Mes: març de 2023

Ricard Oller, president del Fòrum de l’ASCEF i Albert Borràs, membre del comité del Fòrum de l’ASCEF, han impartit una sessió que forma part del programa  “Cuatrecasas Legal Week” per alumnes de l’últim curs de Dret de l’Universitat Panamericana de Mèxic. Un programa innovador sobre dret en els negocis que ha dedicat una part important als reptes i oportunitats de l’Empresa Familiar.

Dimecres 29 de març, vàrem gaudir i aprendre sobre lideratge femení a l’empresa familiar gràcies a una excel·lent taula rodona organitzada per l’ASCEF i la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Ponents representants del món de l’empresa com Diana Ganduixer, presidenta del Grupo Bonanova, de la universitat com Patricia Elgoibar, professora del departament d’Empresa de la UB, i de l’estudiantat, com ara Alicia Bosch, i amb la participació d’Amélia Diaz com a moderadora, ens van explicar les característiques del lideratge femení, les barreres internes i externes que ens trobem i com tots, dones, empreses, universitats, societat i administracions, hem de seguir avançant per aconseguir igualtat i equitat.

Estem al mes de març i hem celebrat el dia de la dona treballadora. A l’ASCEF hem reflexionant sobre el seu paper a l’empresa familiar a la xerrada “Lideratge femení en l’entorn de l’empresa familiar” celebrada a la Universitat de Barcelona, el 29 de març, amb la participació de la Diana Ganduxer, del Grup Bonanova, la professora Patricia Elgiobar, l’alumna Alicia Bech i Amelia Díaz, professora i coordinadora de Treballs de Fi de Gra

No hi ha cap dubte que l’evolució del rol de la dona a l’empresa familiar ha fet un salt important: hem passat de tenir un paper aparentment secundari o d’acompanyament a un paper molt més visible i rellevant. A la nostra associació tenim molts i bons exemples de dones que són al capdavant de l’empresa familiar o tenen un càrrec executiu dins de l’organització o els consells executius.

Però el lideratge de la dona ha estat sempre present a l’empresa familiar. Des d’aquestes línies volem homenatjar i reivindicar a les dones de generacions anteriors, que des d’un rol silenciós i discret, amb reconeixement o sense, han influït en l’esdevenir de moltes empreses familiars, exercint un paper de cohesió, d’escolta, de mediadora en els conflictes, estrenyent llaços i llimant diferències. També a vegades, com a vídues del fundador, sent valentes i emprenedores, fent-se càrrec de l’empresa fins que els fills s’han fet grans.

Tots aquests valors, exercits gairebé de forma intuïtiva: emprenedoria, empatia, compromís, consens, creativitat, adaptació, predisposició al canvi, són els que defineixen el lideratge femení a l’empresa i que les noves generacions de dones que s’incorporen als càrrecs executius aporten a les seves empreses.

Avui, els dos pilars bàsics de l’empresa familiar continuen sent la família i l’empresa, i quan les dones estem al capdavant d’una empresa familiar no deixem de ser dones, mares, filles o germanes. Exercim com a directives i executives, però el nostre paper com a pal de paller familiar coexisteix. Aquest és el repte.

Ana Fisas

Comissió Anem a Compartir ASCEF

Parlem d’innovació amb la Dra. Pilar Marquès i la Dra. Andrea Bikfalvi, de la Càtedra  Cambra de l’empresa familiar de la Universitat de Girona

Què és innovar avui?

Innovar avui pren moltes formes, pot afectar a diverses parts de l’empresa, els seus inputs i outputs, i pot tenir diferents intensitats d’impacte. Això permet definir diferents tipologies d’innovació, però la classificació oficial bàsica de la innovació comença per la innovació més coneguda, perquè és molt visible per als clients, que és la innovació en producte o serveis. Aquesta  consisteix a oferir productes o serveis nous o significativament millorats, per exemple amb noves prestacions tècniques, components, materials, software, comoditat, etc. Actualment, també es parla de la innovació en el product-system que es refereix a la innovació que incorpora productes complementaris i serveis. Aquest seria el cas, per exemple, d’unes sabates esportives que incorporen sensors que comuniquen informació a una App dedicada al monitoratge de l’activitat esportiva. El conjunt de sabates, sensors i App, formarien el product-system innovador.

