Mes: abril de 2022

Madrid, 12 d’abril.- Empresaris familiars amb activitats en sectors estratègics, com els d’energia, matèries primàries i transport per carretera, s’han mostrat partidaris que el Govern es decanti per la reducció d’impostos abans que per la concessió d’ajudes directes als sectors afectats per l’escalada dels preus energètics. Així mateix, davant les importants febleses estructurals que la guerra a Ucraïna ha posat al descobert en aquests sectors, han sol·licitat de l’Executiu polítiques que mirin al llarg termini i redueixin la dependència de tercers països.

Així ho han posat de manifest Héctor Dominguis, CEO de l’empresa valenciana GDES; José Luis González Pescador, CEO de l’empresa càntabra ABC Logistic, i Pedro Palomo, CEO de la segoviana Octavià Colom, en el marc d’una nova jornada del cicle “L’Empresa Familiar Comparteix”, celebrada a Madrid amb l’objectiu d’analitzar l’impacte de la guerra a Ucraïna en les empreses i l’economia espanyola.
Aquest cicle està organitzat per la xarxa d’Associacions Territorials de l’Empresa Familiar i patrocinat per Credit Suisse.

Per a Héctor Dominguis, CEO de GDES, empresa valenciana especialitzada en la prestació de serveis a la indústria energètica, la qual cosa ha fet la guerra a Ucraïna ha estat precipitar i accentuar una crisi energètica que venia des de lluny i que ha posat de manifest la feblesa de l’estratègia energètica d’Espanya. Al seu judici, “l’estratègia energètica cal planificar-la amb anys d’antelació, procurant reduir l’excessiva dependència que, en el cas d’Espanya, tenim de tercers països”.
Al seu judici, el debat energètic a Espanya pateix una excessiva politització i, en canvi, hauria de guiar-se per criteris científics i tecnològics, i va defensar un mix energètic que limiti la dependència de tercers països i permeti mantenir els preus estables. “Amb les dades científiques a la mà, no té sentit que a Espanya es contempli el tancament de centrals nuclears en els pròxims 10 anys i s’aposti pels cicles combinats quan hi ha tensions en el subministrament de gas i a més l’energia nuclear emet la mateixa quantitat de CO₂ que l’eòlica i té igual o menor impacte que les renovables, realitat que defensa el propi Centre Comú de Recerca de la Unió Europea”.
Dominguis va explicar que no hi ha cap país en el món que es plantegi un mix energètic íntegrament renovable. “És un objectiu irrealitzable, i si ho fos, seria desaconsellable. Les energies renovables són variables i necessiten estar recolzades per una font d’energia estable, ja sigui gas, carbó o energia o nuclear”.
Per al CEO de GDES, en l’actual conjuntura inflacionista i caiguda del creixement, la millor opció seria “reduir la pressió fiscal sobre les rendes, al mateix temps que seria desitjable configurar un marc fiscal que faci viable la generació d’energia nuclear”.

 

Pressions inflacionistes en el sector alimentari
El sector de l’alimentació és un altre dels sectors estratègics que ja veien pressionats per l’alça en els preus de les matèries primeres abans que esclatés el conflicte a Ucraïna. “Des de 2020, hem tingut molt males collites de cereals en algunes zones del planeta, ocasionant un problema d’oferta que s’ha vist ara aguditzat amb la guerra. No cal perdre de vista que Ucraïna produeix prop del 30% del mercat mundial de cereals”, va explicar Pedro Palomo, CEO d’Octavià Colom, l’empresa segoviana especialitzada en la comercialització i distribució de cereals, fertilitzants, i matèries primeres per a la indústria agroalimentària.
Al seu judici, aquesta situació planteja la necessitat de dissenyar unes polítiques de cultius més estratègiques, que ampliï els marges i els terminis per a la transició cap a una economia íntegrament verda, i a curt termini va apostar per “una baixada d’impostos que permeti compensar la pèrdua de competitivitat de l’economia espanyola, més penalitzada que la resta dels seus competidors europeus per un nivell d’inflació més alt que la mitjana europea”.

 

Febleses del sector del transport per carretera
Entre les febleses estructurals que la crisi a Ucraïna i l’encariment dels combustibles han posat de manifest en el sector del transport per carretera, José Luis González Pescador, CEO de l’empresa càntabra ABC Logistic, señálo la seva gran atomització. “Mentre que la mitjana de camions per empresa de transport a Espanya és de 3,5 vehicles, a Alemanya és de 200, donant-se a més al nostre país una gran dependència d’aquesta manera de transport, donada la ineficiència del ferrocarril. A això se suma que el sector sofreix un dèficit de conductors, derivat dels baixos sous i els escassos marges que deixa aquesta activitat, i una gran incertesa sobre quin serà l’estàndard tecnològic en el sector del motor en els pròxims anys”.
Amb la finalitat de corregir aquests problemes, l’empresari càntabre es va mostrar partidari d’aconseguir un pacte sectorial, “el menys intervencionista possible”, per a millorar la productivitat del sector, i a curt termini, amb la finalitat de fer front a l’actual conjuntura inflacionista, va defensar que el Govern retorni a l’economia l’increment d’ingressos fiscals que està obtenint per l’efecte de la inflació.

