Eduardo va néixer en una família empresària i va treballar en l’empresa familiar del seu pare, Grup Esterra Hiperocio. En 1997 va assumir la direcció de l’Associació d’Empresa Familiar de Castella i Lleó, fet que, personalment, em va donar l’oportunitat de conèixe’l i compartir molts moments d’aprenentatge i enriquiment personal i professional. És un privilegi  dialogar amb ell, i hem volgut transmetre-ho a través d’aquesta breu entrevista.

La seva àmplia experiència, personal i en l’assessorament d’empreses familiars, el va portar a escriure l’obra “Cómo sobrevivir en la empresa familiar”, que ha assolit la tercera edició, amb l’objectiu d’intentar retornar l’après dels empresaris a tots els que participen en l’empresa familiar. Un llibre publicat per Galland Books i il·lustrat per José María Nieto, una publicació pràctica i amb casos reals per a tancar cadascun dels capítols, exemples d’èxit, però també de fracàs, com Eduardo diu, com la vida mateixa.

– L’obra és un homenatge a les famílies empresàries i a l’empresa familiar, però sent net, fill i germà d’empresaris, imagino que el primer homenatge li vols fer a ells, als teus pares, a la teva família. Com han influït en la teva trajectòria?

Pertànyer a una família empresària ha marcat la meva trajectòria professional i, cosa que és més important, a la meva persona. M’he criat amb els valors de l’esforç, l’amor pel treball ben fet i la humilitat, des de petitó. El llibre és un homenatge als meus pares i a totes les famílies empresàries que treballen pels seus somnis. Crec en la missió de les empreses, per això penso que tinc el millor treball del món.

– El mateix títol de l’obra em fa pensar en la següent pregunta, entenc la complexitat de donar una resposta a aquesta, però com sobreviure a l’empresa familiar? Algun consell que, segons la teva dilatada experiència, consideris clau?

L’empresa familiar és molt bonica, però hem de reconèixer que té les seves dificultats. No és senzill gestionar temes de diners i amor, alhora. No hi ha una recepta única, però la clau està a anticipar-nos als problemes. Amb generositat, bona comunicació i formació, les famílies empresàries poden aconseguir l’anhelada unitat familiar i la continuïtat de l’empresa. El llibre aporta una visió diferent perquè tracto l’aprenentatge des dels fracassos. Si puc contribuir a que alguna família empresària se salvi dels errors comuns, el llibre haurà valgut la pena.

-Esmentes la teoria pulper com la solució definitiva, podries explicar breument en què consisteix?

Somriu…un empresari ens va ensenyar la seva fàbrica de cartons i quan va arribar al pulper ens va explicar que és una espècie de gran trituradora que barreja els ingredients per a la pasta del paper. I ens va comentar que era l’única solució per a acabar amb els problemes de l’empresa familiar, clar en broma.

És una manera de tractar amb humor un tema tan seriós com l’empresa familiar. òbviament existeixen eines “menys violentes” que ens ajuden a aconseguir l’èxit.

– En més d’una ocasió has comentat que els empresaris són com a artistes, quines característiques creus que comparteixen? quines similituds veus entre ells?

L’empresari crea (o millora) coses que abans no existien. Com els pintors, poetes, arquitectes, músics, etc. per això cal cuidar-los, perquè els artistes no abunden. La gent que pensa que només busquen el benefici econòmic s’equivoquen. Els diners només és la conseqüència d’un treball ben fet, però la raó de ser de l’empresari és el treball i la creació de riquesa i ocupació.

Per a acabar, m’agradaria parlar d’associacionisme, al que també dediques un capítol en el llibre. En el cas dels que treballem en pro de l’empresa familiar, com creus que és d’important aquesta unió per a aconseguir, o almenys, intentar-ho, que l’empresa familiar i els empresaris familiars ocupin i tinguin la imatge que mereixen?

L’associacionisme empresarial és la clau per a defensar el paper de les empreses familiars. D’algun mode, entre tots contribuïm a “salvar empreses”. Per això és d’agrair el temps que generosament dediquen els directius i els presidents a la causa. La societat i els governants han de conèixer que les empreses són els qui sustenten l’estat del benestar. Sense empreses familiars què seria del nostre país!

Agraïm a Eduardo la seva generositat per dedicar-nos aquest espai i el seu temps. Esperem continuar compartint amb ell reflexions i treballant en pro i per a les famílies empresàries