A continuació trobem la innovació de procés, que té a veure amb millores en els mètodes productius o d’entrega del producte, i que sol implicar canvis en tècniques, màquines i software. Aquestes innovacions en procés, són de naturalesa molt tecnològica. Per exemple, la robotització és una innovació en procés, i també ho seria l’ús de la intel·ligència artificial, sigui per a la producció o per a la venda.

Per la seva banda, la innovació organitzativa implica utilitzar noves pràctiques empresarials, formes d’organització del treball o de relacions externes. Per exemple, una empresa pot adoptar sistemes Lean o consolidar el teletreball. Aquestes innovacions no estan necessàriament basades en la tecnologia, encara que actualment les tecnologies digitals són imprescindibles en totes les funcions empresarials.

La quarta tipologia clàssica d’innovació és la innovació en marketing, quan es realitzen canvis de disseny, preu, packaging, formes de distribució o de promoció del producte. Actualment, també s’hi inclourien els possibles canvis en l’engagement dels clients, per exemple si fem una aplicació de rutes esportives de muntanya on els usuaris poden socialitzar, compartir o competir.

Més recentment es va afegir la categoria d’innovació del model de negoci per indicar un conjunt sistemàtic de canvis que porten a una empresa a crear o capturar valor de forma molt diferent de com ho feia abans. Per exemple, l’empresa comercial que passa de ser presencial a digital, modifica tot el seu funcionament; canvia el seu model de negoci.

Quins objectius té la innovació?

La innovació empresarial té l’objectiu de crear i mantenir l’avantatge competitiu de l’empresa, per tal d’assegurar la seva viabilitat no només a curt termini sinó a llarg termini. La innovació és la forma de combinar l’adaptació als canvis de clients o de l’entorn, i l’anticipació als possibles canvis.

Qui ha de vetllar per la innovació en l’empresa familiar?

La innovació és una prioritat estratègica de l’empresa, la familiar i la no familiar. Si no és la primera, està al rànquing de les tres primeres prioritats. Com que la innovació és la forma de mantenir l’empresa amb avantatge competitiu, que és l’essència de la supervivència de l’empresa, la innovació és responsabilitat dels més alts nivells de l’empresa. En una empresa familiar, és responsabilitat de la direcció, però també del govern de l’empresa i, en última instància, dels accionistes de l’empresa. Tota l’empresa ha de treballar per a la innovació, cadascú des del seu lloc de treball i amb les seves competències, però la responsabilitat és d’aquells que han de fer sobreviure l’empresa familiar.

Quins són els principals obstacles per incorporar innovació en l’empresa familiar?

L’empresa familiar sol tenir dues característiques que poden ser virtuts en algun sentit, però obstacles per a la innovació. La primera és ser conservadora. Per a moltes famílies empresàries, una gran part del seu patrimoni econòmic i socioemocional es troba concentrat en l’empresa familiar, sobretot si és una única empresa, però també si és un grup d’empreses no gaire diversificat. Per no posar en perill aquest patrimoni, les empreses familiars controlen molt el nivell de risc que assumeixen. Això pot fer que frenin la realització d’innovacions que presenten un nivell elevat de risc.

Un segon obstacle és la preferència de les empreses familiars per la preservació de la tradició i el llegat empresarial. Aquests elements, s’han demostrat valuosos a l’empresa familiar per sobreviure fins al moment actual, però potser no es poden mantenir igual per fer front als reptes actuals amb els clients i l’entorn. Si l’empresa familiar vol protegir massa la tradició o el llegat familiar, potser frenarà la realització d’algunes innovacions.

L’empresa familiar és més innovadora que altres empreses?