Sota el lema “Treballem per una societat millor”, prop de 300 joves pertanyents a famílies empresàries de tota Espanya s’han reunit el passat cap de setmana a Santiago de Compostel·la.

 

Santiago de Compostel·la, 4 d’abril de 2022.

Sostenibilitat, innovació i compromís social són els tres eixos sobre els quals ha pivotat la 18a Trobada Nacional del Fòrum Familiar, que ha reunit el passat cap de setmana a Santiago de Compostel·la a prop de 300 joves membres de famílies empresàries procedents de tota Espanya, organitzat per l’Institut de l’Empresa Familiar i l’Associació Gallega de l’Empresa Familiar, amb la col·laboració de Deloitte i Banc Santander.

La trobada, sota el lema “Treballem per una societat millor”, ha servit d’escenari perquè les noves generacions de l’empresa familiar reafirmin el compromís d’aquesta amb la implementació, en el dia a dia, dels criteris ESG, que aborden l’efecte que l’activitat de la companyia té en el medi ambient, el seu impacte en l’entorn social i en la seva comunitat, així com les millors pràctiques de govern corporatiu, que al·ludeixen, entre altres coses, a la composició i diversitat del seu Consell d’Administració, les polítiques de transparència en la seva informació pública o els seus codis de conducta.

La reunió celebrada a Santiago ofereix així mateix a aquest grup de joves empresaris un major coneixement dels reptes que planteja la gestió de l’empresa familiar i suposa, alhora, un espai per al coneixement mutu i l’intercanvi d’experiències empresarials i personals entre els futurs líders de les companyies familiars espanyoles.

El divendres a la tarda, els participants a la trobada van visitar les instal·lacions de FINSA (Financera Fustera), empresa familiar gallega dedicada des de 1931 a l’univers de la fusta, que supera els 830 milions d’euros en vendes i que ha col·locat la sostenibilitat com a eix principal de la seva estratègia.

 

El “Bon Camí de Santiago”

La jornada acadèmica, que va comptar amb la conducció de la periodista gallega Gladys Vázquez, va començar el dissabte amb les paraules de benvinguda d’Inés Rovira, directora de AATT i Fòrum de l’Institut de l’Empresa Familiar, qui va recordar als joves presents que aquesta reunió era un bon moment per a parar-se a escoltar i reflexionar sobre “com treballar per una societat millor, més moderna, més tecnològica i més humana”. José Juan Pérez Tabernero, director de Relacions Institucionals de Santander España, per part seva, va reivindicar el llegat dels empresaris familiars “de raça als quals devem la prosperitat actual d’Espanya”, al mateix temps que va assenyalar que “quan a més d’emprendre, un arrisca el seu patrimoni, es converteix en empresari de veritat”. Fernando Vázquez Castro, soci d’Empresa Familiar de Deloitte, va destacar com la pandèmia ens ha ensenyat la fragilitat de tot i, al mateix temps, ha posat en valor la importància de les petites coses. Finalment, Víctor Nogueira, president de l’Associació Gallega de l’Empresa Familiar, va comparar el que és una empresa familiar amb les lliçons que ens deixa “el Bon Camí de Santiago: llegat, història i referència de com cal fer les coses”.

La transició energètica-tecnològica que travessa el món, i la necessitat que aquest procés sigui just i eficient, van centrar la primera sessió acadèmica, que va ser a càrrec de María Victoria Zingoni, directora general de Client i Generació baixa en carboni de Repsol. Zingoni va destacar el moment crític que travessa el sector energètic, a causa de circumstàncies tan especials com l’escalada dels preus i la situació geopolítica, i va assenyalar la necessitat imperiosa d’aconseguir un equilibri que inclogui seguretat de subministrament, accés universal, sostenibilitat i competitivitat.

 

La imparable transformació digital de les empreses

Sota el títol “Tecnologia i globalització empresarial en un món sostenible: del conflicte a l’oportunitat”, Patrícia Riberes, directora de Transformació i Organització de Gestamp, va entrevistar a César Cernuda, conseller en Gestamp i president mundial de NetApp. Cernuda va apuntar que la pandèmia ha accelerat la transformació digital de les empreses, en un procés en el qual ja no hi ha marxa enrere, mentre que Riberes va assenyalar que per a abordar amb èxit aquest moviment, les empreses familiars han d’assumir sense reserves un canvi radical de cultura.

