hi.