Les empreses familiars són innovadores malgrat algunes característiques que les frenen. Un estudi rigorós i validat sobre la innovació a les empreses familiars, publicat l’any 2016, que sintetitzava els resultats de 108 estudis previs referits a 42 països diferents, va demostrar que les empreses familiars invertien menys en innovació, però convertien aquesta inversió en més resultats d’innovació (outputs), que les portaven a uns nivells d’innovació (outputs) superiors als de les empreses no familiars.

Si en comptes de mirar a empreses establertes, considerem les empreses naixents (start ups), cal dir que una bona part són familiars i, la gran majoria, neixen oferint innovacions. Aquesta és una altra font d’innovació dins el teixit d’empreses familiars.

 

Jori Armengol & Associats i Tristán Fisas de La Farga YourCopperSolutions, són un nou binomi d’èxit dins del Programa de pràctiques a l’empresa familiar que impulsa l’ASCEF. Aquest programa té per objectiu posar en contacte a joves integrants d’una família empresària i que formen part del Fòrum de Joves de l’ASCEF amb una companyia, també familiar, però que no és la seva.

L’experiència es desenvolupa entre desembre de 2022 i maig de 2023, i les dues parts estan molt satisfetes: “Poder comptar amb el Tristán ha estat una experiència molt positiva. El seu talent, actitud i curiositat per aprendre ha fet que les pràctiques siguin profitoses, tant per a nosaltres que hem tingut el gust de comptar amb ell i aprendre de tot el que té per donar, com pensem que també per el Tristán” ens explica l’empresa, i sobre el programa afegeixen que “l’èxit d’aquests programes demostra com estan de bolcades les empreses a poder treballar amb diamants en brut, oferint-los un espai on aprendre i desenvolupar-se professionalment i aprenent de tot el que tenen per ensenyar i aportar. Participar en programes que valoren i aposten per la mateixa filosofia que Jori & Armengol és molt gratificant”

Per la seva banda, Tristán Fisas de La Farga YourCopperSolutions valora així la seva experiència:

Què has après de la teva estada a Jori Armengol & Associats?

De l’estada a Jori, més enllà dels coneixements propis del sector i del treball que he estat desenvolupant, tal com la gestió de pòlisses d’assegurances o el contacte amb el client i amb les companyies asseguradores, he adquirit uns coneixements bàsics de cooperació i treball en equip, i l’autogestió del temps i de la feina. Els coneixements teòrics dels centres educatius i formatius són necessaris però no suficients, i treballar amb iguals i descobrir la realitat des d’un punt de vista pràctic és un complement que recomano a la resta d’associats del fòrum.

Què  has vist a Jori Armengol & Associats, en la teva opinió, que sigui propi d’una empresa familiar?

El caràcter familiar d’aquesta companyia és palpable des d’un primer moment, fonamentalment perquè, sota el meu criteri, s’enfoca el treball des d’un punt de vista integrador, proper i on es prioritza la col·laboració entre els equips. Tot plegat permet operar dins d’un clima laboral molt positiu i sa. Valors com l’estima cap al projecte, l’arrelament al territori, una visió a llarg termini dels clients i un índex de satisfacció molt elevat dels mateixos és simptomàtic de l’essència de Jori, i són alguns dels aspectes propis de l’empresa familiar que he pogut identificar al llarg d’aquest temps.

Creus que ha estat útil per tu conèixer com funciona una altra empresa familiar?

És evident que descobrir el funcionament d’una altra empresa familiar, més quan el sector en que opera no té pràcticament cap similitud amb el sector en que opera La Farga, és una experiència molt positiva i que, sens cap dubte, faria extensible a la resta d’estudiants que afronten la recta final dels seus estudis universitaris. Provar-se fora de casa, connectar amb altres persones, aprendre nous coneixements i sortir de les àrees de confort ha estat, en el meu cas, una elecció que m’ha permès continuar construint una identitat professional més sòlida.