La tercera sessió va estar enfocada al paper dels joves CEOS en l’empresa familiar i va comptar amb la participació de Jaime Gorbeña, president executiu de Bergé i Cia, Julio Iglesias, conseller delegat de Grup vaig reveure, Víctor Leal, conseller de CL Grup Industrial, i Juan Moya, vicepresident de Persán, que van departir sobre les seves experiències a l’hora d’incorporar-se a la primera línia de gestió de les seves companyies. Així, Gorbeña va destacar que cal saber envoltar-se de gent que li digui a un “les coses clares i t’avisi si t’estàs tornant boig”. Juan Moya va recalcar la importància de tenir referents clars, passió pel projecte i que els egos estiguin sempre per sota dels interessos de l’empresa. Julio Iglesias va assenyalar que per a ell va ser molt important, a l’hora d’assumir la màxima responsabilitat en l’empresa familiar el compromís, conèixer-se a un mateix i secundar-se en els equips, a més de ser ordenat, tenir bons hàbits i preparar-se adequadament. En el mateix sentit, Víctor Leal va apuntar tres aspectes que cal treballar a consciència: el compromís, la generositat i l’ordre.

 

Un viatge en el qual anar pegant-te-la

Gabriel Torres, director de Pascual Innova, Carlos Gómez, cofundador de 7r Ventures i Cristian Ull, cofundador de Area 101, van abordar en el seu panell els reptes que tenen les organitzacions en la seva innovació corporativa. Torres va recordar que la innovació és una cosa tan senzilla com la producció i implementació d’idees noves, sorprenents i útils, que proporcionin valor i que l’empresa familiar juga amb avantatge en aquest camp, en el de la innovació, ja que compta amb la paciència suficient com per a tirar endavant els projectes. Carlos Gómez, per part seva, va reptar als joves presents en la jornada a “abanderar l’evolució de les vostres companyies, perquè les empreses que liderareu no són les que coneixeu ara”. Per part seva, Cristian Ull va revelar que la innovació “és un viatge en el qual anar pegant-te-la, per a rectificar i fer bé les coses”.

“Osborne 250 anys. Llegat i Futur” va ser el títol de la següent taula rodona, en la qual van participar quatre destacats membres d’aquesta saga empresarial: Ignacio Osborne (president del Grup Osborne), Fernando Terry (conseller delegat), Rocio Osborne, (directora de Comunicació i PR del Grup) i Carla Terry (Relacions Institucionals). Ignacio Osborne va recordar algunes xifres significatives d’aquest gran grup: 340 accionistes familiars, 250 anys d’història, sis generacions de gestors i una sola família. I una lliçó apresa durant tots aquests anys: “la prioritat del negoci sobre els interessos familiars. La família és medalla de plata; l’empresa, medalla d’or”.

Fernando Terry va incidir sobre la visió que ha inspirat a la família a l’hora de desenvolupar el negoci en aquests dos segles i mig, mentre que Rocío Osborne va assenyalar que, en la seva opinió, les empreses familiars espanyoles “hem de compartir els nostres valors en els mercats internacionals”. Carla Terry, per part seva, va detallar alguns dels projectes que l’empresa ha posat en marxa per a mantenir l’esperit empresarial entre els diferents membres de les branques familiars.

La sisena sessió del dia va ser protagonitzada per un grup d’emprenedors gallecs: Emilio Froján (CEO fundador de Velca), Catalina Fernández (presidenta d’Hifes dona Terra) i Cristina Gamallo (sòcia fundadora de Situm), actuant com a moderador José Miguel Alonso de Ozalla, responsable de la Xarxa d’Empreses i Serveis Especialitzats de Santander España. Aquest últim va declarar amb rotunditat que “estem en l’era de l’emprenedoria a Espanya”. Alguna cosa que va compartir Emilio Froján, qui a més va revelar que “un cas d’èxit està format per milions de fracassos”. Cristina Gamallo, per part seva, va presentar un cas que il·lustra com es pot anar de la recerca a l’emprenedoria, com és el GPS d’interiors gallec, que s’utilitza en més de 20 països. Per a Catalina Fernández, la innovació és una qüestió de supervivència: “adaptar-se o desaparèixer”, va dir.

La jornada es va completar amb una ponència titulada “Una història de superació”, a càrrec de Carmen Lence, CEO de Grup Lence-Llet Riu, que va ser presentada per Fernando Vázquez Castro, soci de Deloitte responsable d’Empresa Familiar. Vázquez va recordar als presents que “teniu el privilegi de rebre l’empresa familiar, així com el compromís de transmetre el llegat a les següents generacions”. Lence, per part seva, va posar l’èmfasi en una màxima que, segons ella, sempre repetia el seu pare: “La vida és massa curta com per a viure-la de de manera mediocre”.

La trobada va finalitzar amb l’anunci de la qual serà la seu de la 19a Trobada Nacional del Fòrum Familiar, que se celebrarà en 2023 a Saragossa.