La iniciativa del Programa de pràctiques a l’empresa familiar continua oberta. Si vols participar tant com empresa o com a becari pots contactar amb ascef@ascef.com

 

 

El Programa de Direcció i Govern de l’Empresa Familiar, organitzat per l’IEF, ofereix una visió integral de les diferents perspectives que qualsevol membre  pot adoptar respecte a la seva organització. De la mà del seu director, Manuel Bermejo, coneixedor i expert en aquesta matèria, així com dels col·laboradors de l’IE Business School, els participants hem pogut obtenir nous coneixements, perspectives i, en definitiva, posar una nova mirada sobre la forma en la que entenem l’empresa familiar.

Gràcies a una visió transversal de l’empresa i a classes pràctiques relacionades amb la responsabilitat de la propietat, la gestió, el govern, l’entorn socioeconòmic, la fiscalitat o el màrqueting, es prepara les actuals i futures generacions perquè disposin de les eines necessàries per aportar valor a les seves companyies i generar un impacte positiu al seu entorn, alhora que sostenir una mirada crítica que permeti, des de qualsevol rol, treballar per garantir la sostenibilitat del projecte empresarial.

Fonamentat en la participació i la integració, s’aborden complexes qüestions com la successió, la gestió de la diversitat, la integració de les noves generacions o l’elaboració d’una estratègia familiar dotada de les estructures necessàries per gestionar realitats heterogènies, sempre de la mà d’excel·lents professionals amb gran qualitat humana.

L’empresa és el tresor que cal preservar, i és la família la que ha d’estar al servei de l’empresa. No obstant això, han de ser els òrgans de govern els que acostin els seus membres i vetllin per la transmissió dels valors de la familia empresària, generin arrelament i, en definitiva, despertin afecte i compromís amb un projecte compartit.

Sens dubte, aquest programa ens prepara per plantejar aquestes qüestions amb maduresa i sensibilitat.

Tristán Fisas Ibáñez
Associació Catalana de l’Empresa Familiar

 

El nostre col·laborador KPMG mitjançant Carlos Solé, soci responsable d’Energia, ens amplia alguns aspectes sobre la conjuntura actual del preu de l’energia i les perspectives per als pròxims mesos, posant el focus en la necessitat que les empreses familiars optimitzin la seva estratègia de gestió de l’energia i l’eficiència del consum.

L’augment del cost de l’energia va començar abans de la guerra a Ucraïna. Més enllà de la guerra, quines són les causes d’aquest encariment?

El segon semestre del 2021 va començar l’escalada de preus del gas als mercats internacionals, provocada per un desacoblament entre la producció i la demanda, que va ser conseqüència de la recuperació econòmica després de la crisi de la COVID, principalment a Àsia-Pacífic, de forma que els preus del gas natural van passar dels 20 €/MWh al 2020 a més de 150 €/MWh al tancament del 2021. Aquesta evolució a l’alça dels preus del gas, que es trasllada directament als preus de l’electricitat, va reflectir increments mai vistos que es van intensificar encara més amb les conseqüències derivades de la invasió de Rússia a Ucraïna. El consum de gas de la Unió Europea abans del conflicte procedia en un 40% de Rússia i, després de les mesures adoptades que busquen eliminar aquesta dependència, actualment s’ha reduït al 8%. Aquesta reducció d’ús d’un gas barat també és un factor que influeix en l’escalada dels preus.

Quines són les perspectives a curt i mitjà termini?

Al tancament del 2022, els mercats de futurs de gas van marcar preus per al 2023 de l’ordre dels 190 €/MWh i de 130 €/MWh per al 2024. Les previsions de l’Agència Internacional de l’Energia apuntaven també a escenaris de preus elevats per als propers dos/tres anys. La situació de la demanda global influenciada per un menor creixement de la Xina, el nivell d’ompliment dels emmagatzematges de gas a Europa que va assolir l’objectiu marcat per la Comissió Europea del 80% i una menor demanda global de la indústria han provocat que als primers mesos del 2023 els preus del gas al MIBGAS hagin baixat davant d’aquestes expectatives i s’hagin situat entorn dels 50 €/MWh.

Per què les empreses familiars han d’iniciar el camí cap a la transformació energètica?

Les empreses familiars i els consumidors en general s’enfronten a escenaris de preus del gas i l’electricitat més elevats que els ocorreguts abans de la crisi de la COVID i amb una volatilitat creixent derivada de la situació geopolítica i una penetració més gran d’energies renovables. Els processos de transformació de la matriu energètica a la ruta cap a la descarbonització el 2050, i amb ambiciosos objectius també per al 2030, estan oferint als consumidors noves oportunitats per jugar un rol més actiu en la contractació dels seus subministraments energètics. Tant la normativa europea com les implementacions nacionals situen progressivament el consumidor al centre de les decisions, oferint-li opcions perquè contracti els seus subministraments en diferents horitzons temporals, juntament amb oportunitats d’adaptar la matriu energètica mitjançant instruments com l’autoconsum o l’optimització de la seva demanda atenent els senyals de preus que emetin els mercats del gas i l’electricitat. Això requereix treballar en una revisió de les estratègies tradicionals per obtenir els beneficis d’aquestes tendències de transformació.

Quins són els elements clau per arribar a l’eficiència energètica?

Com a punt de partida, cal conèixer bé la situació dels vostres consums i les oportunitats particulars de millora. Però no de manera aïllada, sinó combinant les diferents palanques i eines que teniu a la vostra disposició per optimitzar-los. Així, l’entorn convida a analitzar de forma conjunta i interrelacionada les decisions sobre quin percentatge de l’energia es vol contractar a cada horitzó temporal, és a dir, el mercat per al curt termini o la signatura d’un contracte de subministrament de p.e. 2 , 5 10 o 12 anys, d’acord amb la gestió de riscos que es vulgui realitzar; juntament amb les oportunitats que ofereixen altres palanques com ara la instal·lació d’un autoconsum o la millora i transformació d’una línia de consum que es pugui desplaçar a horaris en què l’energia és més barata. En definitiva, entendre el nou ecosistema energètic i les oportunitats que ens ofereix, en una aplicació individualitzada per a cada cas particular.

Carlos Solé, soci responsable d’Energia de KPMG

Carlos Solé és el soci responsable d’Energia i Recursos Naturals de KPMG a Espanya. Carlos es va incorporar a KPMG el 2010, procedent de la Comissió Nacional d’Energia. Des de llavors ha estat el responsable de la creació i desenvolupament del departament d’Economics & Regulation de KPMG a Espanya, havent construït un equip de consultors altament especialitzat i una pràctica líder al sector que ha prestat en els darrers anys, a agents del sector energètic a tota la cadena de valor, serveis d’alt valor afegit com ara: disseny de propostes de regulació, anàlisi de mercats, avaluació d’impactes econòmics, compliment regulador, informes d’expert independent i duent diligències reguladores als sectors elèctric i d’hidrocarburs. Anteriorment, Carlos va ser Director d’Energia Elèctrica de la Comissió Nacional d’Energia, i Sotsdirector de Mercat Elèctric i Sotsdirector de Transport i Operació del Sistema en aquesta institució.

Una representació de joves del Fòrum de l’ASCEF ha participat en el 19º Encuentro Nacional del Fòrum Familiar organitzat per l’IEF – Instituto de la Empresa Familiar a Saragossa, amb més de 350 assistents, membres de les noves generacions de families empresàries.

Valors, successió i futur són els tres eixos de la trobada que ha tingut per lema “El Latido de España” per expressar la idea de que el país es mou i progressa gràcies a la contribució de la societat civil i de més d’un milió d’empreses familiars que cada dia pugen la persiana amb la il·lusió de fer alguna cosa per la seva comunitat.

El Fòrum Familiar es el punt de trobada de les següents generacions d’accionistes, consellers i executius de les empreses que formen pare de l’Instituto de la Empresa Familiar (IEF) i de les associacions territorials vinculades (AATT). És l’espai creat pels familiars més joves, que representen la continuïtat generacional a les seves empreses i representa un fòrum de diàleg i intercanvi d’experiències i inquietuds.

El divendres per la tarda, els participants van visitar les instal·lacions de destacades empreses aragoneses como La Zaragozana, Pikolin, Fersa, IQE i Cefa.

La jornada acadèmica, conduïda per la periodista aragonesa Ana Aínsa, va començar el dissabte amb les paraules de benvinguda director general executiu de l’IEF, José Luis Blanco, que va recordar als assistents que el què de veritat converteix a a una empresa en empresa familiar és el compromís de la següent generació, i va destacar que en aquest temps tan especials que vivim, la realitat es construeix amb fets i compromisos tal com fan les empreses familiars.

Apartar-se del soroll que genera la incertesa

Jorge Blanchard, president de la Asociación de Empresa Familiar de Aragón, va animar als assistents a la  trobada a “apartar-se del soroll que genera la incertesa, preparar-se per  abordar els reptes que ofereixi el futur, cuidar el capital humà i conservar sempre l’esperit innovador que caracteritza a les empreses familiars.

Asier González, director d’Empresa de Santander España, va recordar que el seu banc va néixer fa 176 anys com una entitat per recolzar a les empreses i que, des de llavors, la seva missió és contribuir al progrés d’aquestes, de les persones i de la societat.

Finalment, David Álvarez, soci responsable de Deloitte a l’Aragó, va enumerar els cinc reptes transformacionals que en la seva opinió han d’abordar totes les empreses, siguin familiars o no: sostenibilitat, digitalització, la irrupció de les dades, el talent i el creixement inorgànic.

Diagnòstic psiquiàtric de la societat
La primera sessió del matí, titulada “Com fer que et passin coses bones”, va ser a càrrec de Marian Rojas Estapé, mèdic-psiquiatre de l’Instituto Español de Investigaciones Psiquiátricas, que va ser presentada per Enrique Sendagorta, membre de l’empresa familiar Sener. Rojas va realitzar un complet diagnòstic psiquiàtric de la societat actual, en el qual va destacar la intoxicació que pateixen les persones, de dues hormones fonamentals com són el cortisol -estrès- i la dopamina -plaer-addicció-, així com l’existència d’una crisi profunda d’atenció.

El Grupo Pikolin va centrar la següent taula rodona titulada “Quan la família cuida de l’empresa”, amb la participació del seu president, Alfonso Soláns, el vicepresident del Grupo i president de Dunlopillo Holdings, Borja Soláns, i el seu germà Álvaro, vicepresident de Grupo Pikolin. La moderació va estar al càrrec de Jorge Esteban, director de l’Asociación de Empresa Familiar de Aragón.

En la seva intervenció, Alfonso Soláns va recordar que la labor de tot bon empresari és anar preparant les bases perquè les noves generacions accedeixin al complex món de la gestió, al mateix temps va assegurar que al final, la decisió més complicada sempre és “decidir qui dirigirà el vaixell”.

Álvaro Soláns, per part seva, va reconèixer el pes que el cognom suposa per a les noves generacions de l’empresa, i el fet de tenir per davant els grans referents que per a ell han suposat el seu avi i el seu pare, un repte que, va dir, aborda amb il·lusió i responsabilitat. Borja Solans, mentrestant, va assegurar que el llarg termini i el compromís personal han estat fonamentals per a incorporar la cultura familiar a les filials asiàtiques del Grup.

Estem preparats per viure dins d’Internet?

 A continuació es va desenvolupar un panell titulat “Metavers i Realitat Estesa: el futur ja és aquí”, en el que van participar Pedro Lozano, cofundador d’Imascono, Víctor Pérez, Digital Marketing&Growth Manager d’ISDI, i Patricia M. Val, cofundadora i CEO de Future Space. La moderació va ser a càrrec d’Isabel Puig, directora de Coordinació Institucional de Santander España, qui es va preguntar si estem preparats per viure dins d’Internet, on hi ha moltes coses del nostre mon real que no trobarem.

En aquest sentit, Patrícia M. Val va assegurar que el Metavers és la nova infraestructura sobre la qual se sostindrà Internet dins de deu anys. “S’està construint, però encara li falta molt desenvolupament. El que és clar és que qui arribi tard es trobarà amb les regles ja marcades”, va dir

Per Víctor Pérez, el Metavers és una oportunitat. “En quin costat de la història vols estar?”, es va preguntar. “En el dels que consideren que serà un fracàs o en el dels que es pregunten com pot ajudar a les seves empreses?”. Pedro Lozano, per part seva, va assegurar que el futur passa per un model híbrid, “en el que tindrem el millor del món físic i el millor del món virtual”.

La primera sessió de la tarda la va fer el professor Alfonso Chiner, col·laborador científic en el Departament de Direcció Estratègica del IESE, qui va plantejar als assistents un cas pràctic sota el lema “Successió: pel·lícula amb final o sèrie inacabada”. En un animat debat amb un grup de membres de les noves generacions de l’empresa familiar, Chiner va concloure una sèrie d’idees clau: “som família; hem de parlar; la comunicació, quan falla, es pot arreglar, la confiança no”.

La següent taula rodona, amb el títol “ESG: Els valors de sempre”, va reunir a Javier Pérez de Mezquía, conseller de Saica, Beatriz Molins, consultora de FIBAC i consellera de Cementos Molins, i Clara Arpa, consellera delegada d’ARPA, amb la moderació de Salvador Bautista, secretari general i del Consell de Bergé y Cia.

Javier Pérez de Mezquía va aprofundir en la idea que donava títol a la sessió: “Avui en diem Economia Circular; però nosaltres, la nostra empresa, comencem a fer-ho en els anys 70. Per a Saica, cada decisió de negoci ha d’encaixar en els Objectius de Desenvolupament Sostenible”.

Què podem fer que sigui bo per la Societat?

Clara Arpa, per la seva banda, va recordar que la seva empresa té 55 anys de vida, “i que en cada exercici ens preguntem què farem aquest any per la Societat?”. Por últim, Beatriz Molins va posar èmfasis en la necessitat de preservar l’entorn, creant valor i posant la sostenibilitat en el centro de l’estratègia de negoci”.

L’última sessió de la jornada acadèmica estava titulada “Family Offices: Com inverteixen les empreses familiars”, i va comptar amb la participació d’Alberto Folch-Rusiñol, vicepresident de Fábricas Folch, Albert Botet, managing director en Inderhabs Investments, i Armando Fandos, wealth menegement director de Zubi  Wealth Management. La moderació va ser a càrrec de Fernando Vázquez Castro, soci de Deloitte Legal, qui va assenyalar que, en la seva opinió, els family offices són un instrument, però no una fi per a les empreses familiars.

Malgrat tot, per Alberto Botet la visió, la finalitat i el òrgans de govern d’una family office han de funcionar igual que els d’una empresa familiar. En el mateix sentit, Armando Fandos va assegurar que la sostenibilitat, la rendibilitat i l’impacte han de marcar el camí de la inversió per les empreses familiars. Alberto Folch, per part seva, va recordar que les empreses no sempre van bé i que per tant és molt important la diversificació.

Trobar la fortalesa en la unitat

La reunió va acabar amb un resum de conclusions a càrrec de Salvador Bautista i amb la intervenció de Patricia Riberas, presidenta del Comitè Executiu del Fòrum, que va llençar un missatge als membres de les noves generacions de l’empresa familiar: “En els temps que corren, hem de trobar la nostra fortalesa en la unitat”.

Tanmateix, Esther Aguirre, presidenta del Fórum Familiar de la Asociación Murciana, va anunciar que el proper  Encuentro Nacional del Fórum Familiar, el número 20, es celebrarà al 2024 a Cartagena.

 

 

VilaWeb ha entrevistat a Jaume Alsina, president de l’ASCEF, per parlar sobre els desafiaments i la situació actual de les empreses familiars i el paper que ha de tenir l’ASCEF. L’entrevista sencera la podeu llegir en aquest enllaç.

Una representació de socis de l’ASCEF va tenir el plaer de visitar l’empresa LedsC4. Una excel·lent oportunitat d’endinsar-nos en la cultura de la llum, a través de la il·luminació, amb un projecte innovador i sostenible.